D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, les malalties de la cavitat oral més freqüents són la càries dental i la malaltia periodontal. Quan els principals agents que causen aquestes malalties no s’eliminen, poden ocasionar un efecte negatiu en altres òrgans del cos.
En el desenvolupament de càries i de la malaltia periodontal participen diversos grups de bacteris. Segons alguns estudis científics, a la cavitat oral s'han trobat fins a 600 espècies diferents.
Càries, hipertensió i infecció cardíaca
En el cas de la càries dental, els bacteris presents a les dents utilitzen les restes d'aliments com a combustible i formen àcids. Aquests afecten la capa més dura de la dent i, amb el temps, es formen petites cavitats a la seva superfície.
A través d'aquestes cavitats, els bacteris poden arribar a la part més interna de la dent, on es troben els nervis i els vasos sanguinis.
Una vegada a les artèries, els microbis poden originar infeccions de baix nivell, ja que formen plaques que s'acumulen a l'interior dels vasos sanguinis, participant per exemple en l’ateroesclerosi.
A més, alguns investigadors han descrit que aquests bacteris activen també el sistema encarregat de regular la pressió arterial, ocasionant hipertensió primària. També s'ha descrit que el bacteri conegut com l'Streptococcus mutans, que participa en la càries dental, és un dels principals patògens que causen infecció en els teixits del cor (endocarditis infecciosa).
Les genives inflamades poden causar diabetis
La inflamació de les genives és provocada per la infecció de bacteris presents a la placa dental, encara que també intervenen altres hàbits com el tabaquisme.
Quan hi ha una mala higiene oral i la placa dental no és eliminada mitjançant una bona tècnica de raspallat, els bacteris presents augmenten en número i, a més, permeten que s'afegeixin uns altres tipus de microbis més nocius. Aquests causen la destrucció dels teixits en els quals es recolza a la dent i, finalment, poden arribar al torrent sanguini. Allà alliberen toxines i són capaces de provocar el desenvolupament de malalties no orals.
Per exemple, es creu que la infecció bacteriana dels teixits orals pot alterar els nivells normals de sucre a la sang. És així fins al punt que alguns experiments en persones amb diabetis tipus 2 han demostrat que aquests nivells es normalitzen després d'haver-se realitzat una neteja dental.
Altres malalties sistèmiques que han estat relacionades amb la malaltia periodontal són la malaltia cardiovascular, les infeccions del tracte respiratori i la pneumònia.
Per si no fos prou, se sospita que existeix una relació entre els bacteris orals i la malaltia d'Alzheimer. No obstant això, encara que s'ha proposat que una infecció oral podria fomentar l'arribada d'aquests patògens al cervell, el paper d'aquests microorganismes en el desenvolupament d'aquesta malaltia neurodegenerativa continua sense ser clar.
En qualsevol cas, acudir periòdicament al dentista per atendre les malalties orals en les seves etapes inicials i rebre informació referent a la cura oral pot generar un impacte positiu en l'estat de salut integral.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.