Carles Prats, el periodista que presentava el telenotícies de migdia, va acomiadar-se de la pantalla el passat 2020. Segons van informar fonts de la televisió pública catalana, Prats va deixar el telenotícies perquè «tenia ganes de canviar d'aires». Cal recordar que va estar més de deu anys presentant l'informatiu.
El presentador i màxim responsable del Telenotícies migdia va passar a presentar el programa de reportatges dels dimarts a l'horari de màxima audiència 'Sense ficció'. Prats, després de passar tota la crisi del coronavirus fora d'antena, va abandonar l'informatiu diari per una feina periodística més pausada. Va ser substituït per, en aquells moments corresponsal, Xavi Coral.
Una malaltia des que va néixer
Recentment, el programa 'Planta Baixa' de TV3 el va convidar per xerrar una estona. Allà ell mateix va confessar que patia una malaltia des que va néixer. Ell mateix afirmava: «Jo vaig néixer amb una cardiopatia. Tenia una malformació al cor, però no em facis explicar el que és perquè jo soc d'aquells pacients que confio plenament en els metges i deixo fer a ells».
El periodista va aclarir que just en néixer el metge que hi havia va detectar que passava alguna cosa i poc després un cardiòleg molt bo li va diagnosticar en només posar-li el fonendoscopi. Li van assegurar que perquè ell tingués una vida plena calia realitzar unes intervencions.
Prats confessa que ha passat diverses vegades per quiròfan per corregir la malformació, la primera amb tan sols dos anys. «Em van poder operar en 1977 als Estats Units i aquesta intervenció em va donar trenta anys de vida plens», afirma el periodista.
No ha estat l'única intervenció
Al cap de trenta anys, en una revisió anual van detectar que calia dur a terme una nova intervenció. Aquesta, però ja va ser a la Clínica Vall d'Hebron a la capital catalana. També fa un parell d'anys li van tornar a intervenir: «És una cosa de no parar», assegura.
La presentadora Agnès Marquès li comenta que en aquesta darrera operació li van posar un desfibril·lador a dins. Ell afirma: «Això és com qui porta un marcapassos, o una bomba d'insulina. Porto un 'aparellet' que és la meva vàlvula de seguretat. Si mai hi hagués algun problema, això faria una espurna i em despertaria que esperem que no passi. A mi aquest dispositiu em dona entre cometes tranquil·litat».