Vehicles circulant per una autopista.

És una bona o una mala notícia que baixi el preu de la gasolina i el dièsel?

El preu del carburant està més relacionat amb el canvi climàtic del que sembla

La gasolina i el dièsel són els principals responsables de la contaminació urbana a Espanya, causant danys greus en la salut humana. També són responsables de gran part de la nostra contribució al canvi climàtic.

Tant el preu de la gasolina com el del dièsel es van disparar per l'actual crisi energètica i, com a resultat, ha disminuït el seu consum. Però la tendència ha canviat, i actualment el seu cost està baixant. Encara que aquesta notícia és positiva per a les nostres butxaques, no ho és tant per al medi ambient.

Les morts causades per la contaminació

La gasolina i el dièsel són combustibles fòssils; els principals responsables de les emissions de CO₂ causants del canvi climàtic. A més, els combustibles fòssils emeten molts altres contaminants amb efectes molt nocius, especialment per a la salut humana.

L'Agència Europea del Medi Ambient atribueix a la contaminació atmosfèrica més de 400 000 morts prematures a l'any a la UE. Aquestes morts se situen al voltant dels 9 milions a tot el món.

A Espanya, el trànsit és la principal font de contaminació urbana. Per tant, també és la principal causa d'aquestes morts prematures. En particular, la contaminació atmosfèrica provoca més de 24 000 morts anuals prematures a Espanya.

 

Efectes de la pujada del preu en els conductors

La relació entre la demanda d'un bé i el seu preu és l'elasticitat-preu de la demanda. Per a la majoria dels béns, aquesta elasticitat és negativa. És a dir, quan augmenta el preu esperem que disminueixi el consum i viceversa.

En el cas dels combustibles, calcular aquesta elasticitat és bastant complex, perquè la seva demanda és indirecta de la de l'ús de vehicles. A més, existeixen altres factors que afecten la demanda de combustibles, com la renda dels consumidors o la composició del parc de vehicles. Aquest últim factor es veu alhora afectat pel preu dels combustibles, que pot incentivar que es reemplacin els cotxes actuals per altres elèctrics o que consumeixin menys combustible per quilòmetre.

L'efecte del preu dels combustibles sobre el parc de vehicles és a mitjà i llarg termini. Per això, a curt termini, l'elasticitat tendeix a ser relativament rígida. És a dir, l'augment del preu no produeix grans disminucions en la demanda, perquè molta gent troba difícil reduir el seu consum.

No obstant això, l'elasticitat tendeix a ser molt major a llarg termini. La raó és que la pujada del preu pot provocar els esmentats canvis al parc de vehicles. També pot fer que es prenguin altres mesures per reduir o eliminar la dependència dels cotxes.

Els estudis confirmen que l'elasticitat-preu de la gasolina i del dièsel és reduïda a curt termini, però notablement major a llarg termini. També mostren que l'efecte produït és major quan l'augment del preu supera el seu màxim històric. Per contra, els efectes són poc significatius si els augments estan per sota del màxim.

A més, l'efecte que té l’augment de la renda sobre la demanda és molt major que el dels preus. L'efecte de la renda es produeix perquè com més «rics» som, més consumim. Com a conseqüència, l'efecte d'una major renda tendeix a cancel·lar l'efecte de les pujades de preus.

 

Està baixant l'ús del cotxe?

Podem calcular l'evolució del consum usant les estadístiques dels primers nou mesos del 2022. Comparem així 2022 amb el mateix període de 2019 (últim any «normal»). El resultat és que el consum mitjà de gasolina 95 ha augmentat en un 9% i el de dièsel A s’ha reduït una mitjana de 5%.

Aquests càlculs indiquen un augment de la matriculació de cotxes de gasolina i una disminució de la dels cotxes dièsel. Però cal considerar que es consumeix molt més dièsel i que el seu poder energètic està molt per sobre del de la gasolina. Tenint això en compte, el resultat és una disminució del consum global de combustibles d'automoció.

No obstant això, si estudiem els percentatges, la reducció en el consum és molt menor que la pujada de preus. Això és el que havíem d'esperar, donada la reduïda elasticitat-preu a curt termini. Si incloem el descompte de 20 cèntims per litre aprovat pel Govern, la comparació entre el mes que ha tingut els majors preus mitjans en 2022 (juny) i la mitjana de 2019 proporciona els següents resultats:

  • Un augment del 47% en els preus de la gasolina.
  • Un augment del 51% en els preus del dièsel.

Per tant, sembla que la pujada dels preus dels carburants ha contribuït a reduir globalment l'ús dels cotxes. Un resultat així era d’esperar, perquè l'alça de preus ha superat els màxims històrics. Els conductors poden haver reduït desplaçaments prescindibles, substituït vehicles privats per transport públic, compartit cotxe, etc.

D'altra banda, la decisió sobre quins vehicles comprar també es veu influïda per l'augment de preus. Els preus elevats i, més important, la percepció de què continuïn alts en el futur, fan que els vehicles elèctrics resultin més atractius. De totes maneres, aquest és un efecte que només es percebrà completament a mitjà i llarg termini.

Els altres costos dels carburants

El mercat pot funcionar bé si els consumidors i productors tenen en compte tots els beneficis i costos de les seves accions. Tot i això, ningú té en compte la contaminació quan no es paga pels danys que causa. Com a conseqüència, els preus són més baixos del que haurien de ser. També es consumeix més del que seria apropiat pel que fa a béns contaminants, com la gasolina i el dièsel.

Per tant, necessitem que els preus dels carburants incloguin tots els seus costos. Els mercats acostumen a tenir en compte només els costos de producció, transport, comercialització, etc. Aquests costos es veuen incrementats pels impostos: l'IVA i l'Impost Especial sobre Hidrocarburs.

Què més haurien de tenir en compte els preus? En primer lloc, els enormes perjudicis que la gasolina i el dièsel causen sobre la salut humana. En segon lloc, els costos econòmics d'aquests danys (costos sanitaris, baixes laborals…). En tercer lloc, la seva contribució al canvi climàtic. I qualsevol altre cost que no hagi estat valorat pel mercat.

Els impostos actuals poden semblar elevats a Espanya. Abans de la crisi, representaven aproximadament la meitat del preu de la gasolina i del dièsel. Per altra banda, s'estima que aquests impostos només equivalen aproximadament a la meitat de tots aquests costos que els mercats ignoren.

Desgraciadament, no n'hi ha prou amb informar la gent dels danys socials que causa el seu consum de gasolina o dièsel. L'única forma efectiva d’aconseguir que es tinguin en compte és pagant-los per ells. I l'única manera de fer-ho és a través dels impostos, com un cost afegit als preus de mercat.

Per aquest motiu, si volem assolir els nostres objectius ambientals i climàtics, les conclusions de l'economia són clares. Ara que els preus de la gasolina i el dièsel tornen a baixar, en primer lloc, hem d’eliminar les subvencions a la gasolina i el dièsel. En segon lloc, no hauríem de permetre que el preu dels combustibles baixi massa.

La baixada dels costos energètics de les nostres importacions és una magnífica notícia. Però no seria tan positiu que el preu de la gasolina i el dièsel es desplomés, si arribés el cas. La caiguda de preus hauria de compensar-se amb impostos, com a mínim de manera parcial. Seria especialment recomanable que finalment es creés a Espanya un impost sobre el carboni, com en molts altres països.

 

 

Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.