L'actriu Carme Elias ha fet públic aquest dissabte que pateix la malaltia d'Alzheimer. Ho ha anunciat en rebre el Premi Especial del Brain Film Fest, que s'ha celebrat aquest cap de setmana al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Elias ha aprofitat el discurs d'agraïment per explicar la seva situació i com ha impactat en la seva carrera: «No podia continuar una escena; no podia parlar; el cor i el cos es rebel·laven».
«De cop i volta, tot s'atura i saps que et dirigeixes cap al no-res i comença una agonia», ha afegit davant d'un públic format per figures del món cinematogràfic català i del ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta.
«No té marxa enrere»
Elias ha escollit l'entrega del premi per donar visibilitat a l'Alzheimer i «deixar testimoni de la perversitat d'una malaltia que no té marxa enrere encara, que no té cura pal·laitiva, que et tanca dintre de casa, que no té esperança de recuperació encara, que et pren l'ésser».
Aquest festival cinematogràfic està impulsat precisament per la Fundació Pasqual Maragall, que es dedica a la investigació sobre aquesta malaltia i que, segons Elias, ha estat qui l'ha animat a fer públic el seu cas.
«Un moment per a aturar-se»
La intèrpret catalana va anunciar la seva retirada després de guanyar el Gaudí d'Honor al 2021, que va considerar un «tancament d'honor» a la seva carrera i un «moment per aturar-se una mica, reflexionar i a veure què passa».
«Afortunada» per haver pogut treballar en teatre, televisió i cinema, i d'haver pogut escollir molts dels projectes en què s'ha involucrat, Elias va començar al teatre del Clot, a Barcelona, i a l'Institut del Teatre, abans de marxar a estudiar a l'estranger.
El 1974 va tornar a Barcelona per debutar amb 'La señorita Julia', sota la direcció d’Adolfo Marsillach. Era tot just l'inici d'una llarga trajectòria professional que arriba fins a dia d'avui.
El Brain Film Fest l'ha volgut premiar per la seva influència significativa en l'imaginari col·lectiu sobre les temàtiques del cervell.
L'organització n'ha destacat no només la seva carrera prolífica en cinema, televisió i teatre, sinó també la participació en films com 'La distancia más larga', 'Quién te cantará' o l'obra teatral 'El dret d’escollir', que «han aportat un retrat punyent però imprescindible de la naturalesa humana abordant temàtiques com l'acceptació de la mort com a part essencial de la vida, la pèrdua de la memòria i la identitat personal».