Carme Elías, de 71 anys, és una de les actrius més grans del nostre país. Tot i això, aquests dies ha estat notícia pel seu complicat estat de salut. I és que no va dubtar a confessar que pateix Alzheimer.
És més, després de dir-lo públicament, ha parlat d'aquest tema més a fons. Ho ha fet per deixar clar que no vol viure durs moments per culpa de la malaltia. Té clar que, arribat el moment, preferirà morir.
Carme Elías dona a conèixer el seu problema de salut
La catalana, guanyadora d'un Goya per Camino (2008), aquest cap de setmana passat, va confessar la malaltia que pateix. Ho va en el Brain Film Fest a Barcelona, on va rebre el premi especial. Allà i sobre l'escenari va dir davant de tothom: «Aquí estem, doncs res, que m'han diagnosticat Alzheimer».
Així mateix, va dir que la situació que viu és «el tren del terror. Encara que sembli que estic tranquil·la i com a actriu faig servir mecanismes que el dissimulen, tinc por. La meva família ho nota, el meu germà Joan que és aquí ho sap».
«Em tanco a casa, el que em ve de gust és quedar-me. A casa he desplegat una gran activitat: escric coses, res de literari. No és drama, no és comèdia, no és un diari, no sé què és, però aboco la meva part creativa».
També, va dir que s'havia adonat que alguna cosa no anava bé quan va començar a treballar a l'última pel·lícula. Es va començar a preocupar perquè no podia memoritzar massa text i encara més quan una persona propera li va dir que podia ser Alzheimer. Per això va anar al metge i va ser allà on va rebre el dur diagnòstic.
Carme Elías, realista sobre la seva malaltia
Després d'aquesta confessió inesperada que va causar una gran sorpresa, la Carme ha concedit una entrevista al programa d'Aquí, amb Josep Cuní de SER Catalunya. I ha dit que va decidir explicar que pateix Alzheimer com a «acte de sinceritat. Era una cosa que tenia pensada i ho vaig dir quan volia dir-ho».
Això sí, ha reconegut que haver-ho fet públic la fa sentir «més exposada. La compassió fa una mica d'angoixa, però és bo que la gent sàpiga d'aquesta malaltia i que la conegui».
Així mateix, ha explicat que «És bo que se sàpiga i estic disposada a arribar fins al final, és bo donar visibilitat. Per la meva condició d'actriu és impossible no compartir-ho amb un públic que m'ha seguit i m'ha donat tant».
Tot i que té por, l'actriu té molt clar fins on vol arribar amb aquesta malaltia. Sobre això, ha dit: «el que em temo i no voldria arribar és al no-res. He visitat una amiga que està en un estat molt avançat i n'he vist el procés».
«No vull estar en aquest estat, que és patètic, indecent i una injustícia de la societat, si m'obliguen a viure així, perquè no hi ets».
Sent molt clara i directa, ha defensat l'eutanàsia: «Quan arribi a aquest punt, espero que els que m'envolten puguin fer complir la meva voluntat: deixar de viure. Quin sentit té la vida?».
«Un cos que no sent, un cap que no hi és, una veu que no sap parlar... No vull Per què seguir així? En aquest moment hi ha la meva màxima preocupació».