El govern proposa a les comunitats la «microcirugía» com a alternativa al confinament

Es tractaria, aleshores, d'atendre les particularitats de cada autonomia i actuar en conseqüència amb accions específiques, en paraules de la ministra Carolina Darias

Pla mitjà del ministre de Sanitat, Salvador Illa, en roda de premsa a Moncloa després del Consell de Ministres
Comunitats com ara Castella Lleó han demanat el confinament domiciliari al govern espanyol | Catalunya Diari

Diverses comunitats autònomes miren amb preocupació com els contagis per Covid-19 van en augment. Davant la por al col·lapse hospitalari que ja comença a amenaçar en moltes regions del país, les autoritats competents han començat a plantejar la possibilitat d'endurir encara més les mesures de restricció o fins i tot es remenen confinaments totals.

Castella i Lleó va ser la primera a anunciar un toc de queda a les 20.00. Una iniciativa que va ser rebutjada immediatament pel govern de Pedro Sánchez atès que el marge legal de l'actual estat d'alarma no ho permet. Així mateix, des de l'Executiu adverteixen a les altres autonomies que han de ser «absolutament exquisits en el compliment de la llei».

La necessitat d'arribar a un acord

La intenció d'avançar el toc de queda de Castella i Lleó ha obert un debat en el govern sobre el marc legal de l'estat d'alarma en el qual estem immersos i que s'allargarà fins al mes de maig. Segons ha apuntat Carolina Darias, la ministra de Política Territorial: «El principi de legalitat i l'estat de dret ens concerneixen a tots».

En aquest sentit, manté que la possibilitat de modificar el toc de queda ha de passar abans per una modificació de l'actual estat d'alarma. Si en el pròxim Consell Interterritorial així s'estableix i s'arriba a un acord amb la resta de comunitats autònomes, llavors es procedirà a la seva modificació, com també va avançar Salvador Illa, el ministre de Sanitat.

Darias ha explicat que són tres les regions que han demanat endurir el toc de queda però que es requereix un «consens» amb la resta d'autonomies. «Hi ha un espai per a la política, junts avancem més» ha declarat la ministra. A pesar que des del govern valoren de manera positiva l'«esforç» de Castella i Lleó de frenar la pandèmia, incideixen en què «les decisions unilaterals no ens porten a res».

Una altra alternativa al confinament

Durant la seva compareixença, Carolina Darias també s'ha pronunciat sobre què li van semblar les paraules de Fernando Simón respecte a l'actuació ciutadana durant Nadal on va arribar a assegurar que «la gent s'ho va passar millor del que li ho havia d'haver passat». Darias ha defensat les paraules del director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries negant que la seva intenció fos la de «carregar la culpa» als espanyols.

«La mobilitat es va incrementar els contactes familiars també. Entorn del 80% dels contagis s'ha produït en l'entorn familiar» ha explicat la ministra. Com a conseqüència, ara estem davant una tercera ona molt més agressiva que ha posat en escac el sistema sanitari i ha elevat la preocupació fins al punt de demanar un confinament dur per a frenar la proliferació del virus.

Així doncs, davant la demanda generalitzada d'algunes comunitats autònomes d'un nou tancament total, Carolina Darias considera que les mesures adoptades abans de Nadal van ser les correctes: «Va haver-hi un pla raonablement restrictiu per a fer compatible les festes amb mantenir el virus a ratlla».

En aquest sentit manté la idea de no confinar a la població emparant el seu raonament que «amb el molt que ja sabem del virus» és possible tenir altres alternatives per a frenar els contagis. Com per exemple el que la mateixa ministra de Política Territorial ha denominat «microcirurgia», és a dir, no aplicar mesures generals i contundents, sinó atendre les particularitats de cada autonomia i actuar en conseqüència amb accions específiques.

Carolina Darias ha posat com a exemple les actuacions que s'estan duent a terme en els centres escolars on l'exhaustivitat en el control del virus està donant bons resultats convertint els col·legis en «entorns bastant segurs».


Comentaris

envia el comentari