La mare del nen de 13 anys de Vallirana, que va ser presumptament violat per quatre companys de l'institut Verge del Roser d'aquest mateix municipi del Baix Llobregat, ha explicat en una carta que ha publicat 'ElCaso.cat' com el seu fill menor d'edat va viure totes les agressions que va patir.
En aquesta carta, la mare ha volgut explicar la història del seu fill a l'institut on va patir les agressions. Els nens d'entre 15 i 16 anys es feien dir 'la màfia' i, tal com explica la mare, «anaven contra tots els nens que eren diferents: el meu fill era la seva segona víctima».
«El meu fill volia passar desapercebut a classe, ser invisible»
Segons la carta publicada, la mare relata l'infern que el nen vivia cada dia que sortia al pati: «El meu fill volia passar desapercebut a classe, ser invisible», però quan el feien sortir al pati sempre l'esperaven. «Vine amb nosaltres que serem els teus amics i et protegirem», li deien els integrants de 'la màfia' al menor agredit cada vegada que se'l volien emportar a 'la Pradera', un petit turó que hi ha dintre del pati de l'escola, on el van arribar a retenir fins a 16 vegades.
Al principi, van començar a assetjar al nen i a amenaçar-lo amb matxets: «Li deien que si no portava coses de casa, li tallarien el coll. Ell es va veure obligat a portar de casa aparells, rellotges, diners, roba...». Però, quan la víctima va negar-se a robar més objectes de la seva pròpia família, a part de rebre cops, també van començar les diferents agressions sexuals.
«El van ficar a terra com un gos»
«Li van fer tota mena d'agressions sexuals, el van ficar a terra com un gos, el van intentar penetrar i, com no van poder, li van fer violacions orals, obligant-lo a fer que s'empassés el semen, a part de les 'palles' que va haver de fer i que li van fer». Així explica la mare a la carta que ha publicat 'ElCaso.cat' el mal tràngol pel qual va passar el seu fill.
El menor de 13 anys, que patia el trastorn d'Asperger, va començar a tenir comportaments estranys a casa: «Quan arribava a casa després d'aquests fets, es rascava les parts del seu cos i deia: 'quin fàstic!', ja que els Aspergers són molt escrupolosos i tenen moltes manies». «Ja no podia fer els partits de futbol perquè es queixava que li feia mal alguna part del seu cos, tenia incontinència urinària nocturna, i patia molta ansietat», relata la mare a la carta.
L'institut no va aplicar cap represàlia
Després de denunciar-ho a l'institut i que no fessin res al respecte, els pares van decidir trucar al telèfon habilitat per a víctimes de bullying – Infància Respon 116 111 –, perquè el cas arribés a Inspecció de la Generalitat. «El nostre fill tenia pànic a tornar, però el vam convèncer amb dues condicions: no sortir al pati i anar-lo a buscar a la sortida a la porta, ell tenia molta por».
Però, quan va poder tornar a l'escola, el seu presumpte agressor estava a la mateixa classe que el menor Asperger: «Com si no hagués passat res. La professora va felicitar el meu fill per ser valent i haver-ho explicat, però després va tornar a dir que no podia castigar a aquests nois innocents amb càstigs tan forts», explica la mare.
«Vam tenir una sèrie de reunions amb l'escola, vam gravar dos vídeos del meu fill: explicant el bullying i un altre de les agressions i violacions orals. Vam anar a denunciar-ho, i els Mossos estaven molt interessats en el tema. El mateix dia va passar a la Fiscalia de Menors per ser un cas greu», explica la mare sobre l'últim recurs que van tenir, la policia.
«Segons la Inspectora, ja podem estar contents»
No va ser fins un mes i mig després que es va començar a moure: «Vam passar un calvari, el meu fill no tenia ganes de viure, vam lluitar molt per tenir tutora personal i nou institut. Segons la inspectora, ja podem estar contents». El menor agredit no volia sortir de casa, patia ansietat – per la qual es medicava –, tenia pànic als adolescents, 'flashbacks', manies disparades... a més, va haver d'acudir a un hospital de dia per a recuperar-se del post traumatisme.
«Nosaltres el que volem és justícia per al nostre fill, no indemnitzacions. La dignitat del nostre fill no la venem, ell pel fet de pensar diferent no hauria d'haver passat per això». A més, la mare afegeix que «en una escola religiosa, i que no vigilen a l'hora del pati, ell per ser Asperger i més vulnerable, hauria d'estar vigilat per llei».
«Si la justícia no li fa costat, els seus pares han fet tot el possible»
La mare ha volgut concloure la carta agraint a tothom qui hagi dedicat el seu temps a llegir la seva denúncia: «Esperem que almenys els mitjans de comunicació ens ajudin, i que el nostre fill es recuperi i vegi que si la justícia no li fa costat, els seus pares han fet tot el possible».
Els presumptes agressors del menor actualment es troben en llibertat vigilada i no van ser expulsats del centre escolar, tot i que la direcció estava al corrent dels fets. Segons va poder conèixer 'ElCaso.cat', el centre educatiu només «va reforçar les mesures de protecció de la víctima». Per altra banda, l'única mesura cautelar que es va aplicar des del jutjat va ser una prohibició de comunicació dels presumptes agressors amb la víctima i, a més, una ordre d'allunyament, però només per a tres dels quatre imputats.