La mort del sanitari espanyol Pablo Riesgo Rivero, als 26 anys d'edat, ha commocionat tota Espanya. Aquest tècnic asturià d'auxiliar d'infermeria ha viscut des de la seva pròpia pell la virulència del coronavirus, tot i la seva extrema joventut. El sanitari treballava al servei d'Urgències de l'Hospital de Jove de Gijón, on probablement va contraure el virus el passat mes de novembre. El jove va arribar a patir una pneumònia bilateral que el va tenir 12 dies ingressat i amb ventilació assistida.
Afortunadament, en aquell moment, Pablo Riesgo va poder superar la malaltia i va poder tornar a treballar el gener, tot i que amb algunes seqüeles que li impedient desenvolupar la seva tasca al màxim. El mateix sanitari explicava a mitjans de desembre la seva dura experiència amb aquesta malaltia en una entrevista a la Televisió Pública Asturiana, on va voler fer una crida a la població més jove per conscienciar-la sobre la gravetat del virus.
«El vaig tenir i vaig veure que aquesta malaltia, encara que siguis jove, pot desenvolupar símptomes greus i acabar, inclòs a l'UCI», assegurava l'auxiliar d'infermeria. Tres mesos després de superar la malaltia, el sanitari va acabar morint de manera sobtada davant la incredulitat dels seus companys de feina, que vinculen la mort a les conseqüències del coronavirus, tot i que el motiu de la mort encara s'ha de confirmar.
Concretament, va ser a principis de febrer quan el jove es va començar a sentir més cansat i va ser ingressat «per insuficiència respiratòria» al mateix hospital on treballava. El seu estat de salut va empitjorar ràpidament i va haver de ser traslladat a l'Hospital Universitari Central d'Astúries, a Oviedo, on va perdre la vida uns dies després.
La mort del jove ha deixat completament desanimats als seus companys de professió, que recentment han organitzat un sentit homenatge cap al sanitari. Però, especialment, ha deixat molt tocats als pares del jove, que ara han publicat una carta que posa la pell de gallina.
La carta dels pares de Pablo Riesgo
Montse Rivero Flórez i Luis Riesgo Fernández, pares de Pablo Riesgo Rivero, han escrit una emotiva carta en nom propi i el de tota la família del jove per agrair el suport rebut per part dels professionals sanitaris que treballaven amb el seu fill. «El nostre agraïment a l'hospital de Jove on el nostre fill treballava, a les dones i els homes que componen la plantilla pel seu suport, el seu afecte i el dolor expressat per la mort de Pablo. Al nostre cor ocupen i ocuparan ja per sempre un espai», han assenyalat els pares a la carta publicada a 'El Comercio'.
L'agraïment dels pares del sanitari traspassat s'ha estès als treballadors de l'Hospital Begoña on anteriorment havia treballat Pablo i, en general, a tot el personal sanitari que treballa dia a dia per salvar dies. «El nostre agraïment, en fi, per tot el personal sanitari, aquelles persones anònimes que lluiten cada dia sense descans per salvaguardar la nostra salut i que en aquests moments, a conseqüència de la pandèmia, pateixen una enorme pressió física i emocional, però se sobreposen a ella i segueixen mantenint el seu ànim, conscients que això és indispensable per salvar vides», expliquen els pares.
Després dels agraïments, Montse i Luis han recordat al seu fill com «un jove amant de la vida» que gaudia en companyia de la seva família, amics i xicota. «Li agradaven les festes, les trobades amb els seus amics amb unes cerveses, totes aquelles gratificants activitats col·lectives. Però era també, com molts altres joves, responsable. Entenia que totes les persones, joves i majors, havíem de jugar un paper actiu per contenir l'expansió del coronavirus», assegura la família del jove.
Tot i això, ni la seva responsabilitat davant la pandèmia ni la seva gran tasca com a sanitari i conseller dels més joves, li han pogut salvar la vida. «La mort del nostre fill Pablo de 26 anys ens ha donat un involuntari protagonisme. Teníem una vida no exempta de dificultats, però feliç i de sobte el nostre món s'ha ensorrat».
El missatge dels pares de Pablo Riesgo als polítics
Més enllà d'expressar els seus sentiments més profunds i dolorosos, els pares del jove sanitari han volgut enviar un missatge a la classe política d'Espanya, contra la qui recriminen per la seva incapacitat d'arribar a acords en plena pandèmia. «El sentit de pertinència a una comunitat es manifesta per la capacitat que tenen qui la configura per afrontar col·lectivament les situacions de crisi. Es necessita un acord amb una base que defensi el bé comú i la lluita contra la pandèmia forma part d'això».
El debat polític generat i la manca d'acords entre les diverses institucions han tingut, segons els pares de Pablo, una repercussió molt gran a la nostra societat, que ara està més dividida que mai. «A conseqüència d'això la pandèmia a més de mort, malaltia i ruïna econòmica està deixant un país dividit en el qual els necessaris llaços solidaris davant el gran repte que estem vivint se substitueixen per l'enfrontament, la divisió i l'esbroncada».
Davant aquesta situació, els pares del sanitari només tenen una esperança: que la mort del seu fill serveixi per evitar altres morts en el futur. «Si us plau, mirin al carrer, escoltin els ciutadans, aprenguin de les pràctiques solidàries que des de la societat es desenvolupen i poseu-vos a treballar pel bé comú».