Catalans colonitzant la Gran Bretanya, la darrera teoria de l'Institut Nova Història

Diuen que el col·lectiu que s'hi va establir va donar origen al poble dels 'Catuvellauni'

Biblioteca antiga amb llibres i escultures gregues
L'Institut Nova Història defensa que personatges com Colom, Cervantes o Da Vinci eren catalans  | GIAMMARCO BOSCARO

L'entitat Institut Nova Història, dirigida per Jordi Bilbeny, és coneguda per teories que es qüestionen el relat històric i que s'estudien sense respectar els procediments i tècniques de la historiografia, és a dir, que no segueix el mètode científic. L'ens estudia, sobretot, teories revisionistes sobre la història de Catalunya, entre les quals defensa la catalanitat d'alguns personatges històrics com: Cristófor Colom, Miguel de Cervantes, Santa Teresa de Jesús o Leornardo da Vinci.

Doncs bé, la darrera teoria que ha publicat l'entitat és que els catalans van ser un dels pobles fundacionals de les Illes Britàniques després de passar per la Gàl·lia. Diuen que la suposada tribu britànica dels 'catuvellauni' o 'catuvel·lans' és en realitat una branca del poble dels 'catalauni' o 'catalans' de la Gàl·lia, que es van escindir a causa de l'arribada del poble dels belgues al seu territori.

L'Institut explica que la versió de l'arribada a la Gàl·lia està avalada pels historiadors francesos Fabien Régnier i Jean-Pierre Drouin que consideren, després de la consulta de la documentació, que aquests avantpassats dels catalans van ser alguns dels pobles fundadors de l'actual França. Però l'Institut Nova Història va més enllà i assegura que aquests catalans també van colonitzar les illes britàniques.

«Els catalans de la Gàl·lia, per tant, s'haurien expandit al nord i al sud del seu país, per establir noves colònies. I és en aquest context que, segons aquests experts, haurien arribat a les terres peninsulars i haurien fundat la Catalunya actual. Però també és en aquest moviment que la branca que va explorar el nord va arribar fins a la Gran Bretanya i s'hi va establir, donant origen al poble dels 'Catuvellauni'. En aquest article ens centrarem en aquesta segona migració tan desconeguda i tan interessant», diuen a l'article.

 

L'article aixeca polseguera a les xarxes

Després de publicar l'article a les xarxes socials, diversos usuaris han posat en dubte la veracitat d'aquesta teoria i han criticat l'estudi de l'Institut Nova Història. A més, també han lamentat que l'entitat rebi subvencions públiques de la Generalitat de Catalunya.


Comentaris

envia el comentari