Catalunya se situa a la cua dels territoris de l’Estat pel que fa a la satisfacció dels ciutadans respecte als seus centres de salut, segons un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que situa en 60 punts sobre cent la nota mitjana obtinguda.
La segona comunitat autònoma més baixa
És la segona més baixa de l’Estat –precedida per Canàries, amb 53 punts- on destaquen les bones valoracions que obtenen els centre de salut a Aragó (70), La Rioja (70), Navarra (73) i el País Basc (73). Segons l’estudi, l’índex de satisfacció s’obté a partir de la valoració de diversos factors com la facilitat per arribar al centre, l’horari de funcionament, l’estat de les instal·lacions, el temps d’espera, l’atenció telefònica i els serveis domiciliaris.
Catalunya tanca també el rànquing de territoris on els ciutadans aconsegueixen cita per al mateix dia o per a l’endemà al metge de capçalera. Segons l’estudi, només ho aconsegueixen l’11% dels pacients catalans, mentre que a l’extrem oposat ho fan el 76% dels de La Rioja, el 69% dels d’Astúries, o el 67% dels de Navarra.
Mala valoració dels serveis d'urgències
Catalunya també se situa a la franja baixa de la valoració dels serveis d’urgències. Els ciutadans els valoren amb 60 punts sobre 100, per davant únicament de Canàries (55), Andalusia (58), i Múrcia (59). A l’extrem oposat novament Aragó (70), Cantàbria (71), Navarra (72) i el País Basc (75). Madrid queda en una posició intermitja amb 63.
Pel que fa al temps d’espera a urgències, Catalunya se situa a la part alta de la franja de minuts, en quarta posició per sota de les que més fan esperar els pacients: Comunitat Valenciana, Galícia i Andalusia. En concret, a Catalunya els pacients esperen 52 minuts fins que els atén el primer metge i 175 minuts de temps total a urgències. L’atenció més ràpida es fa a Extremadura (38 minuts fins al primer metge i 108 en total) i al País Basc (30 minuts d’espera i un total de 126).
L’estudi data de la tardor del 2018 i l’OCU l’ha fet públic per donar a conèixer el nivell de satisfacció dels ciutadans amb els centres d’atenció primària i els serveis d’urgències. Segons aquesta entitat, hi van participar més de 6.000 persones i els resultats es poden comparar amb les enquestes sobre aquesta mateixa matèria que es van fer els anys 2003, 2009 i 2014.