La notícia que el govern municipal de Tarragona procedia al tancament de l’amfiteatre per «perill d’esfondrament» sacsejava la ciutat el passat divendres, 27 de setembre. La informació la donava a conèixer el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Pinedo assegurava, en una roda de premsa d’urgència, que, basant-se en un informe extern per valorar l’estat del monument, «l’Amfiteatre presenta una situació d’urgència i no d’emergència. L’hem tancat de manera preventiva perquè el primer, per nosaltres, és la seguretat de les persones».
La seva antecessora en el càrrec, la regidoria socialista Begoña Floria, carregà amb duresa contra Pinedo: «és una vergonya que utilitzin l’anterior govern per tapar la seva incompetència».
Però més enllà de la picabaralla política, i del dany que suposa per una ciutat turística que llueix patrimoni com atractiu pels visitants, quin és l’estat actual de l’Amfiteatre? Ha sigut encertada la decisió de tancar-lo «de manera preventiva»? TarragonaDigital ha parlat amb el catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Joaquín Ruiz de Arbulo.
«La decisió s'ha pres al revés de com s'hauria d'haver pres»
Segons el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, «és un error tancar l’Amfiteatre i tancar-lo d’aquesta manera». «S’hauria d’haver plantejat al revés. És a dir, permetre l’accés lliure, sense pagar, a l'interior del parc arqueològic, limitant, això sí, aquest accés a la gran terrassa on ara està la taquilla. Ara només pots veure l’Amfiteatre des del vial de Bryant i és molt limitat i de l'altra manera el monument pot ser vist per grups, i individualment, causant un perjudici molt menor que un tancament total» afegeix Joaquín Ruiz de Arbulo.
«Així mateix, i per limitar el perjudici que causa prohibir l’accés a l’arena, es podria traslladar a un immoble pròxim els panells informatius perquè els visitants els poguessin consultar» rebla l’expert arqueològic.
Joaquín Ruiz de Arbulo també es mostra favorable a facilitar «l’accés a l’edifici indicant-ho des de la plaça Arce Ochotorena». «En resum», conclou el professor universitari tarragoní, «la decisió s’ha pres al revés de com s’hauria d’haver pres. S’ha d’actuar amb prudència però també amb reflexió».