Un tsunami és possible a la costa espanyola. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un nou estudi publicat a la revista 'Scientific Reports'. La falla d'Averroes, situada al mar d'Alborán, podria provocar una onada gegant a la costa oriental d'Andalusia.
Les falles, en geologia, són fractures en les quals dos blocs de terreny llisquen un respecte de l'altre. La fricció entre els dos blocs sol acumular una gran quantitat d'energia que, quan la pressió és massa forta, és alliberada.
És el que generalment provoca els sismes, que quan es produeixen sota el mar poden provocar un tsunami. A la costa de Granada, Màlaga i Almeria es troba la falla d'Averroes, al mar d'Alborán.
Fins ara es creia que no tenia el potencial de generar un gran tsunami, però aquest nou estudi ho desmenteix. El treball adverteix que un tremolor en aquesta zona podria provocar onades de fins a sis metres d'altura. Podrien trigar entre 21 i 35 minuts en arribar al nord del Marroc i a les platges andaluses.
Ferran Estrada, membre de l'Institut de Ciències Marines, ha analitzat l'estudi i l'impacte que podria tenir un tsunami en aquesta zona. «Aquestes onades gegants poden representar una amenaça per a les poblacions costaneres, danyar la infraestructura marina i terrestre", adverteix. I afegeix que també podrien «causar una crisi econòmica i ambiental».
«La falla d'Averroes presenta, en l'extrem nord-oest, un salt vertical de fins a 5,4 metres, que hauria generat un sisme de magnitud 7. Estudiem l'activitat de la falla i, segons dades històriques, l'últim terratrèmol generat per aquesta fractura podria haver ocorregut l'any 35», afegeix. El període analitzat comprèn 124.000 anys.
Els autors de l'estudi han utilitzat un model matemàtic de la deformació del fons marí amb el qual han calculat com seria el comportament de les masses d'aigua al mar d'Alborán si es produís un nou sisme a la zona.
La simulació preveu que les onades produïdes pel sisme es propagarien en dues branques principals. Afectarien, essencialment, la costa oriental d'Andalusia i les platges del nord del Marroc amb onades de fins a 6 metres d'altura. I a més viatjarien bastant ràpid, ja que podrien trigar entre 21 i 35 minuts en arribar a terra.
A Espanya, per la seva ubicació geogràfica, les zones més afectades serien les localitats costaneres de Granada, però l'onada també podria arribar fins a Màlaga i Almeria.
«Són episodis massa ràpids perquè els sistemes d'alerta primerenca actuals funcionin amb èxit», avisa Ferran Estrada. És a dir, amb tan poc espai de temps, les alertes de tsunami podrien no arribar a temps a la població.
Per això, els autors de l'estudi creuen que s'han de tenir en compte els nous descobriments per al futur. I amb això caldria reavaluar els sistemes d'alerta primerenca de tsunamis.
Espanya ja ha estat víctima de tsunamis
Tot i que no és habitual, el nostre país ja ha patit l'ira dels tsunamis en el passat. El més famós i destructor es va produir el 1755 després d'un terratrèmol amb epicentre uns 300 km mar endins de Lisboa.
Aquest sisme va provocar onades gegants que van escombrar pràcticament totes les costes de l'hemisferi nord banyades per l'Atlàntic. Entre elles, les espanyoles.
Huelva va ser la zona més afectada pel sisme submarí, amb gran part de la platja destruïda i milers de vides perdudes. A Cadis, les onades van arribar als 20 metres d'altura, segons fonts de l'època. Per sort, les muralles de la ciutat van protegir gran part de la seva població.
Onades semblants, també de 20 metres, van escombrar les zones costaneres del nord d'Àfrica i van arribar fins al Carib. A Anglaterra també van sentir la força de la natura, amb onades de fins a 3 metres que van arribar a les platges.