Ciutadans va patir un canvi de rumb en el funcionament i vida dintre del partit: van aconseguir 57 escons al Congrés dels Diputats, per sota del PP, i des de llavors sempre han intentat fer-se amb el lideratge de la dreta, pactant tant amb el PP com amb VOX, i sempre intentant convertir-se en el líder de l'oposició.
Però, precisament arran d'aquests pactes amb partits de dretes, ha sorgit un sector crític dins de la formació taronja, que fins ara mai havia patit cap ruptura. Aquest sector sembla estar liderat per l'eurodiputat Luís Garicano, el qual recrimina a la direcció del partit tots els pactes amb l'extrema dreta. Un altre famós polític que formaria part del sector crític seria Francesc de Carreras, el qual li va demanar públicament a Rivera que pactés amb el PSOE en lloc de pactar amb els partits que formen la dreta.
Altres situacions que s'han donat dintre de la formació de Rivera han arribat a provocar dimissions molt importants, com poden ser les de Toni Roldán, portaveu d'Economia al Congrés; Xavier Pericay, exlíder de la formació a les Balears i fundador del partit; o la de l'eurodiputat, Javier Nart.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Sector crític silenciat
Des d'un primer moment, Rivera va voler solucionar el rebombori causat pels crítics a través d'un ultimàtum: els va aconsellar que formessin un partit o que sortissin de la direcció de Ciutadans. Fins ara, però, sembla que la idea de Rivera hagi estat silenciar el sector crític. Ho ha fet ampliant la base de l'executiva del partit a 50 membres, i tots els nous són del seu caire de pensament. D'aquesta manera, els de la seva línia d'opinió dilueixen i silencien l'oposició que s'ha format interna al partit.
Aquesta ampliació de l'executiu es produirà aquest estiu, en un Congrés extraordinari de Ciutadans, on també proposaran un canvi en els estatuts. Els noms que més sonen per a incorporar-se a l'ampliació de l'equip directiu de Rivera són Edmundo Bal, advocat de l'Estat que va cessar el PSOE; o Joan Mesquida, exdirector general de la policia i Guàrdia Civil durant els governs del PSOE.
Inici de la crisi: Castella i Lleó
La primera evidència que va demostrar que C's estava vivint una crisi interna va ser arran de les primàries celebrades a Castella i Lleó. Rivera, en el seu moment, es va pronunciar a favor d'un dels dos candidats a la presidència, Sílvia Clemente. Tot i això, Francisco Igea, el segon candidat, va ser el guanyador dels comicis en realitzar un segon recompte de vots.
El recompte es va realitzar quan Igea va presentar un recurs per uns resultats dubtosos que feien guanyadora a Clemente, i va voler denunciar hi havia «regularitats evidents» en el procés de votació. Evidentment, en el segon recompte es va donar la raó a Igea i es van desencadenar rumors d'una tupinada. Aquest va ser el primer inconvenient de Rivera.
Actual crisi a Catalunya
Per les eleccions del 21 de desembre, Ciutadans va tenir el seu moment àlgid. Tot i això, en només un any i mig, ha perdut 800.000 vots, ha passat de ser la primera a la cinquena força a Catalunya. Les últimes enquestes, a més, asseguren que la caiguda de la formació taronja no para: si ara es convoquessin eleccions, C's passaria a tenir 22 o 23 escons, en lloc dels 36 que posseeix en l'actualitat.
A banda de la pèrdua de votants, també se suma la incertesa de lideratge a la comunitat autònoma, ja que Inés Arrimadas va deixar el seu escó per a prendre possessió al Congrés dels Diputats. Han sonat bastants noms per a prendre el relleu, però els més repetits són Lorena Roldán, portaveu al Parlament i senadora, i l'actual president del grup al Parlament català, Carlos Carrizosa.
Des del partit ja s'han anunciat unes primàries per a decidir el futur president del partit taronja a Catalunya. Les votacions es faran del 24 al 26 de juliol, i els candidats poden presentar-se al càrrec fins al dia 19.