És una de les conseqüències del món modern en què vivim i ho experimentem cada dia. Parlem del soroll, l’incessant i irritant soroll. Les grans urbs són les fonts de decibels més grans, causats per innumerables factors que són producte de l’expansió incessant de l’home i la recerca del progrés.
Per molt ambiciós que sigui aquest projecte de creixement i de benestar, el soroll excessiu és perjudicial per a la nostra salut. L'OMS ha estipulat que els nivells de decibels màxims que s’han de tolerar no han de superar mai els 65, al matí; i els 55, a la nit.
No obstant això, a Espanya se superen (i força) aquestes quantitats a segons quines urbs. Veiem tot seguit quines són les fonts de soroll més estridents, quins efectes té l’excés de decibels a la nostra salut i a conèixer quines són les ciutats espanyoles més sorolloses.
Els generadors de soroll més grans: carreteres i aeroports
Tothom que visqui a una ciutat més o menys gran sap què és estar exposat al soroll constantment. Cada dia les nostres oïdes absorbeixen l’estrèpit del trànsit rodat, ferroviari i aeri, encara que en menor quantitat. Però també breguem amb el tràfec que suposen les aglomeracions de gent, per exemple les obres de manteniment al nostre edifici o al carrer, les converses als llocs molt concorreguts, viure a prop de patis de col·legi o la música molt alta als locals nocturns.
El trànsit dels automòbils suposa l’origen del 80% de la contaminació acústica de les grans ciutats. Tot i això, les zones interurbanes també pateixen les conseqüències de les anades i vingudes dels cotxes: les carreteres secundàries que uneixen poblacions molt concorregudes causen un estrèpit major que les que suporten més flux d’automòbils, ja que solen estar allunyades dels nuclis de població.
Les vies secundàries més estrepitoses es troben a la província d’Alacant, per exemple la CV-763. Altres carreteres també molt sorolloses són la CV-610, a València; i la BI-3791 a Biscaia, seguint aquest ordre. Segur que qui fan servir aquestes carreteres per anar a casa o al treball saben a què ens referim.
Els aeroports generen també una quantitat de decibels que superen els mínims permesos per l'OMS, cosa que provoca que la seva incidència sigui menor, ja que perjudica un nombre més petit de persones, especialment si tenim en compte que hi ha pocs domicilis a prop de les pistes d’aterratge. Però, de totes maneres, existeixen casos els quals la distància mínima de construcció d’aeroports pròxims a zones habitades no es respecta i ha provocat que molts veïns hagin canviat de casa.
Així doncs, els aeroports en què el tràfic més perjudica els espanyols són, per ordre: Barajas (Madrid), El Prat (Barcelona) i Eivissa. En aquest sentit, la Universitat de Lleó es va proposar mesurar els nivells de soroll produïts sobre les zones habitades properes als aeroports; per col·laborar amb Aena en un intent per millor la qualitat de vida de les esmentades àrees.
Sense ser conscient d’això, es va captar una gran quantitat de decibels; al cap i a la fi, l’audició és un sentit que no podem desactivar malgrat que no estiguem tot el dia amb taps, cas que es mitiga l’impacte, però se segueix percebent.
Conseqüències de l’excés de soroll
L'Organització Mundial de la Salut adverteix dels perills d’infravalorar l’amenaça del soroll, que repercuteix seriosament a la nostra salut.
En primer lloc, les conseqüències més immediates són per les oïdes: xiulets, brunzits o acúfens, que per a qui no ho sàpiga, és la percepció de sorolls d’origen desconegut dins de l’oïda. Amb el pas del temps, la pèrdua d’audició pot ocórrer i és un fenomen complex de detectar, ja que en ser una cosa gradual que succeeix amb el pas del temps i indolor és important la seva detecció primerenca; així que, tothom ja al metge per una revisió.
Però la contaminació acústica no perjudica únicament la nostra capacitat auditiva. També existeixen tot tipus de problemes derivats de l’exposició prolongada al soroll. Poden aparèixer canvis de comportament: mal humor, augment de l’agressivitat, insomni o irritabilitat. Sorprenentment, la cosa no queda aquí, perquè l’estrès provocat pel bullici habitual poden provocar patologies respiratòries, cardiovasculars, mentals o neurodegenaratives.
Segons un estudi de la Universitat d’Ontàrio, les persones que viuen a menys de 50 metres de carreteres amb molt de trànsit tenen un 7% més de risc de patir demència que les que viuen a més de 300. Si ens cenyim a aquests resultats, quant més lluny d’aquests focus sorollosos, les probabilitats descendeixen.
Tal com es mostra, l’estrès és l’origen d’afeccions molt més greus que la senzilla sordesa; i tot és fruit del soroll constant.
Rànquing de les ciutats més sorolloses d’Espanya
Hem seleccionat quines són les 6 ciutats espanyoles més soroll suporten i a quina proporció superen els límits recomanats per l'OMS (Recorda: 65 decibels diürns i 55 nocturns), segons les dades del Ministeri de Medi Ambient; així que pren nota si estàs pensant a mudar-te a alguna zona de la geografia espanyola.
6. A Corunya
La província amb més població de Galícia ocupa la sisena posició, on la seva ciutat capital té nivells per sobre del 40,65% d’allò imposat per l'OMS.
5. Castelló de la Plana
La capital de la província de Castelló aguanta nivells superiors al 43,32%.
4. Logronyo
A la quarta posició trobem la ciutat de La Rioja, amb un 43,85% major als decibels tolerats.
3. Barcelona
Barcelona, capital de Catalunya i una de les ciutats més poblades, se situa al tercer lloc d’aquesta llista, amb valors de 45,40%.
2. Girona
Seguim a Catalunya, però aquesta vegada viatgem fins a Girona. I és que la històrica ciutat porta la plata respecte a l’excés de soroll, amb un 46,28%.
1. Vigo
En primer lloc trobem a aquesta ciutat de la província de Pontevedra, la més poblada de totes. La quantitat de soroll generat és d’un 53,58% del qual estipula l'OMS.
Mencions especials
Altres nuclis urbans que també figuren com els que més decibels generen, encara que en menor mesura són Getafe (37,86%), Lleó (28,63%), Sant Sebastià (28,14%) o Badajoz (25,84%).
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'Caracterurbano'