El mercat dels lloguers a Espanya experimentarà importants canvis quan entri en vigor la nova llei d'habitatge del govern espanyol. L'esborrany del text encara no s'ha fet públic, però sabem que la regulació de preus s'aplicarà de diferent forma. Dependrà de si el propietari de l'immoble és un particular o una empresa amb més de 10 propietats.
També hi haurà distinció entre les zones considerades 'tensades', on l'accés a l'habitatge és més difícil, i la resta. A més, els qui tinguin pisos desocupats podrien patir càstigs fiscals. Seguidament, et presentem les principals claus per a entendre els principals punts de l'acord sobre l'habitatge:
Què es considera una zona tensada?
El govern espanyol va avançar que la regulació de preus dependrà de si la zona afectada es considerava tensada o no. Quedarà en mans de les comunitats autònomes comunicar a l'Executiu central quines són les zones problemàtiques del seu territori. Es tracta d'aquells llocs en els quals els preus del lloguer han pujat notablement en els últims anys.
Ara com ara, abans de llegir el text complet, no es té constància d'una unitat geogràfica concreta (si anirà per barris, ciutats, regions metropolitanes, etc.). El que sí que caldrà complir seran dos requisits concrets.
El primer és que el preu mitjà de l'arrendament en la zona seleccionada hagi crescut en els últims cinc anys més de cinc punts per sobre de l'IPC. El segon, que l'import dels diners representi més del 30% de la mitjana d'ingressos per llar de la zona. En definitiva, que les unitats familiars es vegin obligades a destinar més d'un 30% del seu sou a pagar el lloguer.
Com es regularan els lloguers?
Una vegada identificades les zones problemàtiques, per a aplicar la regulació de les rendes, haurem de fixar-nos en el propietari. El govern diferenciarà entre els particulars i els grans propietaris, aquests últims amb més de 10 habitatges en propietat. És molt important tenir en compte aquesta distinció, ja que s'actuarà de manera diferent en cada cas.
En el primer, la principal via de regulació per als particulars seran els incentius fiscals. En el cas dels grans propietaris d'immobles, com els fons voltors, sí que s'establiran topalls de preus.
De tota manera, en els dos casos, l'inquilí podrà exigir una pròrroga forçosa del contracte mentre estigui en una zona tensada. Per tant, encara que se li acabi el contracte, té dret a prolongar-lo en les mateixes condicions, aplicant la pujada anual de l'IPC.
En el cas dels grans propietaris, als quals se'ls limitaran els preus que podran cobrar, el valor de les rendes estarà determinat pel màxim que fixi l'índex de preus. Es tracta d'una estadística del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, basat en les dades d'Hisenda.
Aquí sorgeix un altre problema, ja que aquesta referència podria quedar-se desactualitzada. No queda clar si altres indicatius, com els que desenvolupen algunes comunitats autònomes amb els dipòsits de les fiances, es tindran en compte.
Com afectarà la llei als particulars?
Actualment, la major part del mercat immobiliari està en mans de propietaris particulars. En aquests casos, els preus dels lloguers continuaran sent els que lliurement acordin les parts en els contractes. Això sí, perquè no es vegin temptats a apujar preus, la nova llei proposa incentius fiscals per als propietaris.
Actualment, el lloguer es bonifica amb un 60%, és a dir, que per cada 6 euros de 10 no es tributa en la declaració d'IRPF. La nova llei redueix aquesta bonificació al 50%, però ho puja al 90% si, en una zona tensada, l'amo abaixa el preu del contracte anterior almenys un 5%. Si, per contra, opta per pujar-ho, la bonificació baixarà del 50%, i podria fins i tot desaparèixer.
En zones que no es considerin tensades, la bonificació del 50% també podria augmentar, sota uns certs requisits. Per exemple, si l'habitatge posat per a llogar està acabat de reformar, la bonificació puja al 60%. Si es posa per a lloguer social o se cedeix a un ens públic o similars, arriba al 70%, el mateix percentatge que s'aplicarà si els arrendataris són joves d'entre 18 i 35 anys.
Què passa amb els habitatges buits?
Un gran problema poden ser els habitatges buits, que enguany són més de 3,4 milions d'immobles, segons l'INE. En aquests casos, el govern espanyol reforçarà la potestat dels ajuntaments per a penalitzar fiscalment als propietaris a través de l'IBI.
Es tracta d'una possibilitat contemplada des de fa ja més d'una dècada. No obstant això, la falta d'una definició clara sobre què es pot considerar habitatge buit ha complicat la seva aplicació. Ara, aquests habitatges podran ser penalitzats amb un recàrrec de l'impost de fins al 150%, si així ho considera el consistori corresponent.
Aquesta possibilitat afectarà només aquells propietaris de quatre o més immobles, empreses o particulars, que no justifiquin la falta d'ocupació del seu habitatge. No afectarà les segones residències ni tampoc a aquelles que no troben comprador o arrendatari encara que ho intentin. Els immobles utilitzats per a desplaçaments laborals o de formació, així com els que estiguin en obres o litigi, també se salven.
Qui i com cobrarà els 250 euros del bo jove?
Una altra gran novetat avançada pel govern és una ajuda directa de 250 euros per als joves d'entre 18 i 35 anys, que acreditin renda baixa. Només es beneficiaran aquelles persones que percebin uns ingressos pel seu treball que no superin els 23.725,8 euros.
La quantitat s'abonarà durant un màxim de dos anys (6.000 euros en total), i l'Executiu estudia com combinar-la amb la resta d'ajudes a l'habitatge. Segons Pedro Sánchez, la idea és que, de manera conjunta, el suport per al pagament del lloguer arribi fins al 40% de la renda total.
No se sap amb exactitud quants joves podran beneficiar-se d'aquesta ajuda. Segons l'Agència Tributària, l'any 2019 gairebé 5 milions de joves haurien estat susceptibles de cobrar-la, segons els seus ingressos. Ara bé, caldria veure quants d'ells viuen de lloguer, i què passa quan es comparteix pis.
Entrarà en vigor enguany?
Després de l'anunci del govern espanyol, el següent pas seria l'aprovació de l'esborrany en el Consell de Ministres, i el seu posterior enviament al Congrés dels Diputats. Seguiria un llarg procés legislatiu, per la qual cosa és poc probable que enguany entri en vigor.
En el document remès pel govern a Brussel·les per a rebre els fons Covid, l'horitzó per a l'aprovació definitiva s'establia per al 2n semestre de 2022. Amb el bo jove de 250 euros, en canvi, tot depèn de si es tramitarà dins de la llei o en els Pressupostos de 2022.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]