Un ple del Congrés dels Diputats a Espanya

Totes les claus d'una reforma laboral «històrica» a Espanya

La norma per modernitzar el mercat de treball arriba al Congrés després de nou mesos i mig de negociacions

La reforma laboral arriba al Congrés dels Diputats aquest dijous. Els parlamentaris hauran de decidir si avalen o no el decret llei 32/2021 de mesures urgents per la reforma laboral negociat durant nou mesos i mig entre el govern espanyol, CCOO, UGT i la CEOE.

La flexibilitat interna, la ultraactivitat indefinida dels convenis i la limitació de la temporalitat són alguns dels grans canvis de la normativa, que l'executiu estatal defineix com a «històrica» i que les organitzacions empresarials i sindicals reclamen als diputats que ratifiquin «sense tocar ni una coma».

La modernització del mercat laboral està inclosa en el pla de recuperació de l'Estat com un dels compromisos que ha de complir per desbloquejar l'arribada dels fons europeus.

Limitació de la temporalitat

El gran objectiu d'aquesta reforma, que està en vigor des del 29 de desembre, és combatre l'elevada temporalitat del mercat de treball, molt més alta que l'europea. Per això, es redueixen les modalitats de contractació i es presumeix que els contractes han de ser indefinits. El contracte d'obra i servei, que ara pot durar fins a quatre anys, desapareix del marc laboral espanyol. En el cas de la construcció, s'introduirà un nou contracte fix d'obra.

També s'introdueixen limitacions a la concatenació temporal establint que es transformaran en fixes les relacions laborals que s'allarguin 18 mesos en un període de 2 anys en el mateix lloc de treball.

Contractes de durada determinada

Només es permetran contractes eventuals si es necessita substituir un treballador o si hi ha una circumstància de la producció que ho requereixi. Si es produeixen fets imprevisibles, els contractes podran durar sis mesos, ampliables mig any més. En cas de situacions previsibles i de durada limitada, les empreses podran contractar 90 dies l'any, però mai de manera continuada.

Més sancions

Les persones contractades que incompleixin els límits de contractació temporal seran convertits en fixos.

De la mateixa manera, s'incrementen les sancions per la utilització fraudulenta de contractes temporals, elevant de 7.500 a 10.000 les multes màximes a les quals hauran de fer front les empreses. Aquestes compensacions s'hauran de pagar de manera individualitzada per cada persona contractada en frau de llei i no per empresa, com fins ara.

A més, s'incrementen les quotes dels contractes de durada determinada inferiors a 30 dies.

Contracte fix discontinu

La reforma busca potenciar els contractes fixos discontinus com l'eina per a les feines estacionals o de temporada, en detriment de contractes més precaris. La principal novetat que s'introdueix és que es reconeixerà l'antiguitat de tot el període i no només de l'efectivament treballat.

Formació

Els contractes formatius seran de dues modalitats: la formació en alternança i pràctiques professionals. En el primer dels supòsits, es combina feina i formació i es podran concertar amb persones de fins a 30 anys durant dos anys com a màxim. La retribució no podrà ser inferior al 60% del que marca el conveni el primer any i el 75% en el segon i mai per sota del salari mínim interprofessional.

Pel que fa a les pràctiques professionals, estran lligats al nivell d'estudis del treballador i es podran fer com a màxim tres anys després d'obtenir el títol tindran una durada d'entre sis mesos i un any i comptaran amb el sou que marqui el conveni.

3 mesos d'adaptació

Les empreses tindran fins al 31 de març per adaptar els models de contractació. Entre gener i març, es podran fer contractes temporals com els d'obra i servei però amb una durada màxima de sis mesos.

Tots els contractes temporals firmats abans de l'últim dia del 2021 poden esgotar els seus temps màxims fixats en la legislació anterior.

Ultraactivitat indefinida

La norma torna a blindar la ultraactivitat indefinida dels convenis, cosa que implica que es prorrogaran fins que n'hi hagi un de nou quan la negociació entre sindicats i empresaris s'encalli. Amb la reforma del PP, la vigència es limitava a un any i, en cas de manca d'acord, el conveni se suspenia.

Conveni de sector

Es recupera la prevalença del conveni sectorial en matèria salarial, evitant que les empreses apliquin sous per sota del que marca l'acord marc del sector. El conveni d'empresa sí que podrà regular l'elecció entre pagar o compensar les hores extra, l'horari i distribució del temps de feina, l'adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar.

Les condicions de la companyia només podran aplicar-se en casos de subcontractació si es determinen que hi ha millors condicions salarials que el conveni sectorial.

Flexibilitat interna

A banda de la força major clàssica, la norma ha incorporat a la legislació ordinària l'ERTO per limitació i impediment, molt utilitzats durant la pandèmia i que permetran reduccions de jornada d'entre el 10% i el 70%. Aquesta mesura pretén oferir una alternativa als acomiadaments en temps de crisi. Així doncs, les empreses que optin a ERTO per causa econòmica podrà tenir un 20% d'exoneracions de quotes, condicionades a accions formatives, mentre que els de força major, es podran estalviar un 90% de les cotitzacions.

Mecanisme RED

A més, s'introdueixen dues modalitats de mecanisme RED de flexibilitat i estabilització de l'ocupació, que ha de ser activat pel Consell de Ministres. Un de cíclic que permetrà les empreses suspendre la feina i no acomiadar els treballadors com a màxim un any, quan es produeixi una crisi econòmica. En aquest cas, els empresaris accediran a una bonificació del 60% de les quotes fins al quart mes, percentatge que decreixerà fins al 20% a partir del novè.

El segon, per sectors que estan vivint transformacions estructurals. En aquest cas, l'expedient, que haurà de comptar amb un pla de requalificació, podrà durar un any i tindran exoneracions del 40% de les quotes.

El paper de la patronal 

Si els diputats no ratifiquen el decret llei, decauria i tornaria a entrar en vigor la normativa del PP. En cas de convalidar-se, aquest mateix dijous s'ha de decidir si es tramita com a projecte de llei i, per tant, s'obre la porta a modificacions a la norma pactada, fet que provocaria que la patronal caigués de l'acord.

I és que el text pactat per la mesa de diàleg social ha generat crítiques, sobretot en el si de la CEOE. Sectors com l'automoció, han lamentat la pèrdua de pes de les empreses amb matèria salarial amb la recuperació de la prevalença del conveni sectorial. Algunes patronals turístiques han posat el crit el cel pel canvi en les indemnitzacions dels fixos discontinus que ara es comptaran durant tot l'any i no només en el període treballat. El sector de l'hostaleria i l'agrari també ha sigut crític amb la rigidesa de la contractació.

Reaccions dels sindicats

En canvi, CCOO i UGT han tancat files amb el text. Les crítiques a la negociació han vingut de part d'altres sindicats o partits polítics d'esquerra que han assenyalat que el text es queda curt i no suposa una derogació de les reformes laborals del PSOE i del PP, amb, per exemple, el manteniment de la retallada la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat o l'eliminació de la capacitat de les administracions públiques de bloquejar els ERO.

Els negociadors, però, defensen que aquest acord sí que modifica les indemnitzacions per acomiadament perquè, eliminant el contracte d'obra i servei, es faran indefinits un milió de contractes que tindran extincions més altes. A més, esperen que es produeixi una reducció de 10 punts de la taxa de temporalitat, fet que comporta que també s'incrementin les indemnitzacions perquè hi haurà més contractes fixos.