L'any 1994, el sistema d'extinció d'incendis forestals d'Espanya va col·lapsar. La gran simultaneïtat de fronts va posar en escac als sistemes d'extinció, que es van veure absolutament desbordats per la situació. En una única setmana, coneguda com a «setmana negra», van morir 22 persones. També es van cremar més de 110 000 hectàrees, l'equivalent a la mitjana anual de l'última dècada.
L'any passat gairebé es repeteix la catàstrofe. En la setmana del 15 de juny, es van atendre, només a Catalunya, 274 avisos per incendis. Va haver-hi, a més, incendis importants a la serra Bermeja (Màlaga), a la serra de la Culebra (Zamora), a Navarra i Aragó, i també a l'altre costat dels Pirineus a Occitània.
Alguns incendis no s'ataquen. Senzillament, es deixa que cremin perquè el sistema penja d'un fil. Estem parlant d'incendis a zones d'alta muntanya. A zones de difícil accés i que no representen cap perill per a la població. No s’hi pot fer més.
A Espanya, els bombers han desenvolupat noves estratègies i tàctiques que permeten optimitzar les tècniques i els mitjans d'extinció. Són un exemple a escala mundial i, de fet, viatgen regularment a altres països per contribuir a la seva formació enfront d'aquestes emergències. Gràcies a la seva perícia i sacrifici, en 2022 van aconseguir evitar una catàstrofe que hagués recordat a la de l'any 1994.
Podem continuar evitant el col·lapse?
La resposta és, clarament i inequívocament, no. Venim d'una sequera particularment dura, on ni tan sols hi ha aigua a diversos pantans per a les tasques d'extinció. Però això no és el pitjor.
S'estan donant episodis de mortalitat generalitzada en àmplies zones boscoses muntanyenques com les de prepirinencs. Quan l'incendi arriba a boscos morts, crema primer les fulles, que estan seques, a gran velocitat. Després consumeix els troncs gruixuts, més lentament. D'aquesta manera, l'incendi emet tal intensitat que es torna extrem: una deflagració que crema diversos milers d'hectàrees en unes poques hores. Però això tampoc és el pitjor.
El pitjor és el que ocorre en les zones urbanes que confinen amb el bosc.
Zones urbanes a parcs naturals
Al parc natural de Collserola, per exemple, situat als afores de Barcelona, unes 160 000 persones viuen envoltades de bosc. La gestió forestal en aquesta zona ha prioritzat la conservació de la naturalesa, enfront de la prevenció d'incendis.
Recordeu el drama a la serra de la Culebra de l'any passat? I en la serra del Courel o a Monfragüe? Imagineu que això passa als afores de Barcelona. Estem parlant d'una situació a la qual es posa en perill la vida i habitatge de 160 000 persones. Cada vegada és més probable que això ocorri. Si no és aquest estiu, serà el que ve, o el següent.
No és un cas aïllat. Qualsevol nucli urbà envoltat de bosc pot patir una catàstrofe semblant. Fa 5 anys li va tocar a Mati, a Grècia, on 102 persones que estaven a una urbanització envoltada per vegetació van perdre la vida. És una urbanització com moltes de les quals trobem al litoral espanyol i algunes zones d'interior.
Com reaccionar davant del col·lapse
En aquesta situació, el ciutadà tindrà la sensació d'abandonament. Sentirà que «aquí no ve ningú», perquè l'operatiu d'extinció estarà desbordat, atenent les zones de més urgència i perillositat. L'important és seguir les indicacions de les autoritats. Si algú vol ajudar, pot fer-ho seguint les iniciatives de les associacions voluntàries, però mai per lliure.
En aquell moment, un viu un infern en vida. Flames molt llargues i intenses que s'acosten ràpidament. El vent bufa fort, i porta amb ell un núvol de pols i cendres que creen una atmosfera ominosa.
Les sortides estaran col·lapsades, i l'evacuació fregarà l'impossible.
Noves maneres d'apagar incendis
L'escassetat d'aigua als embassaments no representa un problema greu per a l'extinció d'incendis forestals, on s'empren predominantment eines manuals i foc tècnic. Els buldòzers són també molt efectius i tenen uns rendiments molt elevats. Fins i tot a regions com Catalunya, on l'ús de l'aigua estava tradicionalment més estès, amb prou feines el 42% dels perímetres s'estabilitza amb aigua.
Paradoxalment, en aquestes zones a les quals no es va poder executar un pla de prevenció d'incendis per l'existència d'algun niu, ara seran destrossades per l'avenç de l'incendi, pel foc tècnic, o pel buldòzer.
Els enginyers forestals que treballen com a bombers forestals estan en constant evolució i adaptant-se a les noves realitats. Els procediments han millorat notablement durant les últimes dècades, però cada any ens trobem amb un nombre major d'incendis que no es poden apagar: no podem trencar les lleis de la física.
No és qüestió de mitjans
Seria un error considerar que aquestes situacions de col·lapse es poden prevenir invertint en més mitjans d'extinció. En realitat, ha estat precisament aquesta política de supressió d'incendis la que ha creat el problema. Apaguem els petits incendis ràpidament i permetem que s'acumulin grans càrregues de combustible. Fa tres dècades que la ciència ho està advertint.
Algunes urbanitzacions a Espanya compten amb un pla d'autoprotecció contra incendis forestals. Els aprova l'ajuntament amb una nota mínima d'incendis forestals que es comunica a protecció civil. Ningú de responsabilitat al pla regional de gestió d'incendis forestals valida o aprova aquests plans, només participa en l'emissió d'un informe preceptiu.
En escenaris de col·lapse, aquest pla no evita la catàstrofe. Ho hem vist a Califòrnia, a Sidney, i a moltes zones més. El pla d'autoprotecció és necessari, però no suficient, per protegir les vides. La clau està en la gestió del bosc circumdant.
Fa uns anys advertíem que havíem entrat en l'era dels incendis que no es poden apagar, perquè molts d'ells cremen amb tanta intensitat que no es poden extingir. El problema s'ha agreujat i ara estem a punt d'entrar en l'era del col·lapse, on la simultaneïtat d'incendis extrems que desborden la capacitat d'extinció serà la norma.
Necessitem una política forestal centrada entorn dels incendis i a la protecció de les persones, i que compagini les múltiples funcions dels boscos. Necessitem un canvi, perquè el sistema està a punt d'entrar en una fase on els episodis de col·lapse seran cada vegada més freqüents.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.