La música espanta les pors, foragita el mal i escalfa l’ànima. Com un antídot, un beuratge d’alegria que se’t posa al cos i a la ment, sense entendre-hi, de gèneres o comparacions, un veritable llampec reparador ple de ball, de reflexió i bellesa.
Fa poc menys d’un any, Cambrils s’adormia presa pel terror i l’angoixa, per la violència irracional i fanàtica. Avui, gairebé dotze mesos després, llueix radiant i assolellada, plena de vida i ambient, i esperant, com no pot ser d’altra manera, una nova edició d’un dels festivals més antics i emblemàtics de Catalunya: el Festival Internacional de Música de Cambrils.
El Festival Internacional de Música de Cambrils ronda el mig segle de vida
Quaranta-quatre edicions, energies renovades —tots sabem què va passar amb l'anterior ‘gestor’— i un Ajuntament que espitja i ajuda, com un gran company de viatge. Precisament, Martín Pérez, de Concert Studio, la nova promotora de l’esdeveniment, es mostrava alegre, afortunat i honorat, i amb la il·lusió del primer dia.
«Per part nostra, comencem de zero. L’any passat va ser molt difícil; la gent, pel carrer, pensava que el festival no es feia i, contra això, és molt complicat lluitar», explicava. Aquest any, «només entrar al recinte hi torbareu un aire diferent, acollidor. Enguany hem pogut pensar».
Onze fusters, una brigada de pintors i la millor graderia que hi ha, ara mateix, al mercat espanyol. «No allò nyigo-nyigo» deia Pérez, «aquesta és impressionant». El confort, l’estètica i el bon ambient són també les apostes d’una trobada que vol combinar «la qualitat i el bon gust», per tal que el visitant «s’hi trobi bé, ben acollit i que visqui bones sensacions».
Un festival de Cambrils, i per a Cambrils
Un festival per a Cambrils, únic i genuí, en un parc del Pinaret que, segons l’alcaldessa cambrilenca, Camí Mendoza, «està agafant un ambient més autèntic i amb gran personalitat».
Martín Pérez, per la seva part, expressava el seu compromís amb «una joia de festival que intentarem cuidar» i afegia, «ho intentarem fer el millor possible». «El festival serà un èxit el dia que tots els cambrilencs, els que hi van i els que no, estiguin orgullosos del fet que aquest esdeveniment passa i es fa aquí», apuntava Pérez, «aquest és el camí que hem encetat i cap on volem anar».
Drexler, Poveda, Juanes, Bisbal i Bunbury; cinc caps de cartell
Enguany, Cambrils viurà l’art i la música de fins a cinc caps de cartell, reivindiquen des de l'organització i tot, en un sol festival. Jorge Drexler, Miguel Poveda, Juanes, David Bisbal i Enrique Bunbury faran les delícies d’uns assistents que, a hores d’ara, ja han comprat més entrades que en tota l’edició de l’any passat.
Enrere, doncs, queden les recents suspensions dels concerts de Pastora Soler i Al McKay, per «problemes tècnics i logístics», i l'enrabiada de Pérez, esperant confirmar un gran artista —un més, tot i que no ha pogut ser— per a l'11 de juliol. «'Se'ns ha passat l'arròs'» explicava, «però ja estem contractant per a l'any vinent».
Tot a punt pels nou concerts de la 44a edició del FIM de Cambrils
El rap de Kase.O, tret de sortida el 28 de juliol
El de Cambrils busca ser un festival diferent, diuen, que vol cuidar el públic i els detalls, i on, durant nou llunes d’estiu, començant amb la nit de dissabte, la música ressonarà forta, imponent i per a tots els gustos i edats.
Des del mític raper Kase.O, que encetarà el certamen, fins a les Sweet California, programades per al públic més jove i familiar, passant per La Pegatina o Hijo de la Luna: Homenatge a Mecano —que asseguren, farà saltar de la cadira diverses generacions— Cambrils viurà una autèntica trobada cultural, musical i festiva que, sempre, i més ara, tanta falta fa.
Els teloners, al nou escenari del 'village'
El talent emergent, les converses i l’ambient distès també envairan el parc del Pinaret, en un nou escenari situat al ‘village’ del festival. Gastronomia, marxandatge i una zona per estar-hi —i per estar-hi ben a gust— sota els pins, l'últim raig de sol i les estrelles.
La música, antídot contra la por
L’odi i la por queden lluny. La pàgina va passar ràpida, amb el dol i la força d’una societat cambrilenca i catalana que no es deixa —ni es va deixar—atemorir, i que va seguir endavant, vital, passejant, ballant, gaudint dels bars i dels festivals, sempre per sobre i més enllà del terror.
«La solució de la ciutadania va ser seguir treballant, anant a la platja, anant a un concert de música, la normalitat. Aquesta és la lluita més forta contra aquests temps», explicava l’alcaldessa Mendoza. «A mi em fa molta il·lusió que aquest any hi hagi el festival. La vida continua, i el que no podem fer és permetre que el terror ens guanyi, que se’ns posi a casa» expressava, decidit i en sintonia, Martín Pérez.
La música, no cal dir-ho, és «l’únic idioma universal que tenim, és la mateixa aquí que a Estambul, que a Buenos Aires o Alaska», sentenciava Martín Pérez, «hem de cuidar els llenguatges universals, la música uneix la gent».
Dissabte, Cambrils enceta una nova edició del seu festival més emblemàtic i històric. Més unida que mai, més forta, amb nous horitzons i amb ganes d'impregnar i impregnar-se de territori. Diuen que és, i serà, «el festival internacional de música del sud de Catalunya».