Carrers pràcticament buits. Cartells 'd'en venda' o 'en lloguer'. Persianes abaixades. El comerç agonitza per la pandèmia i la falta de demanda ha deixat un 35% dels establiments buits a Catalunya, una dada que podria agreujar-se per les noves restriccions, segons PIMEComerç. La crisi del coronavirus també ha revelat la dependència del turisme d'alguns eixos comercials que han quedat orfes per la manca de visitants, com la Rambla de Barcelona o el Barri Vell de Girona. Els comerciants confien ara en les vendes de Nadal i adverteixen que, si no van bé, la situació serà «molt complexa». «Si no tenim una campanya relativament bona, hi haurà una mortalitat d'empreses molt important», alerta el vicepresident de Barcelona Comerç, Pròsper Puig.
El 2019, Catalunya tenia 98.309 locals comercials en actiu, segons el Cens d'Establiments Comercials de Catalunya (CECC) de la Generalitat. Aquesta dada representa una caiguda del 2,9% respecte als 101.276 locals registrats el 2018 i un descens del 4,8% en comparació amb els 103.214 espais del 2017. Les dades demostren una tendència de destrucció de locals comercials prèvia a la crisi del coronavirus —un exemple d'això seria el centre de Tarragona—, tot i que la pandèmia ha agreujat encara més la situació.
Un problema agreujat: «És la tempesta perfecta»
«Fa un temps anem notant una desocupació dels locals comercials. Les maneres de consumir estan canviant i el món del comerç electrònic ha guanyat molt terreny», explica el director àrea d'immobiliària d'empresa de Forcadell, Toni López. A Barcelona, hi ha actualment prop de 80.500 locals comercials, dels quals 14.000 estan buits. La consultora immobiliària preveu que, a principis de 2021, un de cada tres establiments estiguin tancats.
Al centre de la ciutat aquesta xifra es podria disparar fins al 50%, segons les previsions de Barcelona Oberta. La manca de turisme per la pandèmia i les mesures de restricció de la mobilitat en vehicle privat de l'Ajuntament de Barcelona en són algunes causes, segons la directora general de l'entitat, Núria Paricio. A aquest fet s'hi suma la falta d'activitat derivada de la implementació del teletreball. «És la tempesta perfecta. La situació econòmica és terrorífica i deixarà molts comerços i restaurants tancats i molta gent a l'atur», alerta Paricio.
La pandèmia ha provocat una caiguda del trànsit de vianants en els carrers comercials de les principals ciutats. En els últims tres mesos, s'ha detectat una «nova realitat», caracteritzada per menys gent als carrers i un «pronunciat» descens d'entrades a botigues i establiments comercials. A la capital catalana, el carrer més afectat ha estat Passeig de Gràcia, amb un descens de visitants del 52%; seguit de Rambla Catalunya, amb un 40%, i l'avinguda Diagonal, amb un 20%, segons un informe de TC Group Solutions. En general, a Barcelona el trànsit de vianants ha caigut un 32%, seguit d'un 28% a Lleida, un 25% a Tarragona i un 23% a Girona.
L'efecte negatiu del tancament de bars i restaurants
El tancament dels bars i restaurants i la limitació de l'aforament en els comerços —vigent a Catalunya des de fa una setmana— no ha contribuït a millorar la situació. Les entitats de Vic, Berga, Igualada i Manresa adverteixen que el tancament de la restauració ha tingut un efecte dominó i ha provocat una baixada de la facturació en els comerços. «Nosaltres anem de la mà de l'hostaleria. Si tanquen els bars, afluixen les vendes perquè no hi ha tanta gent al carrer», lamenta la presidenta d'Igualada Comerç, Laura Llucià.
A l'eix comercial de Lleida han tancat 17 botigues des del març a causa de la pandèmia. La majoria són empreses locals, petites i familiars i se sumen a les 71 que ja estaven tancades abans de la crisi per l'elevat preu dels lloguers. El president de l'eix comercial, Llorenç González, explica que la majoria de botigues que han abaixat la persiana a causa de la pandèmia ja no van poder fer front al primer confinament. González espera que la resta puguin «aguantar», tot i el tancament de bars i restaurants. Les noves restriccions, explica, dificulten les vendes que s'aconsegueixen «quan algú passa per un aparador després de fer un cafè i acaba comprant».
Altres exemples els trobem al Poble-sec i al Paral·lel a Barcelona, zones especialment afectades per les noves restriccions, pel pes de la restauració en el barri. A aquestes zones, un 33% dels locals comercials estan destinats a restaurants o bars. Al, però, Poblenou, la principal preocupació és la creixent tendència a transformar locals buits en habitatge. «El perill és que el barri quedi com una zona residencial», admet el president de l'eix Poblenou, Miguel López.
Confiança en la campanya de Nadal
«Veiem un Nadal perillós. Estem molt preocupats», reconeix el president de PIMEComerç, Àlex Goñi. Davant la pèrdua de turistes, el descens d'activitat i les noves restriccions, els comerciants confien en la campanya de Nadal per mantenir els negocis. Les associacions de comerciants de Vic, Berga, Igualada i Manresa alerten que es troben en una situació «límit» i esperen poder reactivar les vendes al novembre i desembre. «Malauradament, venen temps molt difícils. Durant els mesos d'estiu i setembre vam poder remuntar, però ara ens trobem que hem fet un pas enrere», assegura la presidenta d'Igualada Comerç, Laura Llucià.
A Girona hi ha actualment una quarantena de locals en lloguer, bàsicament de franquícies i negocis enfocats al turisme. L'impacte de la pandèmia es fa més evident a la zona del Barri Vell, sobretot a la Rambla, l'Argenteria i el carrer Ballesteries. «La majoria de l'eix comercial són botigues de fa molts anys. La gent realment arribarà fins al límit, fins allà on puguin aguantar», afirma la vicepresidenta de Girona Centre Eix Comercial, Mercè Ramírez.
Tot i això, la situació econòmica d'aquests establiments també dependrà molt dels pròxims mesos. «Si realment no podem salvar la campanya de Nadal, molts comerços no podran aguantar. Donar la volta a les restriccions abans que acabi l'any és clau», afirma. Així mateix, reclama ajudes «ràpides i efectives» per part de l'administració, així com una baixada dels impostos. «El petit comerç és el pulmó de les ciutats i si cau, costarà molt tornar-lo a aixecar», manifesta.