L'exconseller de la Generalitat i actual eurodiputat de JxCat Toni Comín ha reconegut obertament les desavinences entre la seva actual formació i ERC i les ha comparat amb la relació dels Estats Units amb la desapareguda URSS. «Hem començat la guerra freda», ha dit durant un col·loqui a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent. «Almenys els russos i els americans es van preocupar primer de guanyar la guerra contra els alemanys», ha lamentat. Comín ha proposat que ja que «no hi haurà unitat electoral», que els partits sobiranistes siguin «meridianament clars» a l'hora d'explicar com pensen assolir la independència de Catalunya.
«Si són unes eleccions autonòmiques normals, perdrem una generació»
Sota el títol 'L'oportunitat de la via unilateral per la independència', l'exconseller ha debatut amb el diputat d'ERC al Parlament i dirigent de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà. Castellà ha assegurat que les properes eleccions al Parlament són «l'última oportunitat a curt termini» per culminar el procés independentista i ha reclamat utilitzar-les «en clau plebiscitària». «Si són unes eleccions autonòmiques normals, perdrem una generació», ha advertit. Per això, ha proposat aprofitar-les per «aixecar la suspensió» de la declaració d'independència del 2017 ja que el sobiranisme pot superar la meitat dels vots, ha dit. «Imaginem arribar al 51% i no fer res?», ha preguntat.
Ambdós dirigents han defensat la unilateralitat com a millor via per aconseguir la independència de Catalunya. Castellà ha considerat la confrontació com a «palanca» que pugui motivar una sortida dialogada amb l'Estat espanyol, però ha rebutjat la taula de negociació posada en marxa entre la Generalitat i el govern estatal perquè trasllada un «missatge contradictori». Comín ha coincidit que la confrontació pacífica «és l'únic que pot acabar condicionant» la resolució del conflicte polític català.
Sánchez, Rull i Turull demanen a la jutge que avala el tercer grau que els deixi sortir sense esperar al Suprem
La defensa de Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull ha presentat un recurs contra la interlocutòria on la jutge de vigilància penitenciària número 5 avala el tercer grau però els manté a la presó a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem. L'escrit indica que «no té sentit» mantenir una mesura cautelar si la magistrada considera que no té base legal i que «l'hipotètic recurs d'apel·lació» de la Fiscalia és «un futurible» que no se sap «si passarà o no». Per això reclamen mantenir la suspensió cautelar que els permetria sortir de la presó mentre la Fiscalia no interposi el recurs. La defensa qualifica de «brillants» els arguments de la jutge que apuntava que la Fiscalia actuava amb criteris «propis d'un sistema decimonònic».