La comunitat musulmana exposa les seves queixes. Una setmana després que finalitzi el mes del Ramadà, el Centre Cultural Islàmic Català denuncia haver sofrit «molèsties» amb les autoritats locals a l'hora de rebre llicències que els permetin realitzar festes o banquets en espais públics. En un comunicat, asseguren que s'han trobat amb «una burocràcia terrible», destacant el districte de Sant Martí com el més reticent a deixar-los organitzar aquest tipus d'esdeveniments.
Llicències refusades
Des del col·lectiu, denuncien que durant el mes de Ramadà, l'Ajuntament de Barcelona no els va atorgar llicència per celebrar els seus esdeveniments (anomenats Iftar) a espais com parc del Clot i a la Sala del Clot. Segons informa 'Crónica Global', les raons que exposen des del Gabinet d'Alcaldia de la ciutat per a les negatives són que «no es va aportar un projecte de l'activitat on quedés recollit l'aforament i les vies d'evacuació. Com que no vam poder garantir la seguretat dels assistents, no es va concedir la llicència extraordinària», exposa Álvaro López.
També expliquen que, en una ocasió, se'ls va concedir una llicència per un esdeveniment popular a la plaça del Mercat, però que quan van acudir-hi, van adonar-se que hi havia altres entitats ocupant l'espai. Sobre aquest cas, des de l'ajuntament expliquen que «les dues activitats eren compatibles» i que se'ls va autoritzar «per no obligar a la comunitat musulmana a buscar un altre lloc», explica López.
«El govern d'aquesta ciutat té fòbia a la religió»
Ibrahim Miguel Ángel Pérez, portaveu de l'Associació Musulmans Contra la Islamofòbia, explica a 'Crónica Global' que és possible que no es tracti d'un rebuig únicament a l'Islam, sinó que directament és a la religió. «Sempre busquen pegues per a cedir-nos espais públics. És igual que l'ajuntament sigui de dretes que d'esquerres, encara que aquests últims solen apel·lar més a arguments vinculats amb el laïcisme i la neutralitat que els primers, que són més islamòfobs», explica Pérez.
El portaveu de l'associació assegura que «el govern d'aquesta ciutat té fòbia a la religió» i que no entén com es pot rebutjar «un acte d'apropament a les persones», on «es convida a tothom a mantenir una conversa agradable, sigui musulmà o no». Segons Pérez, se senten molt més acollits pels veïns que per les institucions.
«Si una musulmana no és feminista, la menystenen»
Segons l'AMCI, al govern de Barcelona no li interessen aquells col·lectius que s'apropen a l'Islam «d'una manera sincera», sinó que només es relacionen amb aquelles entitats que tenen objectius vinculats amb el gènere o que defensen l'Islam 'queer'. Pérez explica que «si una musulmana no és feminista, la menystenen», i que els col·lectius com el seu, «capaç de criticar un govern quan veu que no es respecten els drets dels musulmans», se'ls invisibilitza bastant.
Assegura que des del consistori els tracten amb cert paternalisme. «Si promous una iniciativa que serveixi per a propagar la seva ideologia, et posen facilitats. Els agrada que quedi clar que són ells els que cedeixen els espais perquè són d'esquerres i 'progres'. Però no els agraden els programes d'empoderament que els proposem a les escoles, per exemple, perquè acceptin un menú especial per als nens musulmans», sosté.
A Catalunya, el 25% de musulmans d'Espanya
A Catalunya resideixen aproximadament el 25% dels musulmans de tot Espanya, segons un estudi demogràfic de l'Observatori Andalusí. Exactament, a Catalunya hi viuen uns 533.500 musulmans, tot i que segurament són més, «perquè molts es troben en situació irregular i no formen part d'aquestes estadístiques», diu Pérez. Es tracta de la comunitat espanyola amb més seguidors de l'Islam. En l'àmbit estatal, es compten uns 2 milions.