De les pensions contributives que paga la Seguretat Social, la pensió d'incapacitat permanent és la tercera més freqüent. Segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social, la reben gairebé 950.000 persones. A més, és una de les més complexes quant a condicions i requisits.
Com que no depèn de situacions objectives com la jubilació o la viduïtat, la concessió ha de ser avaluada per professionals. El sol·licitant ha d'acreditar una malaltia o malaltia que li impedeix desenvolupar la seva capacitat laboral. El temut tribunal mèdic és el que decideix la seva concessió o rebuig.
Els sol·licitants d'una pensió d'incapacitat permanent solen posar tota la seva atenció en els requisits mèdics. Però hi ha una altra condició obligatòria i imprescindible per poder disposar aquesta paga vitalícia. Això és el que demana la Seguretat Social quan demanes una pensió d'incapacitat permanent.
La condició obligatòria que posa la Seguretat Social
La Seguretat Social deixa clar que per accedir a una pensió d'incapacitat permanent cal «reunir el període mínim de cotització». El sol·licitant ha d'atendre allò que s'exigeix en cada cas concret. I és que els criteris, com ara el requisit de cotització, canvien en funció de la discapacitat.
Per començar, només s'exigeixen cotitzacions quan la incapacitat permanent procedeix d'una malaltia comuna. Després, segons el grau d'incapacitat s'exigeixen unes cotitzacions determinades. La quantitat depèn de si és una incapacitat permanent parcial, total o absoluta i de gran invalidesa.
Incapacitat permanent parcial
La incapacitat permanent parcial és un pagament únic, i per tant no una pensió com a tal. La Seguretat Social exigeix haver cotitzat un mínim de 1.080 dies dins dels 10 anys anteriors al fet causant. Els menors de 21 anys han d'acreditar la meitat del temps des dels 16 anys.
Incapacitat permanent total
Els menors de 31 anys han d'haver cotitzat com a mínim un terç del temps transcorregut des dels 16 anys. Amb més de 31 anys, s'exigeix una cotització d'un quart de temps transcorregut des dels 20 anys. També si una cinquena part del període cotitzat té lloc durant els 10 anys previs.
Incapacitat absoluta i de gran invalidesa
Els requisits són idèntics als beneficiaris d'una pensió d'incapacitat permanent als dos graus més elevats. S'exigeixen cotitzacions als sol·licitants la incapacitat dels quals es deriva d'una malaltia comuna. I a les derivades d'accident no laboral sense estar d'alta a la Seguretat Social.
Als treballadors de menys de 31 anys se'ls demana un terç del període cotitzat des dels 16 anys. Als més grans de 31 anys se'ls demana una cambra del temps transcorregut entre els 20 anys i el fet causant. S'hi afegeix un requisit específic, i és que un cinquè de la cotització tingui lloc els 10 anys previs.
En cas d'una incapacitat permanent derivada de malaltia comuna o accident no laboral sense estar donat d'alta a la Seguretat Social, s'exigeix una cotització mínima de 15 anys. Tres en els últims 10 anys. Sense aquest mínim, cap dels sol·licitants no pot accedir a la pensió.
Quina quantitat reps de pensió
Per accedir a una pensió d'incapacitat permanent, un tribunal mèdic ha de donar el vistiplau. Hi ha una sèrie de supòsits recollits a la llei que atorguen el dret a aquesta pensió per incapacitat. Aquestes són les 27 malalties per les quals podeu demanar aquesta pensió vitalícia.
- - Alzheimer
- - Arterioesclerosi
- - Artritis reumatoide
- - Artrosi
- - Càncer
- - Colitis Ulcerosa
- - Demència
- - Emfisema Pulmonar
- - Epilèpsia
- - Esclerosi Múltiple
- - Fibril·lació auricular
- - Glaucoma
- - Hèrnia Cervical
- - Hipertensió Pulmonar
- - Hipoacúsia
- - Insuficiència renal crònica
- - Lumbàlgia
- - Eritematós Sistèmic
- - Miastenia Gravis
- - Migranya
- - Parkinson
- - Patologia de Mans
- - Pèrdua de visió
- - Síndrome d'Arnold Chiari
- - Trasplantament de ronyó
En cas de gran invalidesa, s'atorga als treballadors que necessiten l'assistència d'altres persones per al dia a dia. La pensió va des dels 1.114 euros al mes amb cònjuge no a càrrec fins a 1.449 euros al mes amb cònjuge a càrrec.
La incapacitat permanent absoluta és aquella en què el treballador no pot fer cap activitat. La permanent total és aquella en què no pot exercir la seva tasca habitual, però sí una altra de diferent. En tots dos casos, la quantia de la pensió va des dels 743 fins als 966 euros al mes.
