L'estratègia de govern de Sánchez per augmentar la recaptació i presentar uns comptes acceptables a Brussel·les després de l'estiu ja està en marxa. Malgrat el zel amb què es protegeix el pla per als pressupostos del 2021, Hisenda fa dies que treballa per quadrar els números a través d'una forta pujada d'impostos.
Si alguns pensaven que el pitjor ja havia passat, estan molt equivocats. És possible que després de l'estiu arribi una situació pitjor, amb el desafiament d'un nourebrot i les exigències de la Unió Europea per concedir ajudes per a l'economia espanyola, la més castigada de l'eurozona pels efectes del confinament.
A diferència de la crisi financera de 2008, en aquest cas les institucions europees centren les seves receptes per a la recuperació en polítiques «contracícliques», és a dir, evitar que els treballadors perdin poder adquisitiu i que els serveis de l'Estat es redueixin.
Augment d'impostos, única solució
Tot i que això és un avantatge respecte al 2008, per quadrar aquests comptes de difícil solució s'ha d'augmentar com sigui la recaptació i la pujada d'impostos és la forma més ràpida i eficaç per fer-ho. Hisenda se centra aquests dies a estudiar a quins sectors es pot aplicar aquesta pujada per garantir la continuïtat de la despesa pública.
El primer pas, i tota una declaració d'intencions, ha estat la tramitació de les taxes Google i Tobin, sengles impostos a les transaccions financeres i als gegants tecnològics amb els quals es preveu la recaptació de 2.000 milions d'euros. Un bon pic, però insuficient, tenint en compte que només la renda vital ja suposa una despesa de 3.000 milions.
Ni tan sols la pujada de l'IRPF a les rendes més altes, de l'impost de societats i del dièsel seran suficients per esmorteir la despesa davant la crisi, així que els tècnics estan explorant altres terrenys recaptatoris que passen per la creació de nous peatges a les autopistes, la pujada de l'IVA i nous impostos de caràcter especial, per exemple al turisme.
Descontent als carrers
Mitjançant l'aprovació d'una impopular pujada d'impostos a les classes mitjanes, el govern aconseguiria evitar un pla d'austeritat que recordaria als pitjors moments del govern de Rajoy en plena crisi financera.
En aquest cas, el govern central compta amb l'avantatge que la Comissió Europea és diferent de la de llavors, i ara li demana que es gasti tot el que pugui per evitar el col·lapse de la seva economia, així que donarà el vistiplau a totes les mesures que vagin en aquest sentit encara que mantingui la duresa en reformes estructurals com les pensions i el treball.
De moment, des de l'Executiu ja assumeixen que hauran d'impulsar mesures impopulars amb una forta pujada d'impostos a les classes mitjanes, així com un adeu definitiu a la despesa en infraestructures. Per això, el govern ja es prepara per suportar el previsible increment de la pressió als carrers i al parlament.
En aquest sentit, Unides Podem veu com s'allunya cada vegada més el seu somni d'augmentar els impostos als rics, ja que el sector del PSOE només està disposat a acceptar pujades en patrimoni, donacions i successions, i d'altra banda, la pujada d'impostos allunya Ciutadans de l'òrbita del Govern, juntament en el moment en què Sánchez considera la formació d'Inés Arrimadas un soci molt més fiable que ERC.