L'auditori del Tecnoparc de Reus ha estat escenari, aquest dimecres, de la constitució del fòrum ciutadà del pla estratègic Reus Horitzó 32. Ha estat un acte dels que ja no es fan habitualment, de presentació pública d'una hora amb quatre discursos, al voltant d'un centenar de persones entre el públic i cares conegudes de diferents àmbits de la ciutat.
Es tracta d'un òrgan que ha d'engegar el Reus Horitzó 32, el full de ruta que ha de dibuixar el futur de la ciutat de Reus. Com ja van fer durant l'anunci d'aquest projecte, al llarg de la seva presentació pública s'ha insistit repetidament en la transversalitat. «Un pla de ciutat», segons el defineix el govern.
El mateix fòrum ciutadà també s'erigeix en una àmplia representació de la ciutadania local. Amb una part dels 200 integrants d'aquest fòrum com a públic de l'auditori, el govern ha esbossat el projecte. Sobre l'escenari han intervingut Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, els membres del fòrum Gerard Jara —empresari agroalimentari— i Núria Sabaté —directora de l'escola Marià Fortuny—, i Carles Pellicer, alcalde de la ciutat.
El tercer soci de govern, Ara Reus, comptava amb la representació de Daniel Rubio a la primera fila del públic. Per part de l'oposició, cap dels partits que la formen ha fet acte de presència. Sí que hi era el regidor no adscrit Raúl Meléndez. Unes absències que contradiuen el discurs del govern, que afirma que serà un pla de ciutat en el qual sí que s'implicarà l'oposició.
Transversalitat i consensos
«Hem treballat perquè aquest organisme sigui el màxim d'heterogeni», ha sentenciat Noemí Llauradó referint-se al fòrum ciutadà constituït avui. Ha destacat el «moment de canvi» en el qual es posa en marxa aquest pla. Els integrants del fòrum ciutadà ho són, ha afirmat, pel sentiment d'estima per la ciutat que comparteixen.
Seran els encarregats de posar els fonaments d'un pla estratègic que, posteriorment, quan se n'hagin establert les bases, s'obrirà a la participació ciutadana. Es dividirà en quatre eixos temàtics que la vicealcaldessa ha definit en la «ciutat d'oportunitats, la ciutat per gaudir, la ciutat amb qualitat de vida i la ciutat amb talent».
Ha insistit, de nou, que l'any vinent s'obrirà el procés participatiu al conjunt de la ciutadania. Pellicer, al seu discurs, ha agraït, com havia fet també Llauradó, la implicació dels membres del fòrum ciutadà. «Aquí estem per fer ciutat, per parlar del nostre horitzó», ha declarat.
«En deu anys es poden fer moltes coses i les hem de fer entre tots», ha afegit el batlle. Ha assegurat que Reus és una ciutat que sap on anar i que sap sortir-se'n, de les situacions difícils. Pellicer ha tancat el discurs amb una dosi notable de «reusenquisme». Un sentiment que ha definit com «un sisè sentit que no tenen altres ciutats, més important que mai».
Ha parafrasejat el president dels Estats Units John F. Kennedy demanant als presents que es preguntessin «què puc fer jo per aquesta ciutat». Ha acabat per apuntar que és feina del govern gestionar el dia a dia de la ciutat i també el seu futur. Un exercici per al qual ha demanat la col·laboració d'aquest nou fòrum ciutadà.
Moltes cares conegudes entre els 200 integrants del fòrum ciutadà
Bona part dels integrants del fòrum ciutadà són cares conegudes de diferents àmbits de la ciutat. Des de presidents d'associacions veïnals a representants d'entitats comercials, econòmiques i culturals. Hi ha també cares conegudes de la històrica política local.
En formen part els exalcaldes Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez —en aquest cas com a president del Centre de Lectura—. També Marc Arza, Empar Pont, Ernest Benach, Josep Allueva i Daniel Pi, exregidors en diferents mandats. En alguns dels casos, implicats també en altres àmbits que no són directament la política.
En clau econòmica, Jordi Just, Agata Girbes, Jacint Pallejà o Meritxell Barberà. Pel que fa a la cultura, persones implicades en diferents àmbits, des del director del Trapezi, Leandro Mendoza, fins al cineasta Dani Villanueva. Passant també per Pepa Quinteiro, Antoni Veciana o Agnès Toda.
La representació ciutadana, «triada a dit»
El govern municipal ha definit aquest pla estratègic, des del primer moment, com un full de ruta consensuat. Un document «de ciutat» que transcendeixi governs i mandats, i que tots els partits es puguin fer seu i aplicar-lo. Tot i aquest anunci d'intencions, el primer acte públic de l'Horitzó 32 no ha comptat amb la presència de cap representant de l'oposició municipal.
De fet no s'hi han posat, fins ara, especialment de cara. El cap de setmana passat la CUP anunciava directament la seva negativa a participar-hi. Quan es va anunciar la redacció d'aquest pla, el govern no va aclarir com se seleccionaria el fòrum ciutadà.
Va apuntar, això sí, que en aquesta tria hi intervindrien els partits polítics, els tècnics municipals i alguns agents econòmics i socials. Una vegada constituït, la CUP considera que el govern «sempre va a buscar les mateixes persones, que no representen el conjunt de la ciutadania».
Marta Llorens, de fet, acusa Noemí Llauradó d'anar-les a buscar «per cuinar una representació molt concreta». La portaveu cupaire critica especialment l'àmbit educatiu. Considera que les escoles que hi seran representades «s'han triat a dit» per assegurar que eren d'un mateix model.
Un sol tipus «d'escola homogènia i d'un cert estatus social, sense plasmar el greu problema de segregació escolar a la ciutat», critica. Pel que fa a la participació dels grups de l'oposició, també la considera insuficient. «Teòricament havia de ser un pla de tota la ciutat», etziba, i denuncia que PSC, CUP i Cs només podran intervenir una vegada en cada fase del procés.
Resumidament, la CUP veu aquest Horitzó 32 com una manera de «vendre fum i silenciar l'oposició, una jugada electoralista». Un altre partit que no ho veu clar és Cs, també per la composició del fòrum. Preguntada durant una roda de premsa aquest matí, la portaveu Débora García ha respost que hi troben massa perfils independentistes.
L'oposició posa en dubte el resultat del pla estratègic
De fet ha acusat la CUP d'haver insistit al govern perquè el futur polític de Catalunya fos un dels temes que es debatessin. «Si això és així, nosaltres no hi participarem», ha deixat clar. No només perquè estiguin en contra de la independència, ha aclarit, sinó també «perquè no és una competència municipal».
Ha conclòs que, quan la CUP ho va posar sobre la taula, el govern no va aclarir si la independència seria una qüestió de debat o no. A més, però, consideren que hi ha massa independentistes entre els integrants del fòrum ciutadà. «El llistat de persones és esbiaixat», sentencia. «Sobretot perquè veiem molts noms molt relacionats amb el tema independentista», ha aclarit.
Jordi Olària,[09.06.21 15:47]
«No veiem ningú que sigui d'un altre color (polític) i creiem que hi hauria d'haver un perfil més professional que polític», ha conclòs. Com a pla estratègic, l'objectiu del document final és que s'estableixi el rumb futur de la ciutat de Reus. Tot i això, Débora García no té clar «com fas que es pugui complir a algú que no hi ha participat».
Ha afegit que «si vols fer propostes per al 2032, presenta't a les eleccions que siguin per aquell mandat, però dir ara què haurà de fer algú altre perquè tu no saps ni si hi seràs...». El principal partit de l'oposició, el PSC, tampoc ho veu clar. Asseguren que participarà en tots els espais de treball que s'ofereixin, però troben incompleta la composició del fòrum ciutadà.
El portaveu Andreu Martín admet que s'han aplicat criteris de paritat de sexe i d'edat. Tot i això, «trobem que hi ha entitats i persones que tenen un paper actiu fent propostes que no hi són», lamenta. Sobre la presentació d'avui, a la qual no han acudit, Martín deixa caure que «el nostre compromís és assistir als espais per treballar i fer feina».