El coronavirus va entrar al nostre país a l’11 de febrer de 2020. Així ho ha determinat un estudi realitzat per dos científics de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) que ha estat publicat en la revista 'Zoological Research'. Des de l'inici de la pandèmia s'ha especulat sobre l'origen del virus i la seva data d'entrada a Espanya, en un intent de determinar quan es va produir el moment d'expansió més gran de la malaltia.
El virus va entrar pel País Basc a mitjans de febrer
Ara, l'estudi realitzat pels investigadors Antonio Salas Ellacuriaga i Federico Martinón Torres ha llançat una mica de llum sobre aquest desconegut virus. Segons conclouen els científics, el País Basc és la comunitat autònoma amb més probabilitats d'albergar l'origen de la pandèmia a Espanya.
Encara que el virus hauria entrat a través del cep genètic B3a, va ser al llarg de març quan es van produir els focus d'infecció més importants. Concretament, entre els dies 5 , 14, 16 i 19 de març.
Aquesta conclusió forma part d'un ambiciós estudi denominat GEN-COVID que pretén estudiar totes les seqüències genètiques del virus.
«Mitjançant una combinació d'anàlisis evolutives i matemàtiques que tenen en compte no sols la cronologia dels genomes, sinó també els seus patrons de variació genòmica, vam ser capaces de reconstruir l'origen més probable d'aquests llinatges, dins i fora d'Espanya», explica Antonio Salas.
Els cinc llinatges de coronavirus amb major presència al nostre país
L’estudi explica que existeixen cinc llinatges principals que expliquen gairebé el 90% de tots els incidents en la base de dades de genomes: A2a5 (38,4%), B3a (30,1%), B9 (8,7%), A2a4 (7,8%), i A2a10 (2,8%).
Mentre que el cep B3a hauria entrat per País Basc, el segon llinatge amb major presència al nostre país seria el cep A2a5, que va poder originar-se a Itàlia i haver entrat a Espanya a principis de març, fent-se ràpidament fort a Madrid.
Molts d'aquests llinatges, ja siguin els generats dins d'Espanya com els importats de fora, van poder ser exportats a altres llocs del món, com Anglaterra (B3a) o Sud-Amèrica (B3a o A2a4, entre altres).
L'anàlisi evolutiva d'aquests llinatges revela que darrere de les expansions del virus al nostre país no s'amaga una gran mutació genètica, sinó la mediació dels supercontagiadors. És a dir, persones amb una alta càrrega viral capaces de contagiar a un gran nombre de població.
«Creiem que el paper dels supercontagiadors, i no variacions avantatjoses en el genoma del virus, van tenir molta més importància a l'hora d'entendre i explicar l'epidemiologia del SARS- Cov-2», ha assegurat Martinón.