El canvi climàtic s'ha convertit en un dels principals problemes, segurament el pitjor, per a la humanitat. Els propers anys, si res no ho impedeix, el clima del planeta es podria veure fortament afectat per les conseqüències que se'n deriven.
Fa unes setmanes es va descobrir que el corrent de l'Atlàntic Nord està a punt de col·lapsar. Es tracta d'un corrent que redistribueix la temperatura del planeta, ja que porta l'aigua calenta al pol nord. La contrapart d'aquest trasllada les aigües més fredes cap als tròpics, mantenint un equilibri que cada vegada és més feble.
Les organitzacions climàtiques han avisat que el col·lapse d'aquest corrent seria impredictible. El clima a Europa podria deixar de ser tan càlid comparat amb el d'altres llocs que estan en les mateixes latituds.
Per exemple, Madrid i Nova York estan a una latitud molt similar. No obstant això, el clima de Madrid és molt més càlid a causa de la influència del raig atlàntic, que puja aigua càlida cap al pol nord.
Però la cosa no queda aquí, perquè la fosa del gel polar també faria augmentar considerablement el nivell del mar. D'ara fins a finals d'aquest segle, les aigües podrien pujar fins a gairebé un metre en alguns llocs.
Això deixaria submergides moltes ciutats que avui dia estan a primera línia de platja. La NASA ha creat una eina per a preveure l'augment del nivell del mar en els propers 130 anys i no deixa resultats gaire esperançadors.
La pujada del nivell del mar farà que moltes ciutats quedin sota l'aigua
A Espanya, Canàries i el golf de Cadis seran les zones més afectades, però la pujada afectarà totes les costes del país. A l'arxipèlag, el nivell del mar podria pujar fins a 81 centímetres respecte a l'actual. A Cadis, per la seva banda, es calculen uns 75 centímetres de més, els mateixos que a la costa de Barcelona.
Però també València, la costa gallega i Santander pujaran més de 70 centímetres d'aigua. Alacant serà la zona on la pujada del nivell de la mar es noti menys, amb 58 centímetres, encara que segueix superant el mig metre.
Per a posar aquesta informació en perspectiva cal tenir en compte quina és l'elevació de cada ciutat sobre el nivell del mar. Barcelona, per exemple, té una altitud d'entre els 13 metres i els 516 metres a les zones més altes. Això vol dir que les zones més properes a la línia de la costa quedarien cobertes pel mar, però les zones altes es podrien salvar.
A Cadis, en canvi, això no pot passar. La zona més alta de la ciutat se situa al voltant dels 23 metres sobre el nivell del mar, que pujarà per sobre dels 75 metres respecte al nivell actual. És a dir, tota la ciutat quedarà submergida sota el mar a finals de segle.
Això se suma a l'augment dels fenòmens meteorològics adversos, com les tempestes o les ciclogènesis explosives. Només cal recordar el temporal Glòria, que va assotar Espanya fa un parell d'anys. Va deixar danys de centenars de milers d'euros a la costa.
La pujada del nivell del mar també podria acabar afectant, de manera indirecta, el clima. Els fenòmens adversos solen veure's influenciats per les marees o la temperatura del mar.
Conseqüències per a la població, l'economia i els ecosistemes
Si finalment es materialitza la pujada del nivell del mar, les conseqüències que se'n derivin arribaran a tots els àmbits de la societat. En primer lloc, hi haurà moltes zones que ja no seran habitables, de manera que la població haurà de buscar altres llocs on viure.
A més, molts camps i cultius propers a la mar podrien desaparèixer per culpa de la irrupció d'aigua salada. La qualitat de l'aigua en aquestes zones també es veuria alterada, empitjorant les propietats i els hàbitats d'aquesta. Zones que actualment alberguen hàbitats molt específics, com el delta de l'Ebre o el mar Menor, desapareixerien.
I l'economia també patiria un cop molt dur. Algunes de les zones costaneres d'Espanya són també les més visitades pels turistes, tant nacionals com internacionals. Si aquestes zones queden inundades, els turistes es traslladarien a altres zones més segures i amb més patrimoni per visitar.
El canvi climàtic ja és inevitable
Les males notícies no acaben aquí, perquè segons l'ONU el canvi climàtic ja és irreversible. El món fa anys que arrossega rècords de temperatura, un darrere l'altre, i aquest estiu això s'ha intensificat.
En tot just dos mesos, entre juny i agost, nombroses parts de l'hemisferi nord han batut rècords. Canadà, Estats Units i Europa han superat els seus rècords històrics de temperatura màxima. Fins i tot Espanya va fer el mateix el cap de setmana passat amb els 47,4 ºC registrats a Montoro, Còrdova.
D'acord amb l'ONU, l'únic que podem fer és treballar per a retardar el canvi climàtic. Per això i per lluitar contra les conseqüències en tots els nivells que se'n derivaran.