El Govern de la Generalitat ha anunciat aquest dimarts, 27 d’octubre, la creació de l’Agència Espacial de Catalunya i la intenció de llençar a l’espai els seus dos primers nanosatèl·lits de cara al primer semestre de l’any 2021. D’aquesta manera, estem davant del primer salt a l’espai de la història de Catalunya. Una estratègia «de país» que implicarà una inversió inicial de 2,5 milions d’euros i que pretén guanyar presència en la cursa espacial generant uns 1.200 nous llocs de treball en el futur.
«Catalunya no vol perdre el tren en aquesta indústria d'alt valor afegit», ha explicat el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. «Calculem que cada euro invertit en aquest sector es multiplicarà per 15 en els propers anys», ha afegit Puigneró.
El @govern hem aprovat avui l’estrategia per la creació de l'Agència Espacial de Catalunya (AEC) i la posada en òrbita dels dos primers satèl·lits del govern de Catalunya, que oferiran serveis d'observació de la terra i de la connectivitat #5G#IOT[Fil ?]#CataloniaNewSpace ? pic.twitter.com/TZwhZUJPA9
— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) October 27, 2020
Durant aquests 15 anys, el Govern preveu que es multiplicaran per 2,5 les empreses catalanes que es dedicaran a la indústria del ‘New Space’, arribant a les 75. Tot plegat, segons dades oficials, faria augmentar per quatre els llocs de treball i per sis la facturació d’aquesta indústria a Catalunya.
«Estem davant d'un sector econòmic emergent vinculat als petits satèl·lits de baix cost, que orbiten a baixa altura i utilitzen tecnologies comercials», ha manifestat el conseller, recordant que, fins ara, aquest era un terreny reservat per les grans potències de la indústria aeroespacial com els Estats Units, Rússia o la Xina. «Ara nosaltres volem jugar-hi un rol. Es tracta d'un projecte que no és un bolet ni fruit de la improvisació», ha apuntat Puigneró. En aquest sentit, el Govern emmarca la nova estratègia en una «democratització de l’espai».
Millorar la cobertura i les previsions del temps
Aquesta estratègia conté una nova infraestructura experimental avançada de telecomunicacions en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Això implicarà el disseny, construcció i posada en òrbita de dos nanosatèl·lits que milloraran la connexió 5G a Catalunya, així com avenços en l’observació terrestre.
«Un dels nanosatèl·lits servirà per complementar les xarxes terrestres i, per exemple, perfeccionar la cobertura als parcs naturals per controlar els ramats a alta muntanya; l'altre permetrà monitoritzar Catalunya des de l'espai en temps real i serà de gran ajuda en cas de grans desastres com el ‘Glòria’ o per analitzar la contaminació aèria», ha explicat el director general d'Innovació i Economia Digital, Dani Marco.
Altres aplicacions implicarien poder comprovar l'estat dels conreus a Catalunya, millorar la previsió meteorològica, estudiar les reserves d'aigua en embassaments i pantans, o observar la contaminació lumínica i els seus efectes. Es tracta de nanosatèl·lits d'un a deu quilograms de pes, d'òrbita baixa (menys de 2.000 kms) i amb costos que van dels 500.000 euros als 2 milions d’euros. El disseny i construcció d'aquests artefactes també és més ràpid i es redueix a 6 o 8 mesos, i tenen una vida útil d'uns 4 anys.
L'objectiu del Govern és posar en òrbita aquests dos primers nanosatèl·lits el proper semestre del 2021 i afegir-ne quatre més en els propers quatre anys.
Nou xoc amb l’estat?
D’altra banda, el Govern fa un avís perquè l’estat no impedeixi el desenvolupament d’aquesta nova estratègia espacial catalana. «Estem parlant d'un altre nivell i les competències no són de l'estat espanyol, ens movem en aigües internacionals», ha afirmat Puigneró, que espera que el govern espanyol no posi «pals a les rodes» en un projecte que serviria per «millorar» l'economia i els serveis de Catalunya. «Confiem que l'estat no bloquegi res i no busqui tres peus al gat. No llançarem cap satèl·lit des de Catalunya», ha conclòs Puigneró.
Actualment, Catalunya ja disposa de presència en aquest sector amb prop de 30 empreses emergents. El ‘New Space’ és un nou espai econòmic amb un enorme potencial de creixement que permetrà desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic. L'estratègia de la Generalitat compta amb un pressupost total de 18 milions d’euros per al període 2020-2023 i amb cofinançament FEDER.