Cinc de la tarda del 17 d'agost de 2017. Una furgoneta fent zig-zag entra a la coca central de la Rambla de Barcelona amb la intenció de matar persones. Tot i que el temps passa molt de pressa; en els primers minuts la sala de comandament de Mossos d'Esquadra, quan va poder confirmar que es tractava d'un atropellament massiu i que el conductor havia fugit, va activar el dispositiu Gàbia, el primer que s'activa aquella desgraciada tarda. Era un pla preparat i dissenyat que junt amb el dispostiu Cronos va evitar molts morts en l'atac a Cambrils.
No és d'activació exclusiva en atacs terroristes, també es fa quan hi ha fugitius actius, s'ha produït un atracament important i no s'han pogut detenir els lladres o es busca alguna persona en concret. Es pot activar el Gàbia a un municipi, a una o diverses comarques, a una o diverses regions o fins i tot en l'àmbit nacional. L'objectiu del Gàbia és fer tancaments en punts ja dissenyats anteriorment per evitar que els sospitosos, en aquell moment es desconeixia qui eren i quants eren, sortissin de la ciutat.
Emissora de Mossos: «Barcelona activa Gàbia 1»
«Atropellament massiu a la Rambla. La furgoneta ha estat interceptada. L'ocupant ha sortit. Barcelona activa Gàbia 1. Gàbia 1 activat a Barcelona», aquestes van ser les paraules que van ressonar per l'emissora de la regió policial de la ciutat de Barcelona, de les diferents comissaries que en formen part i de totes les patrulles que eren al carrer. Els comandaments, des d'aquell moment, van moure els seus agents als punts de tancament. Saturar les sortides de Barcelona, filtrant a tothom qui sortia per evitar que el o els terroristes poguessin abandonar la ciutat.
Tal com han explicat fonts policials a Tarragona Digital, el mes de juliol de 2016 els Mossos d'Esquadra van simular un tancament de la ciutat de Barcelona en el marc de l'activació d'un dispositiu gàbia per atemptat terrorista. Ningú sabia que un any després s'hauria d'activar de veritat. Els Mossos que havien treballat en l'operatiu de reacció per un possible atemptat sabien que Barcelona era un dels punts claus on els terroristes podien voler atacar, per la seva importància a escala turística i per ser un dels emblemes d'Occident. Tancar la ciutat de Barcelona després d'un eventual atemptat s'havia treballat després dels atemptats de París, dissenyant tots els punts on calia situar patrulles.
I el 17 d'agost l'operatiu va funcionar. Qui després es va saber que era Younes Abouyaaqoub, però, es va poder escapar del tancament. El conductor de la furgoneta va haver de fer investint una de les patrulles que a la sortida de Barcelona per la Diagonal. Després de deixar la furgoneta a la Rambla va caminar fins a Zona Universitària, va matar un jove, el va carregar al cotxe i es va escapar. Després de saltar-se el control a la Diagonal va arribar fins a Sant Just Desvern, on va abandonar el cotxe i el cadàver del Pau Pérez.
Trapero activa el Cronos
Mentre tot això passava, des de la sala de comandament dels Mossos, que ja tenien sospites clares que estaven davant del primer atemptat terrorista gihadista a Catalunya, es va decidir activar un pas més, el dispositiu Cronos. Va ser el mateix cap del cos, llavors el major Josep Lluís Trapero, qui va ordenar als seus agents l'activació d'aquest protocol, un dispositiu general de cos i que activa a totes les unitats i especialitats de la policia catalana. Amb el Cronos actiu canvien totes les planificacions de treball dels agents —el dia 18 a primera hora del matí el director general de la Policia Pere Soler va signar el decret que autoritzava als agents a treballar 12 hores i altres mesures excepcionals relacionades amb l'activació del dispositiu. Els policies passen a treballar 12 hores per torn, tota la plantilla activa es divideix en dos, fent dos horaris: dia i tarda i nit.
Des de les unitats especials de reacció com el Grup Especial d'Intervenció (GEI) fins a les patrulles de Seguretat Ciutadana de totes les comissaries de Catalunya, passant, és clar, per les unitats d'ordre públic, els especialistes en desactivació d'explosius TEDAX, els guies canins, les unitats de subsòl i subaquàtiques i els agents encarregats de l'antiterrorisme, els d'Informació; tothom activat en torns de 12 hores. Trapero dóna l'ordre d'activació del Cronos quan passaven pocs minuts de les sis de la tarda del 17 d'agost, quan es confirma que es tracta d'un atemptat terrorista i que no s'ha pogut detenir ni abatre l'atacant —o els atacants, en aquell moment ningú imaginava res del que encara quedava per passar.
Reforç de seguretat en punts crítics
Paral·lelament a la investigació dels fets, que es va iniciar en el moment que els investigadors de la policia catalana van arribar al lloc dels fets, i de l'atenció de les víctimes, els comandaments de totes les comissaries de Mossos d'Esquadra de Catalunya sense excepció van posar-se a treballar en un operatiu que sabien com s'havia d'aplicar però que no esperaven haver-lo de posar mai en marxa. No s'havien fet simulacres d'activació de l'operatiu, per l'envergadura que comportava, però a nivell de cada comissaria s'havia preparat fins al darrer detall. El Cronos s'havia estudiat molt, a nivell de cada comissaria, per saber en quins punts calia enviar agents —uns 700 arreu del país— , quin tipus d'agents i amb qui armament si arribava el fatídic dic. I el 17 d'agost de 2017 va arribar.
Els comandaments havien seguit amb atenció, d'ençà que es va saber, l'incident de Barcelona. En diverses comissaries de Tarragona la plana major es va reunir per seguir l'evolució dels fets a la capital catalana i alguns comandaments fora de servei es van presentar a les instal·lacions, segons ha pogut saber TarragonaDigital. Sabien que en qualsevol moment, si es confirmava que es tractava d'un atemptat terrorista, s'hauria d'activar el Cronos, i a les sis de la tarda el major Trapero així ho va ordenar.
Carpeta Cronos
La carpeta Cronos ja estava sobre la taula, només va fer falta obrir-la i activar els agents. Un dels punts més importants d'aquest dispositiu, que treballa en dues potes, la detenció dels terroristes que han perpetrat l'atac i també, i no menys important, evitar rèpliques, és la de protegir punts d'interès policial i també infraestructures crítiques. Tot i que per motius de seguretat aquests punts no són públics, sí que s'ha conegut que el passeig Marítim de Cambrils era un d'ells. Com també les comissaries dels Mossos mateix i també altres punts del Camp de Tarragona com els centres de Tarragona i Reus, on es van desplegar furgonetes de l'ARRO dels Mossos i també Port Aventura, l'Aeroport de Reus o el Port de Tarragona, entre molts altres.
Tal com marcava l'estudi fet amb anterioritat, la comissaria de Cambrils va enviar una patrulla amb dos agents, un d'ells amb arma llarga, a la rotonda d'entrada al passeig Marítim. Dos policies, un home i una dona van fer la vigilància les primeres hores del Cronos i fins que l'Audi A3 dels terroristes hi va entrar a alta velocitat. La mossa va caure a terra ferida tot i que encara va tenir temps de disparar contra els terroristes i avisar per ràdio que estaven patint un atac terrorista. El seu company, que no va resultar ferit quan el cotxe va entrar, i que anava armat amb un UMP 9mm, un subfusell automàtic, va disparar contra el cotxe, que va acabar bolcant, i després, quan van sortir, els va anar abatent un per un.
Sang freda i disparar a matar
L'estudi dels punts crítics i possibles objectius van fer que hi hagués una patrulla al lloc que els terroristes van triar per iniciar la segona part de la seva bogeria. La sang freda de l'agent, la seva preparació i que anava armat amb un fusell d'assalt van fer la resta. Buidar el carregador de l'arma contra quatre persones armades amb ganivets i destrals, cridant i exhibint uns possibles cinturons d'explosius no és fàcil. La teva vida i la del teu company de patrulla corren perill, com també, tot i que és a les teves mans, la vida de moltes persones que en aquell moment eren a Cambrils també córrer perill. Amb el Cronos activat, sabent què havia passat a Barcelona, l'única opció que tenia l'agent dels Mossos era disparar a matar, neutralitzar i abatre els terroristes. Això no està escrit als protocols del Cronos, però tots els comandaments saben que l'acció d'aquell mosso va evitar molts morts.
El Cronos va funcionar
Frustrar un atemptat com el de Cambrils és sort? No. Totes les fonts policials, de la lluita antiterrorista de Mossos i d'altres cossos, consultades per TarragonaDigital coincideixen en assegurar que no. Quan el terrorista o terroristes, sigui un llop solitari o una cèdula organitzada com la de Ripoll passa el darrer episodi i està disposada a matar, si la prevenció no ha funcionat, frustrar l'atemptat és molt complicat.
La furgoneta de la Rambla va poder entrar a la coca central i matar gairebé una quinzena de persones per la falta de pivots rígids a la part superior, però hauria pogut entrar per un altre lloc. No va ser aturat pels Mossos ni per la Guàrdia Urbana, ja que els policies no estaven en la tensió d'un operatiu antiterrorista com el Cronos. Hi havia, abans del 17 d'agost, i com també n'hi ha ara, agents a les rambles, però no activats, amb armes llargues i amb la tensió de tenir un episodi terrorista en marxa a Catalunya i encara sense detinguts.
A Cambrils tot va ser diferent. Els Mossos van desplegar, com també en altres punts de la regió policial del Camp de Tarragona i d'arreu del país, agents en punts calents. Sabien que estaven en perill, ells i els ciutadans, que hi havia terroristes sense detenir i a les onze de la nit d'aquell 17 d'agost el major Trapero també va informar que els gihadistes estaven relacionats amb l'explosió d'Alcanar.El que va passar després ja se sap però hagués acabat molt més malament si tot Catalunya no s'hagués reforçat esperant unes rèpliques que ningú sabia on podien produir-se.
Mort el Younes, mort el Cronos
Quan els Mossos van poder abatre el terrorista de la Rambla, Younes Abouyaaqoub, dilluns 21 a la tarda, a l'Alt Penedès, es va poder confirmar que s'havia neutralitzat o detingut als deu terroristes de la cèdula terrorista i es va decidir desactivar el Cronos després de gairebé 100 hores actiu i vuit relleus d'agents, que feien torns de 12 hores per poder caçar els terroristes que quedaven lliures.
El Cronos, de nom inspirat en el tità de la mitologia grega, que s'havia començat a dissenyar amb els atemptats de Charlie Hebdo de París i que s'havia anat millorant amb el pas del temps, amb tots els informes que arribaven de les comissaries regionals, finalment es va activar, posant en pràctica un operatiu que ningú dels que el van dissenyar hagués volgut mai veure'l en directe al carrer. Ara torna a reposar en una carpeta, amb les millores que s'hi van poder aplicar de la seva activació real del 17 al 21 d'agost.