Des d'aquest dijous i fins el proper 15 d'octubre, el president del Parlament, Roger Torrent, durà a terme una ronda de consultes entre els grups parlamentaris. Així ho estableix l'Estatut, que obliga, quan queda vacant la presidència de la Generalitat, a obrir aquest procés. El resultat està cantat: la majoria independentista (JxCat, ERC i la CUP) han acordat no presentar ni donar suport a cap candidat alternatiu, de manera que encara que la resta de grups en pactessin un —cosa, a més, poc probable—, no comptaria amb els suports suficients per ser investit.
C's insisteix a presentar un candidat des de l'oposició
Amb tot, però, Ciutadans s'ha desmarcat en els darrers dies d'aquesta realitat i ha fet repetides crides al PSC, els Comuns i el PP a consensuar un nom i presentar-lo com a candidat al president del Parlament. En declaracions a RAC1, fa uns dies, el líder de C's a Catalunya, Carlos Carrizosa, va defensar que l'article 4.2 de la llei de presidència no estableix que el candidat hagi de tenir garantit el suport necessari i va afegir que no volen deixar en mans de Torrent «dir que no han pogut trobar un candidat i demorar aquesta declaració fins que els partits independentistes vulguin».
«Torrent ha de fer allò que li diu la llei textualment: el president del Parlament ha de presentar un candidat al ple en el període de 10 dies» va insistir Carrizosa. Si es presentés un candidat alternatiu, encara que fos sense majoria de la cambra, es retardaria el calendari electoral perquè caldria convocar i celebrar un ple d'investidura amb un cert marge de dies; un plenari que comptaria amb dues votacions entre les quals hi ha d'haver com a mínim 48 hores. Tot plegat, acabaria comportant un endarreriment dels comicis i una visibilització mediàtica per a C's que els beneficiaria electoralment: el partit busca aquesta estratègia per frenar la davallada electoral que li pronostiquen totes les enquestes.
Una estratègia que entra en total contradicció amb el que C's defensava fins fa ben poc
La voluntat de C's de buscar un candidat i presentar-lo encara que no tingui majoria del Parlament xoca de ple amb el que va fer el partit a principis de 2018, just després de guanyar les eleccions a Catalunya amb 36 diputats. Inés Arrimadas, llavors cap de files de la formació al Parlament, va renunciar a presentar-se a un ple d'investidura al·legant que no disposava de la majoria necessària per ser investida. Una renúncia a buscar suports que, al llarg del mandat, li han retret des de les files del propi partit o des d'altres, com el PP.
Ara, en canvi, l'estratègia és contrària: les majories estan intactes però el mateix partit que va renunciar a presentar-se a la investidura el 2018 ara vol recórrer a aquesta opció. El pretext és evitar el bloqueig, però la mala perspectiva electoral de C's explica en gran part aquest gir total del rumb.