La CUP ha cridat a iniciar «un nou cicle polític» amb l'horitzó d'un nou referèndum i en una etapa, que s'obrirà a partir de les eleccions del 14-F, en què es comprometen a «assumir totes les responsabilitats necessàries per portar a la pràctica un programa independentista, de rescat social i de sobirania popular», en al·lusió a la possibilitat d'entrar al Govern. Els anticapitalistes han celebrat aquest dijous a la Fabra i Coats un acte on han presentat la seva proposta política on han participat, entre d'altres, els diputats Carles Riera, al Parlament, i Albert Botran, al Congrés, o l'exdiputada Eulàlia Reguant. La CUP també ha criticat el paper de JxCat i ERC, a qui ha acusat de «dur a un atzucac la força de l'1-O» i d'haver «optat per l'autonomisme».
La CUP carrega contra JxCat i ERC
Riera ha criticat «l'independentisme màgic de JxCat, amb el seu simbolisme, i d'ERC, amb un diàleg amb l'Estat sense autodeterminació ni amnistia». «Tots dos han optat per l'autonomisme, aplanant-se davant l'Estat i esdevenint còmplices de la repressió», ha carregat el diputat, que ha estat l'encarregat de tancar l'acte polític. Riera ha dit, també, que els dos socis de Govern han optat per «gestionar la Generalitat des de l'statu quo». En diverses intervencions, la CUP ha dirigit crítiques contra JxCat i ERC per la gestió després de l'1-O, amb «baralles de partit, conflicte i poca visió de país». Maria Rovira, membre del Secretariat Nacional de la CUP, els ha retret haver «jugat a batalles partidistes pel poder» enmig d'una pandèmia «amb morts diàries».
Per la seva part, han dit que no esquiven l'autocrítica per la part de responsabilitat que han tingut amb la força al Parlament —en aquesta legislatura, amb quatre diputats— i han cridat a reprendre el fil de l'1-O. «Tenim dues opcions: resistir o persistir. I sabem resistir, però volem resistir i passar a l'ofensiva», ha exclamat Rovira. I ha afirmat que posen el referèndum de nou sobre la taula perquè és «la millor eina»: «Tenim la determinació de tornar-hi, amb aprenentatges i fent més passes, amb les vagues generals que siguin necessàries», ha desgranat. És, també, «l'única manera per aconseguir l'amnistia».
D'altra banda, han rebutjat que la CUP tingui, com en alguna ocasió els han acusat adversaris polítics, un discurs de «paraules buides». I han demanat que es pari atenció a la tasca que la formació fa des dels consistoris on hi tenen representació. «Ens diran que no hi som, busqueu-nos a cada ajuntament», ha expressat la regidora de Moià Basha Changuerra. També hi ha hagut crítiques per Podem, que «encobreix la corona i s'aplana una vegada i una altra davant el règim del 78», segons Riera. Així, ha posat dins el mateix sac la formació de Pablo Iglesias amb JxCat i ERC i ha dit que «les majories polítiques han optat per refundar el règim», malgrat «les mobilitzacions, vagues i lluites». I ha advertit que està en mans dels votants «capgirar aquest cicle i convertir-lo en un nou cicle de drets nacionals i socials».
Reguant, possible candidata?
A l'acte, amb distància física entre assistents, hi ha intervingut Albert Botran, que ha clamat per una «unitat popular forta, amb més sobirania econòmica». Hi ha participat també Eulàlia Reguant —un dels noms que podria tornar a la llista per al 14-F—, que ha reclamat responsabilitat col·lectiva de cures, repartiment del treball («Treballar menys per treballar tots») i un combat contra la violència masclista. Hi han intervingut el regidor de Sallent Guillem Cabra, que ha rebutjat «discursos màgics ni acords autonomistes», i l'advocada Montserrat Vinyets, que ha reclamat convertir «cada citació judicial i cada condemna en una eina política».
Els anticapitalistes han celebrat aquest dijous l'acte de presentació 'Un Nou Cicle', on ha exposat la proposta política amb què es presentarà a les eleccions del 14-F. El document defensa l'autodeterminació i l'amnistia com a elements clau de resolució del conflicte polític amb l'Estat però deplora els «projectes lacrimògens» de JxCat i ERC, basats en els presos independentistes com a «únic argument». La CUP també es compromet a dur a terme un nou referèndum d'autodeterminació «abans del 2025» i a «recuperar el moment polític aconseguit l'1 i el 3 d'octubre de 2017». Tot i això, admeten que la consulta «mai serà una opció» si no s'és «suficientment fort» per forçar un acord.