La CUP de Reus encara la campanya electoral amb la vountat de trencar un pacte que dona per fet. El grup municipal assegura que Junts per Reus, PSC i ERC ja tenen gola avall que formaran govern passades les eleccions municipals. Marta Llorens i Edgar Fernández han tornat a interpel·lar a Noemí Llauradó i la candidatura republicana per evitar que «un partit del 155» entri al govern de Reus.
En una trobada amb la premsa organitzada aquest dimecres, els sis membres del grup municipal i Xavier Angelergues —en va formar part fins a l'estiu passat— han fet balanç de mandat, propi i del govern. També han volgut deixar clar en quins termes es desenvoluparà la campanya electoral cupaire. Afirmen voler assumir l'alcaldia i estar disposats a pactar i entrar a govern, però també alerten que si les seves sospites es confirmen i el pacte PDECat-PSC-ERC es materialitza, tornaran a entonar una oposició més combativa.
Afirmen que hi ha un pacte amagat entre PDECat, PSC i ERC
«Aquí hi ha un pacte a tres bandes des d'abans de començar les eleccions entre PDECat, PSC i ERC, una altra vegada un govern d'Innova», ha sentenciat Marta Llorens, portaveu de la CUP. «Esquerra Republicana sabrà justificar el fet de governar amb un partit del 155?», es pregunta. Llorens ha recordat, durant una trobada amb la premsa, que «nosaltres fa un mes que vam interpel·lar a ERC i no ens han contestat, i en canvi no se sent incòmode pactant amb el PSC».
Per justificar aquestes acusacions Marta Llorens es remet als discursos del PSC, que considera que han perdut contundència contra el govern, però també als seus posicionaments. Aquest dimarts es va remoure la causa de dissolució de l'Hospital Sant Joan perquè l'abstenció de tota l'oposició ho va permetre. Una abstenció que, segons Llorens, no té sentit que prengués el PSC, que segueix oposant-se al fet que la Generalitat es quedi l'Hospital Sant Joan.
La negativa de PDECat i ERC de vetar pactes amb el PSC
Edgar Fernández encara hi ha afegit, en aquest escenari, l'exalcalde socialista de la ciutat, Lluís Miquel Pérez. Segons el número dos cupaire, Pérez era el representant de Més —una escisió del PSC que a les darreres municipals es va integrar a ERC— al Pacte pel Referèndum. Aquesta plataforma independentista hauria intentat que els partits reusencs es comprometessin a no pactar amb les formacions favorables a l'aplicació de l'article 155 provocant l'oposició de Pérez a posar el PSC al mateix sac que la resta de partits constitucionalistes.
Segons el relat d'Edgar Fernández, ni PDECat ni ERC haurien acceptat aquesta condició, i hauria reclamat matisar-ho referint-se només als partits que fessin campanya per l'aplicació del 155. Aquest matís, afirma Fernández, exclouria el PSC de la llista de partits vetats, un indici que serveix als independentistes per reforçar la idea d'aquest pacte a tres previst per després de les eleccions municipals. En l'àmbit dels pactes, de fet, la cap de files d'ERC, Noemí Llauradó, no es va voler mullar durant la seva conferència electoral a la Cambra de Comerç.
La CUP s'ofereix per governar
Els cupaires són conscients que, des de les passades eleccions, se'ls ha identificat com un partit que no vol assumir l'alcaldia. En aquesta campanya volen convèncer la ciutadania i la resta de partits polítics que no deixaran passar l'oportunitat de formar govern, encara que sigui a costa de rebaixar les exigències que l'any 2015 haurien posat sobre la taula del PSC i Ara Reus.
Edgar Fernández ha alertat que «si hi ha un govern d'Innova, la CUP tornarà a ser la CUP del primer mandat, no en passarem ni una; podrem parlar de quantes cadires té Font de Rubinat, perquè en té moltes, semblants a les de Prat». Ha insinuat, de fet, que l'assessor del PDECat compagina càrrec en diferents consells d'administració que podrien ser èticament o fins i tot jurídicament incompatibles.
Abans d'aquesta amenaça, però, Marta Llorens s'ha mostrat disposada a parlar amb les forces polítiques reusenques. Assegura que plantegen una campanya electoral enfocada a «interpel·lar aquells grups polítics que realment vulguin donar una alternativa de govern a la ciutat, o perquè aquests grups polítics es treguin les pors d'interpel·lar la CUP a l'hora d'oferir una alternativa a la ciutat».
El projecte electoral de la CUP de Reus
«L'objectiu de la CUP és assolir l'alcaldia i governar; estem treballant des d'un projecte de ciutat, no treballem amb un simple programa electoral», ha afirmat Marta Llorens. Ha explicat que aquest projecte ha de servir per plantejar els fonaments d'un futurible pacte de govern. «Es poden anomenar línies vermelles o, ara, línies de consens», manté la cap de llista.
«Les línies vermelles les ha de passar sempre la CUP, o els altres grups polítics estan disposats a saltar aquestes línies vermelles per governar amb la CUP?», planteja a la resta de forces locals. La formació anticapitalista es mostra disposada a rebaixar les exigències establertes ara fa quatre anys si el pacte de govern, apunten, ha de servir per «fer les coses absolutament diferents» segons ha explicat l'exregidor cupaire Xavier Angelergues.
Agenda social i habitatge, motius per a l'autocrítica
La trobada amb la premsa ha servit, als cuapires, per fer balanç de mandat, començant per l'actuació de la mateixa CUP. Asseguren que la dinàmica nacional ha tingut efectes clars en la dinàmica local; «l'agenda social ha perdut protagonisme durant un cert període d'aquest mandat», ha admès Marta Llorens, que també ha afirmat haver-la començat a recuperar els darrers mesos.
Al plenari han estat recurrents els debats plantejats per la formació sobre habitatge. «Potser no l'hem sabut enfocar en clau de cituat, i potser s'ha interpretat com una qüestió de confrontació partidista; l'hem de seguir treballant com una problemàtica de ciutat amb tots els seus àmbits», ha analtizat la portaveu del partit. Ha declarat que, un dels motius per voler assumir l'alcaldia de la ciutat és la manera com el govern ha utilitzat les seves propostes.
Llorens considera que «a l'hora de fer una oposició propositiva, qui n'ha tret rèdit és el govern», i ho exemplifica amb projectes com el reglament de participació ciutadana, els pressupostos participatius, les polítiques feministes o l'Hospital Sant Joan. Ha qualificat de «molt dur i molt greu» el canvi de discurs del govern local, que ha passat de defensar com a única alternativa viable que el Sant Joan fos municipal, a felicitar-se per haver aconseguit que l'assumeixi la Generalitat. Juntament amb el PP, de fet, la CUP ha rebut dures crítiques, durant el mandat, quan plantejaven que el centre sanitari quedés en mans del CatSalut.