Noemí Llauradó, cap de llista d'ERC Reus, ha pronunciat, aquest dimarts, la seva conferència electoral a la Cambra de Comerç de Reus en el marc de l'Eix 2019. Ho ha fet davant d'una sala d'actes plena i on ha dibuixat les línies estratègiques del programa d'ERC, però sense entrar a mencionar projectes concrets. Després d'un extens balanç de mandat, ha detallat que el programa s'ha plantejat de la mateixa manera que volen governar la ciutat, parlant amb la ciutadania i amb els actors socials i econòmics de Reus.
El Reus futur d'ERC
De la mateixa manera que la línia general del partit, ERC Reus també té la vista posada en eixamplar la base. En el cas de Noemí Llauradó, però, s'hi refereix com un camí iniciat l'any 2015 «que volem que sigui més ample, on càpiga més gent i des d'on s'incideixi en més àmbits». Ha sentenciat, de fet, que els republicans busquen, en aquesta campanya, seduir els votants d'altres partits polítics.
«Sabem què necessita la ciutat; hem parlat amb molta gent», ha detallat Llauradó. Volen aconseguir grans consensos en àmbits com l'educació o la inclusió social de tots els col·lectius que corren el risc de ser exclosos, o que ho han estat fins ara. «Hem de pensar de quina manera les polítiques públiques afecten tots aquests col·lectius; l'urbanisme, la mobilitat, la cultura, l'esport..., han de tenir aquesta visió transversal de la diversitat», manté.
Els projectes de ciutat, en mans dels beneficiaris
Noemí Llauradó no ha detallat projectes concrets en la seva primera conferència electoral. S'ha centrat a deixar clar que la manera de fer d'ERC, si aconsegueix governar, tindrà com a pal de paller, la cerca de consens i de participació ciutadana. Al llarg del seu discurs ha anat enumerant els col·lectius amb els quals han tingut converses per conèixer les mancances que detecten a la planificació de Reus.
Sectors com els polígons industrials, el comerç o l'educació, segons ha explicat la cap de llista republicana, cal tenir-los en compte des del punt de vista de les empreses, els negocis i les comunitats educatives respectivament. L'Ajuntament, afirma, ha de liderar els canvis que aquests sectors considerin necessaris.
La manca de projecte de ciutat
Tots els partits, en època electoral, confia aconseguir vots que no tingués en les darreres eleccions. En el cas d'ERC, però, això es converteix en un pal de paller perquè exemplifica, segons ha explicat Noemí Llauradó, la manera de fer que volen posar en pràctica si aconsegueixen l'alcaldia. «Ens hem d'acostar a tota aquella gent que, tot i ser de determinats partits polítics, darrerament s'han pogut sentir decebuts pels seus». L'objectiu, afegeix, és aconseguir «la majoria necessària per assolir l'alcaldia».
Una de les propostes més concretes de la conferència ha estat el compromís de redactar i executar un Pla d'Acció Municipal. Es tracta d'un document que marca el rumb a seguir per un Ajuntament, i que serveix per concretar un projecte de ciutat. No és la primera vegada que l'actual sòcia de govern de PDECat i Ara Reus declara que ara mateix, des d'aquest govern, no hi ha projecte de ciutat.
Recuperar el protagonisme de Reus
Noemí Llauradó ha arrancat la xerrada recordant que l'any 1930, el Centre de Lectura va organitzar una sèrie de conferències de ciutat perquè hi havia la sensació que Reus estava en declivi. Considera que «avui tenim un context similar», i que la capital del Baix Camp ha perdut l'adjectiu de capital en aspectes com el cultural. Assegura voler recuperar aquesta referencialitat i no perdre-la en àmbits com el sanitari.
Ha fet una radiografia d'àmbits on cal posar-se les piles, des de formació, on creu que falta innovació, fins a estratègia econòmica, cultura o voluntat de planificar un futur en clau d'àrea metropolitana. És per això que ha proposat que la URV «funcioni com a aliada», o que el model urbanístic «interioritzi una visió de gènere i ens doni el dret de gaudir de la ciutat i participar-ne».
«Al model de ciutat actual, creat fa 30 anys, aquests reptes el sobrepassen», ha reblat; «hi ha un clam de ciutat que vol una altra vegada aquest Reus capdavanter», ha sentenciat. Per fer-ho, per això no ha volgut detallar amb qui estan disposats a entendre's. Dani Rubio, d'Ara Reus, va deixar clar que no pactaria amb la CUP, i Sebatià Domènech, del PP, que només ho faria amb partits constitucionalistes. Llauradó no s'ha mullat tant i, quan se li ha preguntat, ha respost que «som un partit de consens».
Balanç de la regidoria de Salut
Noemí Llauradó ha repassat la tasca d'ERC, i seva en concret, al capdavant de la regidoria de Salut de l'Ajuntament de Reus. Ha posat d'exemple la gestió de l'Hospital Sant Joan, que assumirà la Generalitat de Catalunya al llarg d'aquest 2019. «Crec que hem trobat la millor solució que podíem trobar», manté. La Generalitat, afegeix, «es quedarà amb el crèdit que queda per pagar de l’Hospital», i que ascendeix a 65 milions d'euros.
Assegura que amb aquesta solució «donem viabilitat al nostre Hospital», i que permetrà mantenir la capitalitat sanitària. «Si no haguéssim buscat una solució, el que estava en perill era aquesta capitalitat i l’hem trobat amb el govern del país», assegura. Una solució, manté, que garanteix la presència de l'Ajuntament en la presa de decisions del futur sanitari malgrat que el 100 % de la gestió sanitària passi a mans de la Conselleria de Salut.
La participació com a pal de paller
ERC també ha gestionat, aquest mandat, la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, de la mà de Montserrat Flores. Llauradó ha volgut destacar la feina feta amb els pressupostos participatius i amb el reglament de participació ciutadana. En el primer cas, assegura que es mantindran si ERC té poder de decisió, i obre la porta que puguin dedicar-se a un ventall més ampli de tipus de projectes, no només d'inversió.
«hem volgut fer polítiques perquè la ciutadania tingui veu i sigui escoltada»