ÚLTIMA HORA

👉 El Govern estudia excloure els nens de la limitació de les reunions

Dada preocupant a Barcelona: la contaminació va provocar 1.000 morts l'any 2019, i les previsions no són bones

La pol·lució també està al darrera de l’augment de casos d’asma infantil i càncers de pulmó. Les dades també són preocupants a les escoles

Imatge de la contaminació dels cotxes en una carretera
La contaminació va provocar 1.000 morts l'any 2019 a Barcelona | Arxiu

La contaminació és un dels grans problemes sanitaris a les grans ciutats i, malgrat la dràstica reducció de les emissions arran dels confinaments pel coronavirus, no hi ha mesures urgents per lluitar contra aquesta xacra. I les dades són realment preocupants. L’última l’hem conegut recentment i indica que, només l’any 2019, la ciutat de Barcelona va registrar unes 1.000 morts per causa directa de la contaminació de l’aire, el que representa un 7% del total de les morts naturals d’aquell any.

Així ho concloul’informe de la Qualitat de l’Aire de l’Agència de Salut Pública de Barcelona del 2019, que analitza l’exposició de la població als nivells de NO2 i les partícules PM2.5 a l’aire. Aquestes dades evidencien que la ciutat no compleix amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i, malgrat mesures adoptades recentment, la falta de decisions polítiques urgents a gran escala fan preveure que aquestes dades aniran a pitjor en el futur. 

Quin barri té més mortalitat?

Per districtes, el més afectat és el de l'Eixample, on es registra un 23% de la mortalitat natural atribuïda a la contaminació. El segueixen Ciutat Vella, Gràcia i Sant Martí, tots quatre per sobre de la mitjana de la ciutat.

En el cas de la contaminació per NO2, es concentra especialment als principals nodes de trànsit de la ciutat. Així, mentre que afecta un 35% de la població barcelonina, un 94% dels residents a l'Eixample hi estan exposats. Les partícules PM2,5, en canvi, tenen valors per sobre dels recomanats a tot Barcelona.

Els menors i les escoles, en el punt de mira

Més enllà de les defuncions, l’informe també indica que, a causa dels elevats nivells de contaminació, es creu que el 33% dels nous casos d'asma infantil i l'11% dels nous casos de càncer de pulmó també són conseqüència d'aquest fenomen. D'altra banda, l'estudi d'enguany incorpora indicadors per analitzar l'exposició de les escoles i conclou que una de cada quatre escoles de Barcelona està per sobre dels nivells.

Segons l'informe, uns 30.000 infants estan exposats a uns nivells de NO2 per sobre dels recomanats, i un 50% de les escoles afectades es troben al districte de l'Eixample, la zona de Barcelona amb els indicadors més elevats. L'anàlisi ha estat presentada per la regidora de Salut, Envelliment i Cures de Barcelona, Gemma Tarafa; la directora de Salut Ambiental de l'ASPB, Elisenda Realp; i l'investigador de l'ISGlobal, Jordi Sunyer.

Pel que fa a l'impacte per sector socioeconòmic, l'estudi conclou que els segments més afectats són precisament aquells més afavorits econòmicament perquè són els que tendeixen a viure a les zones amb més nivells de contaminació.

Recomanacions importants

Algunes de les recomanacions que planteja l'estudi són la millora del transport públic intra i interurbà, la restricció del vehicle motoritzat privat i la pacificació de carrers. Davant la possibilitat que es pugui implantar un peatge de congestió, com planteja l'ASPB, Tarafa ha remarcat que és «una mesura més sobre la taula» que «no es pot desestimar», encara que ha dit que primer caldrà veure si les restriccions que s'estan aplicant ara tenen cap efecte.

Segons ha remarcat Sunyer, les principals àrees on cal actuar per combatre la contaminació són la mobilitat i l'urbanisme. «O ocupem l'espai que ara està dedicat al vehicle privat o no ens en sortirem», ha advertit. Tarafa ha coincidit amb el diagnòstic i ha afegit que ara mateix la contaminació és «el principal problema de salut pública de la ciutat».

Per tal de reduir l'impacte a les escoles, l'ASPB proposa reduir el trànsit al voltant dels centres, edificar les noves escoles lluny del trànsit, augmentar la mobilitat activa i el transport col·lectiu de la comunitat escolar i assegurar la ventilació de les aules, entre altres.

Tarafa ha insistit que des de l'ajuntament s'està treballant per disminuir aquestes xifres i ha recordat que de moment ja s'ha fet intervencions com l'aplicació de les Zones de Baixes Emissions, el reforç de transport públic o les superilles, accions que, com ha recordat, no es poden veure traduïdes encara a l'informe, que analitza el 2019. Tot i això, ha reconegut que els números «són els que són» i cal continuar-hi treballant.


Comentaris

envia el comentari