L'economia pot alentir-se, la salut pot cavalcar a onades, la política pot esdevenir ser inestable, però el masclisme es manté estable i regular passi el que passi. Pràcticament immòbil. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet públiques aquesta setmana les dades sobre denúncies i jutjats de violència masclista relacionats amb el primer trimestre de l'any 2020, entre l'1 de gener i un 31 de març que ens va enxampar ja confinats.
En aquest primer trimestre, els jutjats de les comarques de Tarragona han registrat un total de 624 denúncies per violència masclista, un 3% menys de les que es van registrar en el mateix període de l'any anterior. El descens mínim, però, contrasta amb la tendència estatal on les denúncies s'han reduït en fins a un 10% respecte al curs anterior. El fet de veure la llum ara, en ple juliol, no desvirtua l'interès públic de la informació facilitada, si bé els esdeveniments posteriors a aquesta data han pogut marcar canvis rellevants en la segona actualització trimestral[que encara trigarà uns mesos a publicar-se].
Gener-març: les denúncies per violència masclista cauen un 3% a les comarques de Tarragona
Les dades són molt similars a les 643 denúncies del 2019, i compten amb el factor diferenciador que la darrera quinzena actualitzada ja va coincidir amb l'inici del confinament i l'estat d'alerta, una situació que els psicòlegs experts en la matèria consideren el brou de cultiu perfecte per incrementar els casos denunciables i disminuir les opcions de denunciar lliurement perquè no podien sortir de casa amb la mateixa facilitat que en qualsevol altre període.
Estudis com els de l'Institut Català de les Dones (ICD) ja apuntaven a un increment més que notable d'aquesta violència masclista durant el primer mes de confinament a les comarques de Tarragona, amb més de 1.200 atencions realitzades i un increment del 65% en l'ús de la línia telefònica de l'organisme públic. La presidenta de l'Observatori del CGPJ, Ángeles Carmona, ha valorat que si bé la institució encara no ha pogut treballar les dades d'aquest segon trimestre, la informació del primer trimestre «comença ja a reflectir les conseqüències de la declaració d'estat d'alerta» i d'un confinament que «ha pogut ser la causa que ha fet encara més difícil per a les víctimes posar els fets en coneixement de les autoritats» en tancar a víctimes i agressors en un habitatge comú.
Els experts temen que el confinament hagi disparat els casos de violència masclista
Amb les dades entre gener i març a la mà, són més de 600 les dones que han fet el pas de denunciar i la majoria dels casos han arribat a la via judicial d'acord amb atestats policials que els justifiquen. Els magistrats de Tarragona han hagut de dictaminar fins a 181 ordres de protecció a víctimes en aquest trimestre, en què no s'ha denunciat, com és habitual, cap agressió inversa, de dones a homes, en tota la demarcació. Totes les denúncies registrades en l'àmbit de la llar han estat per violència envers les dones.
Les xifres indiquen, doncs, que a les comarques de Tarragona es produeixen més de 15 denúncies per violència masclista per cada 10.000 dones tarragonines. Quant als presumptes agressors, la gran majoria deixa de ser presumpte en sortir del tribunal. Un total de 72 homes han arribat a judici, dels quals 61 han quedat condemnats i només 9 han estat absolts. És a dir, un 87,5% dels procediments judicials de les comarques de Tarragona acaba en condemna.
Les dades oficials de denúncies només són la punta de l'iceberg
No es registren diferències perceptibles entre si els agressors denunciats són parelles actuals o exparelles de les víctimes, amb un percentatge de vora el 50% en ambdós casos. Sí que es constaten com a molt més habituals les denúncies a parelles o exparelles sense vincle matrimonial (70%) que entre persones casades (30%). Són dades, insistim, sortides del primer trimestre de 2020.
Cal matisar, però, que el fet que Tarragona hagi tramitat 624 denúncies no limita a 624 la realitat de la violència masclista del territori. L'experta Neus Oliveras, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ja explicava en un reportatge de TarragonaDigital publicat l'any 2019 que les denúncies són només la punta de l'iceberg d'un procés molt més llarg que esdevé invisible en la seva àmplia majoria. «Sovint es normalitza la violència silenciosa», explicava Oliveras, «i denunciar és tot un drama que suposa tornar a exposar les misèries que vols oblidar: és un camí molt dolorós». Un camí tan difícil i dolorós, exposa, com imprescindible per apropar-se a un futur on l'única porta oberta que trobi el masclisme sigui la d'un jutjat.