Cartells i més cartells amb eslògans feministes donen la benvinguda al despatx de la Neus Oliveras. Una pila de llibres, documents i informes descansa a la taula. Alguns d’aquests llibres són seus. Neus Oliveras és doctora en Dret, professora de Constitucional a la Universitat Rovira i Virgili i està especialitzada en l'estudi i la lluita contra la violència masclista.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
L’any 2017, gairebé 3.000 dones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van requerir l’atenció del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) per casos de violència masclista. Del 2018, encara no en tenim les dades. «La violència té moltes formes, i la violència física és només la punta de l’iceberg», alerta Oliveras. Durant l'any passat, la Línia d'Atenció Contra la Violència Masclista va rebre més de 800 trucades de dones de la demarcació.
Neus Oliveras: «La violència no és només física. Violència és control»
«Violència és qualsevol mecanisme de control cap a les dones, que va coartant i minant l’autoestima de forma progressiva», explica la doctora. «Violència és el llenguatge sexista, són els insults, les floretes, l’assetjament, el xantatge emocional, els casaments forçosos...», comença a enumerar.
Oliveras denuncia l’imperi d’una «violència estructural i sistèmica que ja tenim interioritzada» a tots els nivells de la societat. «Aquesta violència és la forma extrema de discriminació de la nostra estructura social», contextualitza. Sota la violència física, aquesta xarxa de violència estructural. I sota aquesta violència estructural, una àmplia base de discriminació. La metàfora de l’iceberg.
Segons Oliveras, moltes víctimes de violència masclista ho normalitzen i no s'identifiquen com a tal
«La discriminació per raó de gènere respon a una idea preconcebuda de control», recupera la professora de la URV. Control, subordinació, menyspreu. «Si un masclista pega a una dona, no ho fa perquè tingui cap trastorn que ho justifiqui», raona Oliveras. «Pega perquè entén que té dret a fer-ho», assevera. Fa una pausa. «Podríem definir un masclista com un fill sa del patriarcat», sentencia.
Aquesta normalització de moltes actituds que, en suma, són l’arrel i la base de la violència masclista dificulta molt la seva detecció. «Moltes dones no són conscients que, allò que han interioritzat i justifiquen com a comportaments normals, pot constituir un cas de violència de gènere cap a elles», lamenta. «Moltes víctimes de violència masclista no saben que ho són», assegura Neus Oliveras.
La jove Kelly, de Reus, la primera víctima mortal del masclisme a la demarcació aquest 2019
Petits gestos, tics, actituds. La separació progressiva de les amistats o família. «De mica en mica, la intensitat va pujant, i la sensació de control i poder s’incrementa», intenta descriure. Una espiral, gairebé sempre silenciosa, que va a més. «De vegades, sembla que només existeix si hi ha marques o ferides físiques», exposa. Però la violència física amaga una realitat molt més complexa.
La jove Kelly, de Reus, va ser la primera víctima mortal del masclisme a les comarques tarragonines en el que portem de 2019. «Les dones hem interioritzat viure amb por, i que l’espai públic ens sigui hostil», reflexiona la doctora en Dret. «El motiu d’aquests crims és el comú: menyspreu, autoritat i control», recorda.
«Cal posar el focus sobre l'agressor, i no sobre la víctima»
«Les penes de presó per als agressors no són suficients, cal atacar l’arrel del problema», clama. «Cal anar més enllà del Codi Penal i aspirar a canviar la societat», demana. «Amb mesures educatives de fons, donant poder a les dones, escoltant-les», continua. Neus Oliveras suplica canviar el focus: posar-lo sobre l’agressor i mai més sobre la víctima.
«Moltes víctimes se senten culpables, perquè la societat, de manera directa o indirecta, les fa sentir culpables», repassa. I per això demana una societat menys hostil cap a elles, i més sensible. Lamenta que el brou de cultiu d’aquesta violència es troba assumit per la societat, i que això fa sentir legitimat l’agressor per a agredir. «Que per què peguen? Perquè la societat els ho permet», etziba la doctora.
Les dades oficials no poden reflectir les expressions invisibles o silencioses de la violència masclista
Les dades oficials mostren la xifra de trucades, de serveis, d’atencions o de denúncies. Però això no implica una radiografia completa de la situació, perquè no es té en compte aquesta violència invisible, amagada o silenciosa que queda a l’ombra de l’agressió física. La professora de la Rovira i Virgili alerta, a més, que els nous temps han obert la porta a una nova forma de violència, la violència digital —com l'extorsió a través de les xarxes socials— que fins ara no es contemplaven i que afecta sobretot en l'adolescència.
«Totes les dones hem passat por, hem canviat de carrer a la nit, hem rebut comentaris ofensius», es plany la Neus. «Estic segura que totes hem patit aquesta violència de gènere alguna vegada, en qualsevol de les seves formes», opina. Una discriminació per sistema, una violència estructural per herència i una imposició física per conseqüència.
«Denunciar no és la panacea; denunciar és un drama»
La professora de Dret Constitucional agafa amb pinces la dada de denúncies per violència masclista, i alerta que, lluny de suposar la darrera etapa del problema, sovint és l’inici del procés. «Denunciar és fonamental, però no és la panacea, exposa Neus Oliveras. «Denunciar és un drama», assevera, perquè «suposa tornar a exposar les misèries que vols oblidar, és un camí molt dolorós». Malgrat la cruesa de la realitat, recorda que és una passa imprescindible.
Vergonya, culpa, justificació. «Una espècie de síndrome d’Estocolm», ajuda a explicar la Neus. «Algunes de les víctimes no poden més i acaben retirant la denúncia», lamenta, amb to sever. Sota les dades d’assassinats masclistes o violència física, s’amaga una àmplia xarxa de violència de gènere, invisible i silenciosa, que sempre queda al marge. «És molt difícil fer front a un problema si no saps que l’estàs patint», tanca Oliveras, preocupada.