David Fernández podria tornar a agafar les regnes de la CUP. Ho ha deixat entreveure Carles Riera, diputat de la formació al Parlament i cap de llista a les últimes eleccions, apuntant a Fernández com a possible candidat cupaire als propers comicis catalans, que segons la CUP, el president Torra hauria de convocar, davant el que consideren un «projecte independentista esgotat» de JxCat i ERC.
Riera creu que el periodista, que ja va exercir de diputat durant la desena legislatura i de president i portaveu del Grup Mixt, és «una persona que, tant des del punt de vista intern com extern, està en unes condicions molt bones per a contribuir a aquesta nova etapa» i ha qualificat Fernàndez de «bon perfil, adequat per a construir».
El nom de Fernàndez torna a sonar només una setmana després que la CUP hagi votat reformar la limitació de mandats. En la darrera Assemblea Nacional, el partit aprovava una esmena que amplia el nombre de mandats durant els quals un dels seus membres pot assumir un càrrec supramunicipal a dos, tot i que encara han de ratificar-ho les bases de la CUP.
El mateix Riera no descarta repetir candidatura
Riera, tenint en compte que membres d'anteriors legislatures de la CUP al Parlament ja poden repetir, a més de mencionar Fernàndez, s'ha posat «a disposició del partit», sense descartar per tant repetir candidatura. «És una actitud militant generalitzada a totes les persones de la CUP, que estem sempre disponibles», ha concretat. Insisteix, en aquest sentit, que no estan en fase de parlar clarament de noms i lideratge, sinó de «redirigir l'estratègia del partit».
Consideren el projecte independentista de JxCat i ERC «esgotat»
Els cupaires consideren que el projecte independentista en mans del Govern i que representa JxCat i ERC ha quedat «esgotat» des del 3 d'octubre de 2017. De fet, Riera ha declarat obertament que el president de la Generalitat hauria de convocar eleccions: «Continuar en la mateixa situació política que estem és continuar innecessàriament en una situació agònica i improductiva».
Riera entén que només tindria sentit evitar nous comicis si el Govern pretengués, després de les sentències del Suprem, iniciar una fase de «conflicte, mobilització social i confrontació institucional».