Ara sí: superat el debat de TV3, la campanya electoral entra en la seva recta final. El gran esdeveniment preelectoral de la televisió pública, amb un moderador —el seu director, Vicent Sanchis—, que una vegada més no ha estat a l’alçada, s’ha convertit aquest dimarts en una olla de grills on els seus candidats han tingut ocasió de repetir els missatges que ja hem sentit en les darreres setmanes. Només Vox, amb l’ajuda de bona part de la resta de formacions, ha estat capaç de sacsejar les tres soporíferes hores d’un debat on Sanchis ha estat incapaç de mesurar el temps, patint en tot moment per l’equilibri de veus.
Illa, al centre del debat; amb Aragonès i Fernández signant un bon paper
A grans trets, el popular Alejandro Fernández ha brillat especialment en la dialèctica, amb un Salvador Illa (PSC) que ha pres el protagonisme durant bona part dels blocs gràcies a les interpel·lacions constants de la resta de formacions. De nou, el ‘tots contra Illa’ —molt més tènue, però, que als debats de ‘La Vanguardia’ i ‘TVE’— ha elevat el candidat socialista. Pere Aragonès (ERC) ha signat també un debat on se l’ha vist còmode en la confrontació i capaç d’adoptar cert to presidencialista —el republicà en surt, doncs, reforçat.
Les tres hores de confrontació també han deixat en bona posició Jèssica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (Vox), mentre que Laura Borràs (JxCat) i Àngels Chacón (PDeCAT) han estat menys brillants que en anteriors ocasions d’aquesta mateixa campanya. Carlos Carrizosa (C’s) segueix sense aconseguir el to i el protagonisme desitjats i Dolors Sabater (CUP) ha estat especialment desencertada i ha mostrat les seves debilitats en el camp de l’oratòria.
Els candidats, un a un
Com ha estat habitual en la darrera campanya electoral, Salvador Illa ha tornat a prendre protagonisme en el debat gràcies a les intervencions dels seus contrincants tant en el bloc referent a la pandèmia —com a exministre de Sanitat—, com en el que feia referència al model de país i als pactes. Elevat pels altres, Illa ha desplegat el seu to conciliador i l’aposta per un missatge tranquil i de reconciliació, que ha sabut combinar amb respostes hàbils als retrets rebuts. Còmode en els debats, Illa ha tornat a mostrar com gaudeix en els combats dialèctics i com els aprofita per forjar la seva identitat com a presidenciable: rigorós i sòlid, però alhora amb cintura política.
Qui ha sorprès aquest dimarts ha estat un Alejandro Fernández que veu com el PP està arribant just de forces a la jornada electoral davant la fuita de vots cap a Vox que semblen assenyalar les enquestes. Extraordinàriament hàbil, el candidat popular ha plantat cara a Ignacio Garriga, a qui ha deixat en evidència, en una estratègia dirigida al seu públic objectiu. Fernández també ha estat esplèndid en les seves intervencions contra Salvador Illa i ha contrarestat amb habilitat els candidats independentistes.
Acostumats a un perfil més baix, Pere Aragonès ja havia fet bon paper al debat de TVE i avui l’ha reblat a TV3. D’entre els candidats independentistes, el republicà ha aconseguit sumar al missatge de gestió que reivindica un to seriós i un caràcter presidencialista que pot afavorir-lo en les enquestes que el situen en un duel amb Junts per determinar quina és la formació independentista més votada. Aragonès ha sabut jugar hàbilment les seves cartes i s’ha sortit amb solvència dels atzucacs en què l’han situat els seus rivals, especialment Borràs quan li demanava per possibles pactes amb el PSC que el republicà ha descartat.
El candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha desenvolupat l’habitual paper d’esvalotar el galliner. Ho ha fet amb èxit, aconseguint moments de certa crispació en un debat on s’ha dedicat a col·locar el seu missatge, farcit dels conceptes habituals contra l’independentisme o el govern espanyol, entre altres. Garriga, en canvi, ha flaquejat inicialment quan s’ha vist atacat per Alejandro Fernández —una situació probablement imprevista per Vox.
Més discreta ha estat una Jèssica Albiach que ha tornat a marcar perfil d’esquerres i a apel·lar a la formació d’un tripartit. La candidata dels Comuns ha reforçat les seves crítiques a l’actual Govern i ha buscat especialment la confrontació amb ERC. Àngels Chacón, des del PDeCAT, no ha tingut la seva millor nit. De nou ha buscat contrastar el seu missatge amb el que defensa la CUP i ha intentat sense èxit entrar en la confrontació amb Junts per Catalunya. Chacón ha tingut pocs moments de protagonisme durant la nit.
Una Laura Borràs habitualment molt sòlida en les seves intervencions públiques ha demostrat aquesta campanya, i avui ho ha confirmat a TV3, que els debats no són el seu fort. La presidenciable de JxCat no ha tingut moments de lluïment dialèctic i ha estat ‘fora’ del centre del debat durant la major part de les tres hores. Tot i la voluntat de confrontar amb Aragonès, Borràs no ha dirigit clarament els seus obusos i s’ha limitat a unes indirectes que tan sols s’han convertit en atac quan ha demanat a ERC si pactaria amb el PSC. Aragonès li ha guanyat la partida perquè li ha mostrat poca oposició.
Carlos Carrizosa, des de C’s, ha seguit en la línia mostrada per ell i pel seu partit durant tota la campanya: un discurs recurrent i anclat al 2017 que no aconsegueix entrar en el debat i que deixa la formació taronja en mala posició i en plena caiguda lliure electoral, segons els darrers sondejos. La candidata cupaire, Dolors Sabater, no ha tingut una bona nit. L’exalcaldessa de Badalona s’ha mostrat nerviosa i insegura des del primer moment i les seves intervencions han flaquejat —fins i tot Aragonès l’ha enxampat parlant d’una reforma fiscal de la qual no coneixia el contingut. La CUP ha fet aigües aquesta nit a TV3.