El Club Riviera, que va passar a la història per ser el prostíbul més gran de tot Catalunya, d'Espanya, i un dels més grans d'Europa, ha passat a millor vida. Aquest dimarts, 30 de juny, l'edifici original de l'empresa, a Castelldefels, va ser enderrocat.
Amb aquest enderrocament passa a la història un club que també va protagonitzar un dels casos de corrupció més negres de Catalunya. L'any 2009 va ser clausurat per ordre judicial després de descobrir-se una operació de col·laboració entre els proxenetes, policies i advocats.
Sis anys després, però, el tancament va ser declarat il·legal per part del Tribunal Suprem i el cas va perdre impacte. El mateix Tribunal va absoldre alguns dels condemnats per l'Audiència de Barcelona, amb penes de fins a deu anys de presó, entre ells l'antic propietari del local, Antonio Herrero Lázaro.
Intents de reviure la marca Riviera
Des del seu tancament l'any 2009 hi ha haver diversos intents de recuperar la marca, molt coneguda a tot Catalunya. De fet, el Club Riviera va arribar a tenir 150 dones treballant i ingressava uns 16,2 milions d'euros cada any en el seu moment de màxima esplendor.
Malgrat tot, el cas de corrupció havia deixat la marca molt tocada i cap dels intents de recuperar-la ha tingut l'èxit del projecte original. Un d'aquests intents va ser la sala New Riviera, situada al barri de Sarrià de Barcelona, un local de 80 metres quadrats que no va quallar.
Un altre nou intent va arribar l'any 2016, quan el club Calypso de Cabrera de Mar va fer una profunda renovació i va acabar recuperant la marca Riviera. Calypso havia tancat el 2005 i va tornar a obrir el 2012 després de guanyar un procés judicial contra l'Ajuntament de la localitat.
Quatre anys després van rebatejar-se com a Club Riviera però durant les primeres setmanes, fonts del sector no auguraven un bon futur: «No es veu gaire moviment de vehicles. És un club discret», afirmaven llavors fonts consultades pel citat mitjà.
Un cas de corrupció va portar al tancament
La principal causa del tancament del Riviera original va ser un cas de corrupció destapat i que involucrava policies nacionals, advocats, proxenetes i els propietaris de l'empresa.
Segons la sentència original, alguns inspectors cap del cos policial rebien suborns per part dels propietaris a canvi que els avisessin quan hi hagués inspeccions al seu local, i així poder amagar les treballadores en una situació irregular per «evitar detencions i expulsions».
Van posar en marxa una estratègia que buscava beneficiar econòmicament els policies responsables de les inspeccions «a través de pagaments directes, regals i altres beneficis, a més d'oferir-los accés al club i als seus serveis de bar i habitacions de forma gratuïta».
Quan els policies avisaven de les inspeccions, els propietaris treien les dones del local i les enviaven en taxis a altres localitzacions, de manera que un cop arribés la inspecció no poguessin ser identificades.
En aquest pla també hi havia implicats alguns advocats que finalment van ser acusats d'associació il·lícita, inducció a la prostitució o omissió de perseguir delictes i extorsió, entre altres delictes.
Finalment, l'Audiència de Barcelona va condemnar 20 persones per diferents delictes, però 15 d'ells van ser absolts o van veure molt reduïdes les penes de presó després que el Tribunal Suprem acceptés els recursos de cassació interposats per la defensa.