Qui més qui menys, tota la població s'ha vist afectada d'alguna manera o altra per la pandèmia. Un dels sectors que ha generat més debat és el dels joves i adolescents, que han vist com les seves interaccions socials s'han vist reduïdes o directament eliminades en una època vital en què aquesta qüestió és fonamental. A més, també se'ls ha assenyat com a principals responsables de saltar-se algunes de les mesures sanitàries. Casos d'aquests n'hi ha hagut i, cada vegada que apareixen, sorgeix el mateix debat: són sobretot víctimes o més aviat irresponsables?
Sigui com sigui, el cert és que una part de la població jove és la que protagonitza alguns dels casos més mediàtics, com l'organització de festes il·legals, consum de begudes alcohòliques al carrer o quedades per enfrontar-se a batalles campals. Davant d'aquests, alguns experts aposten per sancionar més els joves i auguren que si no s'atura aquesta tendència, pot provocar que els adolescents es creguin immunes i no tinguin consciència dels actes que realitzen. Alguns més alarmistes, a més, alerten que si els nois i noies disruptius no reben càstigs que serveixin per a redimir les seves males actuacions, aquestes se seguiran repetint.
Un d'ells és Jordi Royo, director clínic d'Amalgama7, una entitat dedicada a l'atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, que explica que «existeixen tres factors primordials que, en ajuntar-se, fan que els joves creguin que poden fer el que vulguin sense por del càstig o les represàlies. En primer lloc, el sentiment d'invulnerabilitat, que els fa estar convençuts que res ni ningú poden ferir-los; d'altra banda, el factor del cansament acumulat per la pandèmia i les restriccions Covid-19, que consideren injustes i desmesurades; i finalment la sensació massiva d'impunitat als seus actes, ja viuen en una constant que no hi ha càstig i, per tant, no hi ha delicte».
Darrere d'aquesta actitud s'amaga un trastorn greu de conducta de l'adolescent, el denominat Trastorn Negativista Desafiador (TND) que se sol iniciar en edats primerenques i que aflora en els joves, «menyspreant qualsevol posició d'autoritat, mostrant comportaments no cooperatius, desafiadors, negatius, irritables i d'empipament cap a figures autoritàries com a pares, professors o educadors». Aquest sentiment d'estar en contra del món els fa rebel·lar contra qualsevol norma establerta. En l'actualitat, les normes per combatre la Covid-19 suposen unes barreres que han de derrocar per a mostrar el seu desafiament davant d'una societat que els obliga a seguir unes pautes marcades i eliminant qualsevol possibilitat d'oci social.
«Quan un adolescent és multat per barallar-se amb les forces policials o saltar-se el toc de queda, són els pares, en la gran majoria dels casos, els que han de fer front a aquest pagament en nom dels seus fills. Això fa que el càstig per a l'adolescent sigui nul, que no existeixi, i per tant, sense càstig no hi ha delicte», explica Jordi Royo, que al seu torn proposa una solució per a pal·liar aquest bucle continu entre adolescents i societat.
Royo té clar de continuar imposant multes als pares no és la solució d'un problema que està travat entre els adolescents i la societat. «Els pares i mares d'aquests nois i noies que són multats haurien d'entendre que aquest tipus de càstig no educa, en el seu cas haurien de sol·licitar un canvi de sanció com demanar que els seus fills facin treballs per a la comunitat, treballs útils que els acostin a la societat real que està lluitant contra una pandèmia. Per exemple: prendre la temperatura a la porta d'un col·legi, atendre animals en una gossera, ajudar a persones de la tercera edat, prestar servei en centres amb persones discapacitades, treballar en menjadors socials... activitats que, sens dubte, són més valuoses per al seu aprenentatge i per a la incorporació de nous bons valors. Tant de bo un moviment de pares que es neguessin a pagar multes i demanessin al jutge un canvi de punició a favor d'activitats per a la reparació de la comunitat», ha reclamat.
La pandèmia i el confinament han disparat la tensió i els mals comportaments en els adolescents
En un estudi presentat fa unes setmanes per Amalgama7 sota el títol 'Famílies, Adolescents i Covid-19: convivència o supervivència?', el percentatge de joves que contestava malament als progenitors va passar del 30,1% abans del confinament al 58,3% durant el tancament, situant-se avui dia en el 53,3%. Els que insultaven als pares, que eren el 3,8%, van augmentar a l'11,9% i en l'actualitat són el 9,7%. «Això significa que més de 135.000 adolescents que, en situació de preconfinament, no arremetien improperis a les seves mares i pares, ara sí que ho fan. Complementàriament, la proporció d'adolescents que ara han evolucionat cap a les males respostes respecte a l'etapa del preconfinament són gairebé 550.000», explica Royo. Finalment, també recorda que «és molt important cuidar la salut mental dels nois i noies amb edats a partir dels catorze anys, estem vivint una època molt dura on les seves llibertats estan sent molt retallades».