El desert del Sàhara és una zona remota i poc habitada ubicada al nord d’Àfrica i caracteritzada per la calor extrema de dia, el fred de nit, els seus quilòmetres infinits de dunes de sorra i el sol de justícia que hi cau habitualment. Una bellesa única que fa que molts turistes s’hi apropin i coneguin aquest excepcional paratge i les seves comunitats nòmades. No obstant, alguns experts han començat a veure la zona amb uns altres ulls, ja que aquest desert podria tenir la clau del futur de l’energia solar i renovable al nostre planeta.
Donades les seves circumstàncies climàtiques i la gran extensió que ocupa la zona, alguns científics ja han començat a plantejar la possibilitat que una part del Sàhara es converteixi en una enorme planta d’energia solar capaç de generar electricitat per tot el món, potenciant així les energies renovables i reduint les emissions contaminants.
Segons informa la NASA, cada metre quadrat d’aquest desert rep cada any entre 2.000 i 3.000 quilowatts per hora d’energia solar. D’aquesta manera, i tenint en compte que el Sàhara té una superfície total d’uns 9 milions de km², això implica que hi ha una energia total disponible de més de 22.000 milions de gigawatts per hora cada any, una xifra extraordinàriament molt alta.
Capacitat per produir set vegades les necessitats elèctriques d’Europa
Segons les primeres valoracions, el Sàhara seria capaç de generar set vegades les necessitats elèctriques d’Europa, cosa que fa preveure que, més enllà d’abastir l’Àfrica i el continent veí, l’energia solar recaptada podria generar electricitat per a tot el món. Exceptuant els obstacles tecnològics, ambientals i polítics a la zona, el Sàhara es podria convertir en la font d’energia renovable més gran de la Terra.
Segons Amim Al-Habaibeh, professor d’enginyeria de la Nottingham Trent University, el desert podria produir 2.000 vegades més energia que les centrals més grans del món, les quals generen uns 100.000 gigawatts a l’any. «La producció seria equivalent a més de 36.000 milions de barrils de petroli al dia, al voltant de 5 barrils per persona al dia, sense pràcticament emissions de carboni», afirma Al-Habaibeh.
En els últims anys, diversos projectes han intentat aterrar al Sàhara per desenvolupar plantes solars, però sempre han acabat en fracàs per falta d’inversors. Aquests intents també s’han donat a altres zones desèrtiques del nord d’Àfrica, però sempre han topat amb dificultats polítiques, comercials i socials.
Gran inversió econòmica per dur a terme el projecte
El professor A-Habaibeh argumenta que hi ha dues tecnologies d'energia solar que es podrien fer servir: tecnologia d'energia solar concentrada (CSP) i el tipus més comú de generació solar al món, els panells solars fotovoltaics (PV). Però cada un d'aquests dos sistemes té els seus inconvenients pel manteniment si es veuen afectats per tempestes de sorra i la seva eficiència quan estan molt calents.
Tot i així, alguns experts alerten que les enormes plantes solars al Sàhara podrien comportar importants conseqüències involuntàries i imprevistes, com ara un augment de les temperatures a la zona i l’increment de les precipitacions. Això derivaria en l’aparició de vegetació en una zona desèrtica durant milers d’anys, cosa que no se sap en què es traduiria a nivell mediambiental.
A més, els experts també tenen seriosos dubtes sobre el futur d’aquesta gegantina planta solar a causa de la situació política i social de la zona, ja que consideren «hipòcrita» generar a l’Àfrica les necessitats elèctriques d’Europa quan encara hi ha una part molt gran de la població del continent pobre que no té accés a aquest servei bàsic.