Desokupa condemnat a pagar milers d'euros: els motius

El Jutjat de primera instància número 42 de Barcelona ha condemnat Conciencia y Respesto 1970, matriu de la firma dedicada als desnonaments extrajudicials Desokupa que té com a administrador únic Daniel Esteve, a pagar 5.899 euros a una persona que sortia en un vídeo difós per l'empresa.

El vídeo va ser difós a les xarxes socials de la firma sense el consentiment d'aquesta persona. La sentència estima parcialment la demanda de l'afectat i obliga també Desokupa a retirar el vídeo de les seves xarxes socials, el qual va ser utilitzat per fer publicitat de les seves actuacions. 

Desokupa condemnat a pagar gairebé 6.000 euros

L'actuació de Desokupa va tenir lloc el 12 de gener del 2022 a les immediacions d'una nau de Cornellà del Prat. Segons la sentència, l'empresa afirma que hi va anar llogada pel propietari de l'immoble per fer «mediació, negociació, assessorament i ajuda destinats a la recuperació de la possessió».

El vídeo el van gravar els membres de l'empresa, i els seus responsables van declarar a la vista que totes les actuacions s'enregistren i que això es fa per «evitar problemes» i per «acreditar» la comissió de «possibles delictes». També van admetre que graven indistintament tothom que hi ha.

El jutge corrobora que al vídeo el demandant hi apareix «plenament reconeixible», sense que se li hagi «pixelat» el rostre. La sentència estableix, a més, que és el «protagonista únic» en algun fotograma de la gravació.

Difós a les xarxes sense el seu consentiment

L'home sabia que l'estaven gravant i no va demanar que no ho fessin, però tampoc va autoritzar la seva difusió a les xarxes socials. El vídeo va ser publicat als comptes d'Instagram i Facebook de Desokupa. A la primera xarxa social va tenir 75.871 visites i a la segona 227.000.

El dret a la mateixa imatge, recorda la sentència, és un dret fonamental autònom, i en paral·lel a l'aspecte protegit constitucionalment conviu un dret de contingut patrimonial que permet negociar amb la mateixa imatge i comercialitzar-la.

La jurisprudència del Suprem estableix, en aquest sentit, que la utilització de la imatge amb fins publicitaris i comercials necessita el consentiment de la persona, per la qual cosa, si no hi és, «es pot apreciar intromissió il·legítima», ja que la decisió sobre l'explotació de la imatge correspon al titular.