Després de la pandèmia de la Covid-19, ha arribat la guerra, tot s’accelera, l’estructura energètica que mou el món ara està en procés de canvi. El cicle econòmic es mou cap a una nova recessió amb preus alts i pujada de tipus. La qualitat de vida dels ciutadans es transforma en aquest nou paradigma social on cada vegada donem més importància al triangle de la sostenibilitat (econòmica, social i mediambiental).
Algunes de les conclusions del treball de mesuratge dut a terme al llarg dels últims tres anys per l’Observatori d’Intangibles i Qualitat de Vida (OICV-UCLM) fonamenten aquest canvi. Des del 2020, el ciutadà espanyol cada vegada és menys feliç i els joves ara són més vulnerables. Però, a més, el teletreball no és una opció per a la majoria, i la situació econòmica agreuja i diferencia més aquesta qualitat de vida.
Equilibri sostenible
La felicitat dels ciutadans cada vegada està més condicionada per l’equilibri entre les dimensions de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental. El model de la felicitat recull aquestes dimensions com a claus. Els factors que determinen aquestes dimensions es limiten a la situació economicolaboral dels ciutadans, a les relacions socials amb especial importància en el lloc de residència i als condicionants mediambientals de l’entorn.
La relació entre situació econòmica i qualitat de vida és un fet. Els països amb PIB més alt que recullen dades en l’informe anual de les Nacions Unides ascendeixen als primers llocs del rànquing de felicitat, any rere any. És a dir, existeix una relació positiva entre economia, inclòs el mercat de treball, les relacions laborals i l’accessibilitat a serveis, amb la qualitat de vida. Aquesta situació també succeeix internament a Espanya, amb les rendes més altes més felices que les baixes, i amb més de 12 punts percentuals de diferència amb el 2022.
El segon perfil de sostenibilitat, el social, és un factor clau de l’estat del benestar en el qual Europa és líder mundial. El desenvolupament social tendeix a satisfer totes les necessitats de les persones, cosa que condueix a la seva satisfacció. Seguretat, confiança en les seves relacions de proximitat o veïnatge, governança, estat del benestar, integració, inclús multiculturalitat social, influeixen positivament en la qualitat de vida, per tant, en la felicitat. Tots els elements de la infraestructura social són, doncs, fonamentals.
El tercer pilar relatiu als aspectes mediambientals demostren una clara relació amb el benestar de les persones, tant de manera positiva com negativa. La reducció de la degradació mediambiental, com la contaminació de l’aire i de l’aigua, l’augment a l'accés dels recursos naturals, com parques i espais verds, els serveis de reciclatge, la reducció del soroll… contribueixen positivament al benestar ciutadà. Per contra, polítiques inadequades cap a l’entorn estan associades amb resultats adversos per a la salut: problemes respiratoris, cardiovasculars, psíquics… Aquest pilar, el més innovador, està sent activat com a estratègia de lluita contra la despoblació, a través d’una imatge superior de qualitat de vida «verda» en les àrees rurals versus les urbanes, també a Espanya.
En resum, són les variables d’aquestes dimensions, d’acord amb la jerarquia d’importància tal com van ser presentades a la figura, les que constitueixen els factors socials clau, en el model actual, per determinar la felicitat ciutadana.
Vulnerabilitat en qualitat de vida segons edat, sexe, població i renda
Interessa aprofundir en les diferències del paradigma pel que fa a les principals classificacions socials que les poden determinar. El gènere, l’edat, l’àmbit residencial urbà o rural i la renda fixen els diferents perfils de vulnerabilitat.
L’edat resulta clarament el factor més diferenciador. Els joves menors de 30 anys són molt sensibles en la dimensió econòmica, però també són més crítics en la seva apreciació mediambiental i social. Per tant, la seva vulnerabilitat se centra en millores de qüestions individuals i socials, tant en la seva situació laboral, relacions, canvi social, governança i qualitat mediambiental. Els majors de 70 anys, seguits pels boomers, compten amb les millors valoracions del model i els seus efectes positius en la qualitat de vida.
El gènere en aquest paradigma condueix a la vulnerabilitat fonamentalment econòmica de la dona, tant per qüestions laborals com de dependència econòmica, que les fan més crítiques amb l’accessibilitat a serveis, al transport i la governança.
En l’enfrontament del medi rural versus l’urbà en l’oferta residencial per a l’acompliment de la qualitat de vida es mostren diferències significatives, però en sentit contrari. Mentre que les variables determinants de la sostenibilitat mediambiental i social flueixen clarament a favor del medi rural, les variables de tipus econòmic i d’accessibilitat a serveis basculen cap a les àrees urbanes.
Finalment, la vulnerabilitat associada a rendes en la nostra societat és un fet provat. Les dues dimensions diferenciadores en aquest cas són fonamentalment l’econòmica i la social. L’entorn i la seva cura compten amb menor diferenciació en renda, sent en aquest cas més crític el grup amb rendes més baixes en residir en espais més desfavorits.
Perfils socials
A tall de conclusió, presentem els perfils socials tipus que trobem més distants en la societat espanyola. En l’eix inferior del model tenim al jove, de gènere femení, baixa renda, que viu a l’àrea rural de baixa accessibilitat. En l’eix superior tenim al boomer, home, de renda alta que resideix a la zona urbana residencial.
Per acabar, dues qüestions (una sociològica i l’altra quantitativa) i una reflexió.
La primera és que tot i contemplar aquesta visió de qualitat de vida ciutadana, queden fora del model les circumstàncies personals de l’individu i el factor clau social que continua sent l’entitat familiar.
La segona és que les reflexions plasmades en l’article són fruit de l’anàlisi de quasi 5 000 respostes proporcionades per ciutadanes i ciutadans espanyols en tres anys des del 2020.
La reflexió: la felicitat social que ens proposen com a ciutadans continua sent heterogènia, però la pitjor part és que és més cruel amb qui demà haurà d’assegurar el model, per la qual cosa el seu equilibri penja de massa fils.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.