L’altre dia vaig saber que la filla de la meva amiga havia intentat suïcidar-se. Quin disgust! Encara sort que no ho va aconseguir i que s’està recuperant de l’intent. La Maria, de 23 anys, és simpàtica, té molts amics i està estudiant medicina, que és la il·lusió de la seva vida.
Aparentment, no té problemes. Els seus amics mai haurien pensat que una cosa així podria succeir. I, malgrat això, la Maria potser havia llançat senyals que van passar inadvertits al seu entorn.
Un problema mundial
Cada any, més de 700 000 persones moren per suïcidi. A Amèrica només en 2019 es van notificar més de 97 000 morts per aquesta raó. La regió amb una taxa més alta de suïcidis és Amèrica del Nord amb 14,1 per 100 000 habitants. A l’Amèrica del Sud es registren 3,9 per cada 100 000 habitants.
A Espanya, segons les dades de l’INE, 4 003 persones es van llevar la vida l’any 2021, el que suposa un increment de l’1,6% respecte de l’any anterior. Això suposa que cada dia moren per suïcidi 11 persones. Són dades molt preocupants, ja que en el 2020 va augmentar la xifra més d’un 7,3% respecte a la del 2019.
En relació amb el sexe, el 75% de les morts espanyoles són d’homes (2 982), enfront d'un 25% de dones (1021), tot i que aquestes últimes registres més intents.
També s’ha de remarcar que és el primer motiu de mortalitat en persones menors de 29 anys. 316 individus d’aquest rang d’edat van morir per suïcidi contra els 299 que van morir per accidents de tràfic o els 295 que van sucumbir a tumors.
I, a més, les defuncions en menors de 15 anys s’han duplicat.
L’accés a la universitat és un punt d’inflexió. Els estudiants comencen a convertir-se en adults joves i han d’adaptar-se a nombrosos canvis a la seva vida. Molts es mudaran, deixaran de viure amb els seus pares, coneixeran a nous companys… A més, hauran de fer front a nous requisits acadèmics, formes d’avaluació, treballs, etc.
Com a agreujant, els estudiants de professions sanitàries han de fer front a les pràctiques clíniques, primera porta d’entrada a unes vivències com la malaltia, el patiment o la mort. A això s’hi ha de sumar la responsabilitat i la càrrega que pot suposar un error. En un estudi recent als Estats Units es va poder veure com el risc de suïcidi en personal sanitari era major que en la població general.
Quins són els senyals d’alarma?
La ideació és un element fonamental en el procés del comportament suïcida, ja que sorgeix generalment com a precursor i desencadenant de l’intent.
Els senyals que ens poden alertar de si una persona està tenint aquest tipus d’idees, poden ser de dues classes: verbals, el que diuen amb les seves paraules, i no verbals, el que ens comuniquen amb les seves accions.
- -Els senyals verbals van des de comentaris despectius sobre la seva vida o cap a si mateixos fins a frases de comiat, entorn del desig de no estar-hi, de dormir i no voler despertar o al voltant de la mort.
- -Com a senyals no verbals o comportaments s’ha d’assenyalar la recerca d’informació sobre mètodes de suïcidi, canvis sobtats de conducta o de la seva manera de ser i actuar (irritabilitat, aïllament i canvis en els ritmes de son, el seu aspecte o la seva higiene), precipitació per tancar assumptes pendents, regals d’objectes personals, etcètera.
Davant de la sospita, què hem de fer?
Si en algun moment ens trobem amb algú que es pugui estar plantejant llevar-se la vida, hem de tenir en compte unes pautes bàsiques d’actuació.
El primer, conservar la calma pròpia. La persona en crisi té por i està patint molt; és important no respondre de manera exagerada. Necessiten sentir-se compresos i respectats i que no es banalitzin els seus sentiments. Se l’ha de parlar, transmetre’l que ens importa i ens preocupen els seus problemes.
Hem de mantenir una actitud positiva, aportar presència i disponibilitat. Dir-li: «aquí estic per al que necessitis», «prenem un cafè», «parlem»… No s’ha d’esperar que la persona demani ajuda, ja que moltes vegades no ho farà.
Si sembla que el risc de suïcidi és immediat, hem d’acompanyar a aquella persona a urgències de l’hospital o demanar ajuda trucant al 112, el telèfon d’emergències a un gran nombre de països, al número específic d’atenció suïcida a Espanya (024) o al Telèfon de l’esperança (717 00 37 17). És important no deixar-lo sol i mantenir allunyat d’ell objectes amb els quals es pugui lesionar.
A Espanya, malgrat la gravetat del problema, encara no hi ha un pla de prevenció nacional del suïcidi, tot i que a escala autonòmica sí que existeixen múltiples plans d’acció davant d’aquesta conducta suïcida. El passat 23 de febrer es va aprovar en el Congrés la proposta de permís retribuït per acompanyar a persones amb risc de llevar-se la vida.
Si no sembla haver-hi risc imminent, llavors hem de buscar figures de suport, acudir a ajuda professional i trucar al 024 o al Telèfon de l’esperança.
Llibres, aplicacions i associacions
Per als qui es vulguin continuar informant sobre la conducta suïcida, existeixen guies institucionals o llibres específics com Prevenir el suicidio. Una guía para ayudarte a ayudar, de Paula G. Valverde Fonseca; Dejar de sufrir o dejar de vivir. La dualidad del suicidio, d’Enrique Galindo Bonilla i Francisco José Celada Cajal; o La mesa de la vida, d’Enrique Galindo Bonilla.
Les apps d’ajuda poden resultar igualment de molta utilitat tant per a professionals com per al públic en general, ja que ofereixen informació ràpida i accessible. Destaquen prevensuic i Más caminos.
També és primordial oferir i conèixer la tasca que exerceixen associacions i recursos d’ajuda:
I, per acabar, és important que des de les universitats es realitzin jornades i esdeveniments informatius de conscienciació. En ells s’ha de parlar de la conducta suïcida; explicar els factors que influeixen, tant de risc com protectors; desmuntar els mites i falses creences al voltant del suïcidi; i donar eines de prevenció i intervenció per actuar davant de les ideacions suïcides.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.