El metge que va diagnosticar el càncer al conegut doctor Jesús Candel el va deixar sense paraules. Així ho va arribar a confirmar en una entrevista Spiriman, mort aquest divendres als 46 anys. El culpable de la seva mort ha estat el càncer de pulmó que li van diagnosticar fa una mica més de 2 anys i contra el que va lluitar sense parar.
Spiriman sempre s'havia presentat com a referent en la lluita per la sanitat pública. Va arribar a encapçalar unes quantes manifestacions i protestes a Andalusia en un intent per defensar els drets de la ciutadania, però des del juny del 2020, després de detectar-li la malaltia, va decidir centrar-se en el tractament.
A través de les xarxes socials anava desvelant detalls de la seva recuperació, va intentar lluitar fins a l'últim moment, com es pot comprovar en una de les darreres publicacions a les seves xarxes socials. «Encara que estiguem al llit per l'enorme quantitat d'analgèsics opioides, els dolors o el cansament, sempre hi ha algú que et pot ajudar», va dir. El va acompanyar amb un vídeo en què apareixia estirat en plena sessió de fisioteràpia.
Spiriman sabia que tenia una cosa dolenta al seu interior
En una entrevista que va concedir el mes de març passat a Onda Cero Granada, Spiriman revelava com va ser la seva lluita contra el càncer. Recordava com li havien diagnosticat. «Tenia poques ganes de tornar a la meva feina a l'hospital, volia canviar d'estil de vida», va assenyalar.
Ha indicat que «vaig tenir un somni molt desagradable en una nit a Salamanca. Vaig somiar que tenia alguna cosa dolenta». Per això, al tornar de les vacances «em vaig fer una placa de tòrax i estava podrit per dins». Les proves van donar uns resultats poc esperançadors. «Càncer de pulmó, amb metàstasi, un vessament pericàrdic, costelles trencades», va apuntar a la conversa radiofònica.
Des del primer moment es van sincerar amb ell i li van deixar clar que aquest càncer era «una piconadora» que el mataria. No obstant això, la seva dona i els seus amics van intentar aixecar-li l'ànim i li van dir que «tu no et moriràs». En tot moment li van assegurar que havia de ser «fort perquè el múscul és fonamental per lluitar contra el tumor». En aquell moment, ell admetia estar «de puta mare, més viu que mai».
Entenia que l'origen de la malaltia es trobava en tot el que va patir en el passat. «He odiat tant per sentir les injustícies de tanta gent, em vaig sentir accelerat. L'estrès ha estat la causa de la meva malaltia», explicava.
Va fer tot el possible per combatre la malaltia
Quan li van diagnosticar el càncer de pulmó va decidir centrar-se per complet en la malaltia i va desconnectar de les xarxes socials, cosa que va convidar molts a pensar que havia mort. Spiriman sempre li va concedir molta transcendència a l'exercici físic.
Ho veia com el millor remei per sentir-se una mica millor cada dia. Ha explicat que havia «llegit i estudiat molt sobre l'exercici físic com a teràpia contra el càncer i ho he aplicat al meu cos». Si escau, dedicava «tres hores al dia» a fer activitat física.
Quan li van detectar la malaltia, la seva situació era tan complicada que van decidir donar-li la incapacitat total. Com era d'esperar, sempre va intentar donar un cop de mà als altres, sobretot amb els més vulnerables. Eren molts els que es trobaven en una situació molt semblant a la seva.
«Molts que en tenen molt poc són els que més donen»
Va decidir posar-se al capdavant de la Unitat de Suport al Pacient Oncològic. En aquella aventura va comptar amb el suport de molta gent, que fins i tot l'arribaven a emocionar pel compromís. Assegurava que «molts que en tenen molt poc són els que més donen». També va voler fer esment a algunes «persones famoses que col·laboren i em diuen que no ho publiqui».
Spiriman s'acomiada als 46 anys sent un abanderat de la lluita per la sanitat pública. Durant dos anys es va encarregar de revelar els detalls de la seva malaltia a través de les xarxes socials.