Pell de gallina a Catalunya una nit més de la mà de TV3. L'1 de gener de 2003 un individu carregat de sadisme assassinava brutalment una dona a les escales d'un pàrquing de Barcelona. Només onze dies després es repetia el malson al número 28 del carrer Bertran: mateix escenari del crim, mateix mètode. Una altra dona moria a cops de martell en mans del que es batejaria com a assassí de Putxet, barri barceloní focus de la tragèdia.
Aquell gener de 2003 la psicosi es va apoderar de la ciutat comtal: l'assassí que havia matat Maria Àngels i Mayte, les dues de mitjana edat, colpejades de manera despiadada i descontrolada, estava lliure i podia reincidir. Emmanillades a la barana, amb un diari a la boca i una bossa de plàstic al cap i lligades de mans i peus: tot coincidia.
Un terrible doble crim oblidat, els detalls del qual ha tret a relluir la segona entrega de 'Crims', el nou format de la cadena catalana que aplaudeixen la majoria d'espectadors, tot i obligar-los a anar-se'n a dormir amb la por al cos.
El perfil de Juan José: sàdic i psicòpata
I si el crim de per si ja feia endevinar el monstre que hi podia haver darrere, el modus operandi descobria un perfil psicòpata esfereïdor que ajuda a entendre que no només hi havia un mòbil econòmic darrere els terribles assassinats a sang freda.
Juan José Pérez Rangel tenia 24 anys en aquell moment. Nascut a la Mina, vivia a Sant Adrià, però havia llogat una plaça per a la seva moto en un aparcament al barri de Putxet. Tres dies abans de cometre la primera atrocitat havia deixat d'assistir a la tèxtil on treballava.
El despiadat assassí de Putxet va cometre errors, especialment en el primer crim, i va anar dibuixant la pista que portaria la policia a detenir-lo un 30 de gener de 2003 mentre conduïa el seu vehicle familiar per la ronda Litoral.
Els passos en fals de l'assassí de Putxet
El primer error de Pérez Rangel va ser acudir immediatament després de matar la seva primera víctima a un caixer per retirar 300 euros del compte bancari de la dona. En aquells temps, els bans ja tenien càmeres a l'interior de les sucursals i la gravació, junt amb la d'una estació de Ferrocarrils de la Generalitat i una altra de plaça Catalunya, tot i proporcionar una imatge força distorsionada, ajudava a esbossar un primer retrat del sospitós.
«Em trobo bé però no m'espereu aquesta nit, no vindré a dormir». El marit de Maria Àngels rebia la mateixa nit del crim un missatge que presagiava la pitjor notícia. No era la seva dona, era l'assassí fent-se passar per ella. Els següents contactes ja van ser d'extorsió. I aquest és el segon gran error de Pérez, que va permetre identificar-lo, junt amb les mostres d'ADN que aconseguirien els investigadors i la còpia del seu DNI que conservava el propietari del desafortunat aparcament.
Pell de gallina a la xarxa
Sembla que Juan José va escollir les víctimes a l'atzar i sembla que buscava diners, però acabava enfonsant el cap a les seves víctimes amb un martell. Records esgarrifosos que han despertat la part més temerosa dels espectadors de TV3, alguns dels quals ja fan llista del que no han de fer per Barcelona. Altres optaven per posar un toc d'humor a la nit abans d'anar al llit.
El desembre de 2004 un jurat popular declarava culpable l'assassí de Putxet, condemnat a 52 anys de presó per un dels casos més singulars de la història criminalística del país.
Gràcies a #CrimsTV3, ampliant la llista de coses a no fer:
-Margeres amb el cotxe.
-Llogar una plaça de pàrking a BCN. pic.twitter.com/R647RHOzrB— Gerard Vallejo (@gerardvallejo) February 17, 2020
OMG. Em poso ara mateix un capítol de Plats Bruts per oblidar tot el que he vist a #CrimsTV3pic.twitter.com/xBVD3LJ719
— Meritxell Verdaguer (@mtxllverdaguer) February 17, 2020