Que les dones de les societats occidentals s’han incorporat al mercat laboral de manera massiva en les últimes dècades és un fet inqüestionable. Una altra cosa és que aquesta incorporació sigui un procés complet i acabat atès que, malgrat els avenços aconseguits, persisteix una situació de desigualtat i segregació.
La investigació entorn de la situació de les dones en el món del treball ha evolucionat i s’ha ampliat en dos sentits: per una banda, s’ha passat de l’estudi del treball professional i domèstic a l’estudi del mercat laboral, amb la qual cosa s’inclou l’ocupació, l’activitat i l’atur.
D’altra banda, s’ha deixat de tractar el treball de les dones aïlladament per passar a estudiar les diferències entre sexes. Així és com les investigacions en aquest àmbit s’han enfocat cap a l’anàlisi de les conseqüències laborals de la negació de valor a les tasques domèstiques i de cures, que tradicionalment els han estat assignades.
Tanmateix, els estudis realitzats recentment en aquest camp també s’han dirigit cap a les noves formes de sexisme operatives al mercat laboral, que es concreten en la bretxa salarial de gènere per treballs de valor equivalent, la segregació ocupacional, el «sostre de vidre» i el «terra enganxós», la presència en l’economia informal, la temporalitat, les polítiques públiques per a la conciliació laboral i familiar, l’autoocupació o la feminització de l’atur que, addicionalment, es completen amb altres perspectives sectorials i interseccionals.
Dones i sector serveis
Des d’un punt de vista sectorial, s’ha de dir que els serveis constitueixen el sector econòmic que genera més ocupació a Espanya, i també és on les dones tenen una presència major.
La terciarització de l’economia es confirma en analitzar les dades de l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística per al tercer trimestre de l’any 2019, segons la qual, 15 dels gairebé 20 milions de persones ocupades a Espanya treballen al sector serveis (és a dir, el 76%). D’aquests 15 milions, les dones suposen el 53% (8 milions), de manera que són la majoria en aquest sector. D’altra banda, en calcular com es reparteix l’ocupació femenina entre els 4 sectors econòmics, es torna a constatar la seva aclaparadora presència en el sector terciari, atès que empra a 8 dels 9 milions d’ocupades al nostre país o, cosa equivalent; 9 de cada 10 dones es dediquen al sector terciari.
Un terç d’aquestes treballadores tenen entre 35 i 44 anys, per sobre de les de més edat (entre 45 i 54 anys). Les branques d’activitat on estan més representades són el comerç al detall, l'hostaleria, la infermeria, l’educació, els serveis a les empreses, l’administració pública, els serveis domèstics i els serveis personals. Això dibuixa un panorama de segregació ocupacional (la major part de les dones treballen en un menor percentatge d’ocupacions, molt feminitzades i d’evolució lenta). A més, dites ocupacions es caracteritzen per requerir una gran disponibilitat horària (per exemple, treballs d’atenció al públic).
Pel que fa al nivell formatiu, val la pena remarcar que el sector serveis mostra un major pes relatiu de treballadors qualificats que el sector industrial, i que les dones amb estudis universitaris a Espanya suposen el 60% del total de titulats. Encara que elles obtenen millors resultats acadèmics, ells gaudeixen d’una millor inserció laboral.
Comparació de tres grans empreses de serveis
A continuació s’aporten alguns resultats dels indicadors de gènere calculats per a tres grans empreses de serveis (de més de 500 treballadors i treballadores) ubicades a Catalunya i que operen a diferents branques d’activitat: la distribució comercial d’aliments, l’educació superior i la sanitat.
Les organitzacions estudiades presenten una plantilla amb més dones que homes, però mentre la comercial alimentària i la de sanitat estan clarament feminitzades, l’empresa dedicada a l’educació superior se situa propera a la igualtat de gènere (situació que es produeix quan les proporcions oscil·len entre el 40% i el 60%, siguin del sexe que sigui).
Per altra banda, la comercialitzadora d’aliments genera majoritàriament llocs de treball poc qualificats mentre que les altres dues ocupen a persones significativament més formades. Es comprova que a menys qualificació professional de la plantilla es produeix una major discriminació per raó de sexe, tant pel que fa a la segregació horitzontal (bretxa salarial, diferent salari entre llocs de treball idèntics) com a la vertical (sostre de vidre, terra enganxós).
D’aquesta manera, l’empresa dedicada a l’educació superior és la que presenta millors resultats als indicadors de gènere, com per exemple el de la distribució de salaris entre homes i dones en els diferents trams d’ingressos (índex de distribució salarial). Tot i això, els nivells superiors de les remuneracions continuen sent percebuts majoritàriament per homes.
Finalment, val la pena destacar que les dones estan sobrerepresentades a les categories laborals inferiors –pitjor remunerades– i infrarepresentades al tram superior de salaris, fet indicatiu de la segregació vertical també present a les grans empreses analitzades.
Així doncs, sembla justificada la insistència dels diferents col·lectius de dones que des de l’economia feminista reclamen canvis socials, polítics i econòmics que ens apropin a la igualtat de gènere, també en el sector serveis. Encara queda camí per recórrer.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.