La història de la Cristina és un relat de superació. Aquesta, mare catalana, té una filla de 16 anys amb altes capacitats i que, d’un dia per l’altre, va passar de ser una nena sociable a agredir la seva mare i a robar per a poder drogar-se. La Cristina, però, continua defensant l’Andrea a ultrança: «La meva filla no és dolenta, la meva filla està malalta. Si sent dolor no sap treure’l, i el converteix en ira».
Aquesta mare, que ha explicat la seva història als micròfons de ‘Rac1’, ha relatat que es va divorciar del pare de l’Andrea quan la menuda tenia només 5 anys i que, anys després, va deixar de banda les bones notes i les classes de música, per acabar adoptant un comportament agressiu i entrant a una voràgine autodestructiva.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
Els 15 anys, l’inici de la batalla
La Cristina va encetar la seva lluita quan l’Andrea només tenia 15 anys. Va ser aleshores quan la seva filla va modular el seu comportament fins a començar a flirtejar amb les drogues. «Als 15 anys va començar amb la marihuana i després amb el ‘cristal’», relata la mare mentre rememora: «Recordo que una nit va arribar a casa a les 4 de la matinada i jo estava parlant amb ella, perquè aquesta droga et fa molt social, fent veure que no sabia que estava col·locada, perquè no marxés».
Al fil de la qüestió, però, és la mateixa Cristina qui explica que mai s’hauria pogut esperar el què va acabar passant: «Quan veus això a la televisió mai penses que et passarà a tu, però de cop veus que la teva filla t’està pegant perquè vol marxar o que t’ha robat. Estàs completament fora de joc i no entens què està passant. Surts com pots perquè el que preval és el patiment d’ella».
L’Andrea, ingressada en una clínica
«Ara, com que no pot consumir, perquè des de fa set mesos està ingressada, s’autolesionava», ha explicat la mateixa Cristina sobre una filla que «té tots els braços completament marcats, té un os de la mà trencat i l’hem d’operar».
La Cristina, finalment, relara que no perd la fe i centra totes les seves esperances en l’amor: «Quan m’agredia, jo l’abraçava. Rebre cops és difícil, el que tinc clar és que no s’ha de perdre l’autoritat paternal i ajudar-los a gestionar les emocions sempre des de l’amor».