L'economista català Santiago Niño Becerra no era capaç de creure's allò que estava sentint. Una oferta de feina, amb unes condicions excessivament precàries en tenia la culpa. De fet, la va considerar com a il·legal.
Qualsevol persona s'enduria les mans al cap després de comprovar que encara continuen oferint llocs de treball així. La periodista Alejandra de la Fuente s'ocupa de recopilar propostes laborals que resulten molt vergonyoses i una en va cridar l'atenció d'aquest expert en economia de Barcelona: un treball de 17 hores al dia, sense descansos durant la setmana, i amb un sou que amb prou feines arribava als 1.000 euros. Es pot dir que gairebé frega l'esclavitud.
El periodista català Carles Francino, de la Cadena Ser, li va preguntar a Niño Becerra si això es podia fer. El prestigiós economista barceloní va ser rotund en la seva resposta i va assegurar que «no és legal», sobretot, perquè cada conveni, cada branca d'activitat, té la seva jornada de treball.
Dues exigències que cal complir
A totes les empreses hi ha l'obligació de complir una sèrie de condicions, però l'economista català va voler referir-se a dues en concret. En primer lloc, es va pronunciar sobre les hores que han de transcórrer entre el final d'una jornada i el començament de la següent: «Això està legislat, hi ha un nombre d'hores que varia segons el conveni». En general, ronda entre les 10 i les 12 hores. Tot allò que estigui per sota d'aquest període es pot considerar il·legalitat.
En segon terme també ha estat sobre el nombre màxim d'hores. La majoria dels convenis recullen un límit setmanal de 40 hores, que es distribuirien en cinc jornades. Tanmateix, en alguns sectors això resultaria molt complicat i finalment s'acaben fent més hores. Si això passa, el temps que es treballa per sobre d'allò que s'estableix passaria a adquirir la condició d'hores extres. Per tant, l'empresari tindria l'obligació d'abonar-les a l'assalariat. També va posar l'exemple de l'àmbit de l'automòbil, on se'ls compensa amb una bossa d'hores que es descomptaran en un altre instant.
Ara bé, darrere d'aquesta oferta tan vergonyosa hi ha alguna cosa més que les hores. Segons la llei, tampoc no es permet exercir una tasca sense disposar dels corresponents dies de descans a la setmana. A més, qualsevol treballador ha de comptar també amb un període corresponent de vacances.
El sou, encara que s'ajusta pràcticament a aquell que es paga a moltes empreses, resulta força ridícul amb aquestes jornades maratonianes de treball. És evident que hi ha moltes deficiències al sistema si es permeten aquest tipus d'ofertes.
Poca fermesa a l'hora de complir les normes
Santiago Niño Becerra també va incidir que tot allò que faci referència a les condicions de treball han d'aparèixer «per escrit». A més, ha recordat que «el nombre d'hores extres està limitat per llei».
Pel que fa a l'oferta d'ocupació, el català ha indicat que «no hi ha per on agafar-la». Aquestes propostes laborals tan vergonyoses que recull Alejandra de la Fuente s'haurien de considerar d'excepció. No obstant això, cada cop són més freqüents als portals d'ocupació. L'economista de Barcelona sosté que «són pròpies d'un país amb una legislació operativa laxa sobre el tema». A més, s'ha referit al «tipus de valor afegit que genera». Sobretot, perquè «l'economia no submergida pot conduir al frau fiscal, però l'economia submergida ja és frau fiscal».
Com és lògic, el barceloní va demanar més recursos per a la persecució del frau i l'evasió fiscal, uns problemes greus que afecten Espanya des de fa temps.