El passat 26 de gener, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va presentar el seu pla de reforma de les pensions a les autoritats europees. Així, el Govern espanyol vol tancar l'acord aquest mateix mes de febrer. I és que, l'objectiu és garantir el futur de les prestacions en plena crisi del sistema.
La polèmica reforma de les pensions a Espanya planteja endurir les condicions d'accés, castigar la jubilació anticipada i endarrerir l'edat de recés. D'aquesta manera, els sindicats asseguren que els futurs pensionistes perdran poder adquisitiu. A Brussel·les, en canvi, demanen al ministre un pas més.
El panorama és desolador, ja que la guardiola de les pensions a Espanya va esgotant-se, de fet, amb prou feines es crea ocupació i hi ha un envelliment gradual de la població. Sobre això ha parlat l'economista Santiago Niño Becerra, que ha assenyalat el problema real de les pensions al nostre país.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp
Santiago Niño Becerra assenyala el problema de les pensions a Espanya
Santiago Niño Becerra, l'economista que va predir la crisi econòmica del 2008, ha parlat sobre el futur de les pensions a Espanya. Segons el professor, el problema no és tant l'envelliment de la població, sinó la manca d'ingressos. «Més que un tema de sostenibilitat és un tema de supervivència», deia.
El sistema de pensions que coneixem es va construir sobre les bases de la plena ocupació. És a dir, d'una demanda creixent de treball i uns salaris ajustats a la inflació. «Però res d'això es compleix des dels anys vuitanta», ha explicat el professor, posant l'accent a la manca d'ingressos.
«Quan es parla de sostenibilitat del sistema de pensions, es parla de pagar les pensions amb diners públics i a partir d'una edat», opina. Així doncs, per a Niño Becerra, la solució per continuar pagant pensions dignes és assegurar aquests ingressos. I la via més important per fer-ho és crear ocupació de qualitat.
El futur de les pensions, en risc
A Espanya, com a la resta d'Europa, els darrers anys s'ha produït un augment de l'edat mitjana de la població. El 2001 l'esperança de vida era de 77,6 anys, i ara és de 80,1 anys. Mentrestant, la mitjana de naixement per dona ha baixat d'1,57 a 1,5 en només deu anys.
És a dir, que cada cop vivim més anys, però cada cop hi ha menys naixements. Tanmateix, en aquest temps hi ha hagut dues crisis econòmiques que han provocat la caiguda de l'ocupació i els salaris precaris. A més, les cotitzacions són insuficients per fer front al nombre creixent de pensions (el 2022 superaran els deu milions).
Espanya compta amb un fons públic per fer front a la despesa de les pensions quan les cotitzacions no són suficients. És el que es coneix com a guardiola de les pensions. Però el problema és que aquest fons s'està esgotant mentre que el deute de la Seguretat Social creix a nivells alarmants.
Tot això presenta un panorama preocupant, i és que el futur de les pensions públiques a Espanya està en risc. Per això, la recepta d'experts com a Santiago Niño Becerra implica crear ocupació de qualitat i estable que permeti fer front a la despesa en pensions. De moment, el Govern opta per solucions dràstiques.
Com seran les pensions del futur
Davant la crisi del sistema públic de pensions, els governs opten per endarrerir l'edat de jubilació i endurir-ne les condicions. A Espanya s'hi aplica un augment progressiu de l'edat de recés. Actualment es troba en 66 anys i 4 mesos, i l'objectiu és arribar als 67 d'aquí a uns anys.
Però, a més a més, el Govern espanyol proposa augmentar la base de càlcul de les cotitzacions a 28 anys. Això, a la pràctica, suposarà pensions més baixes per a la majoria de futurs pensionistes. En resum, tot indica que en el futur ens jubilarem més tard i amb pensions cada cop més baixes.
El més inquietant és que el 2030 començaran a jubilar-se la generació del 'baby boom', cosa que suposarà un augment exponencial de jubilats. Per fer front a aquest augment de la despesa, el Govern ja ha ideat un increment dels ingressos. Llavors, en concret, el 0,1% de la nostra nòmina anirà a parar a la guardiola de les pensions.