El Parc Natural de Montsant ha editat 'Senyals de guerra al Montsant', una nova publicació que reflexiona sobre les petjades que ha deixat en el paisatge d'aquest espai natural protegit el pas del Front de la Guerra Civil entre desembre de 1938 i gener de 1939.
«Coves que van esdevenir refugi, espais escenari de conflictes, indrets de llegenda, o llocs on recordar moments que han marcat la vida de les generacions més recents». 'Senyals de guerra a Montsant' busca «apropar-se al paisatge des del coneixement dels fets viscuts», interpretar la història i captar les experiències de qui la van protagonitzar, segons ha indicat la Generalitat en un comunicat aquest dimecres.
Així, el llibre recupera la memòria d'un episodi poc conegut: la resistència d’un afeblit exèrcit republicà davant l’ocupació del territori per part de les tropes franquistes. S'endinsa en les vivències de persones que van ser testimonis dels enfrontaments que es van produir en el lloc i visita espais concrets com el centre de comandament de l'exèrcit republicà o l'hospital de campanya de les brigades internacionals.
A més, la publicació inclou un mapa que situa aquestes localitzacions i altres espais com les trinxeres de la Serra de l'Agustí, la cova que va servir de refugi antiaeri al nucli d'Albarca —ara inaccessible— o el refugi antiaeri militar a la Vilella Baixa.
Els dos primers Espais de Memòria al parc
D'altra banda, el Parc Natural de Montsant ha iniciat una línia de treball en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, per a posar en valor diversos 'Espais de Memòria', i senyalitzarà aquest 2021 els dos primers llocs vinculats amb la Guerra Civil. Es tracta de la cova de Santa Llúcia, que va funcionar d’hospital dels brigadistes internacionals, i l’Observatori de l’Exèrcit de l’Ebre, a l’ermita de la Sant Pau de la Figuera, un punt de comandament clau els darrers dies de la Batalla de l’Ebre.